Gaudir del camp al Bages

Masies històries de la comarca comparteixen la casa i la feina amb els visitants

La Garriga de Castelladral és un hotel rural de 4 estrelles, amb 14 habitacions
La Garriga de Castelladral és un hotel rural de 4 estrelles, amb 14 habitacions FOTO: Òscar Rodbag
25 d'agost de 2016 a les 00:00
Guardar a favorits

Ja fa vint minuts que avancem amb el cotxe per camins rurals, estrets, asfaltats de fa pocs anys. Ni una ànima. Calma. Tranquil·litat. Trobem bosc a banda i banda, poc espès, i camp de cereal. Som al Bages nord i anem a compartir el cap de setmana amb gent de pagès. A Cal Marquet, al nucli de Castelltallat (Sant Mateu de Bages), ens esperen al migdia per dinar. Hi mengem sopa torrada de mandonguilles i conill a la cassola. Normalment no fan àpats per als hostes però n’havien fet quan van començar a acollir turistes, a començaments dels noranta.

En aquesta zona, l’empresa Paisatge i Aventura, ja desapareguda, va tenir el mèrit d’haver iniciat fa tres dècades una bona colla de cases de pagès en això de l’agroturisme. Oferia rutes amb carruatge de cavalls i necessitava habitacions per als turistes. A poc a poc va anar engrescant els veïns de les cases disseminades de la zona perquè oferissin els seus espais per una nit. Després, les cases en van veure la rendibilitat i es van llançar a invertir per acollir hostes al marge dels carruatges.

Arrelats a la terra

Cal Marquet, a prop de l’Observatori Astronòmic de Castelltallat, lloga cases senceres, allotjaments rurals independents on els turistes mantenen la intimitat. En té tres amb diferent capacitat. La de més enllà és Ca l’Asenegre, on poden allotjar-se fins a onze persones. Més a tocar de la casa dels propietaris hi ha la Caseta de l’Era i la Cabana, molt a prop d’una enorme piscina i dels jardins. De les tres cases se’n fan càrrec la Laura i la seva mare, la Roser, amb l’ajuda de la iaia, la Pilar. Del camp, se n’ocupa el pare de la Laura, el Josep, i l’avi Pere. Tres generacions que aposten per conservar l’entorn: “El més fàcil seria marxar, agafar un piset a Manresa o a Barcelona, i menys feina”, diuen, “però volem fer país”.

A Cal Prat Barrina, volem forçar el contacte amb la natura i el món rural

A tocar de Cal Marquet hi ha Cal Prat Barrina, una masia del segle XVI. També hi trobem tres generacions d’amants del camp i el bosc. L’Àngela i el Joan són els avis; els menuts Arnau i Bernat són els néts i, al mig, la Laia i el Toni. Tots viuen aquí. Hi ha deu generacions de cognom Serra en aquesta casa. L’avi és l’agricultor i s’ocupa del cereal de secà (blat i ordi).

A Cal Prat Barrina lloguen habitacions o masoveries, però, sobretot, venen experiències. La Laia ho explica així: “Volem forçar una mica el contacte amb la natura, amb el món rural, i volem que les famílies, i sobretot els nens i nenes, en gaudeixin al màxim”. Per això s’han inventat el TornaTerra o el Passaport Rural. El primer és un paquet que inclou l’experiència de fer d’hortolà per conèixer varietats autòctones que s’estan recuperant. El segon és una targeta que proposa als menuts competir per anar sumant experiències que a la ciutat són difícils de viure: fer geocerca, plegar els ous de les gallines, anar a veure les vaques a les pastures, berenar en una barraca de vinya o voltar amb el tractor. Són trenta experiències en total.

Per a la Maria Teresa, dinar i sopar amb els hostes és l’essència de l’agroturisme

L’avi de Cal Prat Barrina, el Joan, és qui porta el tractor. Arrenca a treballar a les 7, cada dia, fins que es pon el sol, “i en època de sembrar, a la tardor, m’hi poso a les 6; és quan vas més apressat, igual que a l’època de la sega, al juny i juliol, que també és estressant”. El camp és el que ha viscut tota la vida. En gaudeix i en fa gaudir els petits turistes que volen fer d’agricultors. A Torre d’en Bofill, al terme de Cardona, hi tenen animals més grossos. Una vaca que, de fet, els menuts aprenen a munyir. Hi fan activitat agrícola i ramadera, tenen vinya per al consum propi, conills, vedells d’engreix, gallines, pollastres i un hort.

Cal Marquet és una casa de pagès situada en una zona molt tranquil·la, envoltada de natura, entre boscos i camps de conreu
Cal Marquet és una casa de pagès situada en una zona molt tranquil·la, envoltada de natura, entre boscos i camps de conreu

Aquí lloguen habitacions i, el que no és tan habitual, els hostes comparteixen àpat i moltes vegades taula amb els propietaris. “És una fórmula que ens agrada”, explica la Maria Teresa. Ara bé, deixen clar amb un somriure que allò no és un restaurant: “De carta, no n’hi ha; hi ha el que toca; portem la cassola a taula i que cadascú triï el que vulgui”. Per a la Maria Teresa, dinar i sopar junts amb els hostes és l’essència de l’agroturisme: “És com va començar i així ho hem volgut mantenir”. Aquesta masia s’ha rendit a la demanda creixent dels últims anys de disposar d’un spa. Van invertir molt en el projecte de piscina climatitzada, fa cinc anys o sis, i ara tenen més pernoctacions.

