Descobrint la riquesa del pla de Bages

La comarca del Bages té un mostrari orogràfic i geològic com poques. En el cor de la zona, pedalejarem pels voltants de Santpedor i descobrirem de primera mà aquesta diversitat i l’aprofitament que l’home en fa.

Text:
Una ruta pels aiguamolls de la Bòbila.
Una ruta pels aiguamolls de la Bòbila.
25 de desembre de 2010 a les 00:00
Guardar a favorits

Santpedor, punt d’inici de la nostra excursió, es troba al bell mig de la comarca del Bages, a la zona més planera. No en va, forma part del conjunt de municipis que conformen la denominació d’origen vinícola de Pla de Bages. Es tracta d’un territori eminentment agrícola, cosa que descobrim des de les primeres pedalejades tot resseguint les séquies. Ens movem dins del laberint de petites explotacions amb els seus rengles de tomaqueres, porros i carbasses. Però també és un territori d’interès geològic i miner. L’aigua està omnipresent en aquest primer tram, tant pel regadiu com pel caminant. La font de la Riera és un acollidor indret amb àrea de pícnic a tocar d’un torrent.

De mica en mica, l’itinerari va perdent suavitat i comencen a notar-se els desnivells. Suau pujada fins a Santa Anna de Claret i una mica més exigent la zona boscosa de pi blanc que segueix, on una explotació d’àrids contrasta amb l’entorn agrícola. Al bosc, depenent de l’època de l’any, hi podem trobar una elevada activitat dels caçadors de bolets o els sobtats i esporuguits vols d’unes perdius. Tornem al relleu suau en sortir del bosc més espès i tornem també a les explotacions agrícoles, ara de dimensions molt més importants. No gaire lluny tenim a la vista la impressionant muntanya que ha generat l’explotació de potasses de Sallent. És l’hora de les masies amb nom propi: Ridor, Mas de Burgueroles, on l’aigua torna a abundar. Des d’aquí, el descens de tornada a Santpedor segueix entre finques agrícoles i ens porta a travessar el poble. Percebem el seu creixement urbanístic en el contrast entre les noves barriades i el centre històric. L’itinerari circular ens deixa al mateix punt d’inici: els aiguamolls de la Bòbila.