De masia a petit hotel

Una altra modalitat de turisme en un entorn agrari és la que ofereix la Garriga de Castelladral, al terme de Navàs. Aquesta masia s’ha convertit en un petit hotel rural amb encant. Té origen medieval, amb vestigis dels segles XII i XIII, i va ser un gran centre de producció d’oli, vi i cereal a les acaballes del segle XIX. Ara els propietaris no fan activitat agrícola. Hi viuen tres generacions.

Proposta

Cap a Montserrat

Aprofitant que feu una estada als dominis de la DO Pla de Bages, no podeu deixar de pujar fins a Montserrat i fer-hi una excursió fins a una de les mirandes, com la de Sant Jeroni, que permet gaudir dels paisatges vitivinícoles que queden als nostres peus i que es perden més enllà de l’horitzó. Al santuari de Montserrat, podeu pujar-hi amb el vehicle privat, però val la pena deixar-lo aparcat al peu de la muntanya i gaudir de l’ascensió còmodament des del cremallera, veient a través dels vidres panoràmics del tren com s’allunya la plana i com us acosteu al santuari, desfilant amunt entre les roques mítiques de la muntanya. Quan arribeu a dalt, encara podeu continuar pujant amb els funiculars que us porten fins a l’ermita de Sant Joan o fins a la Santa Cova.

Al mig, la Núria fa d’amfitriona i explica que el seu pare va començar a restaurar la masia l’any 1998, de mica en mica, sense vocació de convertir-la en allotjament, “però vam veure que no tenia sentit mantenir un espai tan gran i tan bonic només per a nosaltres”. Van demanar-los de fer-hi un casament, després un altre, i van veure-hi la rendibilitat. A la Garriga de Castelladral, s’ha intentat buscar l’exquisidesa, tot està fet i decorat amb molta cura, amb exclusivitat, amb elements d’artesania local i peces d’artistes catalans.

Les bótes i les tines, a la Garriga de Castelladral, tenen una nova utilitat

Els hostes que hi fan estada tenen la possibilitat de veure elements de l’època forta de producció vinícola i d’oli: tines, bótes, portadores, premses i moles, tot reconvertit per donar-hi utilitat i sentit. S’hi organitzen concerts de música clàssica, convencions, esdeveniments i també retirs de ioga i meditació. En un entorn com el del Bages, que transmet calma i tranquil·litat, i on la natura ho embolcalla tot, és fàcil deixar-se temptar i fer un viatge cap a l’interior.

Castell de Cardona

La fortalesa inexpugnable

A banda de ser un monument magnífic i omnipresent a la part nord del Bages, el castell de Cardona atresora alguns dels episodis més èpics de la nostra història. Així, estratègia militar i culte religiós s’uneixen en aquest cim, des d’on, des del segle IX, el castell i la col·legiata de Sant Vicenç dominen la comarca i controlen les salines, la font de la riquesa de la nissaga dels senyors de Cardona. És un conjunt majestuós que Orson Welles va utilitzar sàviament com a escenari per al rodatge de Campanades a mitjanit, i és per això que l’Acadèmia de Cinema Europeu acaba de distingir aquesta localització com a Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea, la primera distinció que rep un indret de la península Ibèrica.

El conjunt medieval es divideix entre els pavellons senyorials i la canònica de Sant Vicenç. El castell s’aixeca el 886 sota les ordres del comte de Barcelona, Guifré el Pilós, però no es completa fins uns segles més tard. Dels elements més destacats del primer edifici del segle IX, només en queda la torre de la Minyona, una excel·lent talaia des de la qual observar el paisatge que ens envolta. Durant la primera meitat del segle XI es construeix dins del recinte l’església de Sant Vicenç, una de les millors mostres del primer romànic català.

Gran exemple de fortificació militar medieval, entre els segles XI i XV el castell és la residència dels senyors de Cardona, però amb el temps perd la seva funció residencial i guanya  importància estratègica. A partir del segle XVIII, la fortalesa actualitza el seu sistema de defensa amb una corona de baluards. Una corona que la farà inexpugnable i es convertirà en un emblema de la resistència dels seguidors de l’arxiduc Carles durant la guerra de Successió: el castell és l’última fortalesa que es rendeix a les tropes borbòniques i cau el 18 de setembre del 1714, dies després de la capitulació de Barcelona.

El castell corona una vila medieval magnífica, amb racons tan emblemàtics com les places de la Fira, del Mercat i de Santa Eulàlia o l’església parroquial de Sant Miquel.