Ja fa vint minuts que avancem amb el cotxe per camins rurals, estrets, asfaltats de fa pocs anys. Ni una ànima. Calma. Tranquil·litat. Trobem bosc a banda i banda, poc espès, i camp de cereal. Som al Bages nord i anem a compartir el cap de setmana amb gent de pagès. A Cal Marquet, al nucli de Castelltallat (Sant Mateu de Bages), ens esperen al migdia per dinar. Hi mengem sopa torrada de mandonguilles i conill a la cassola. Normalment no fan àpats per als hostes però n’havien fet quan van començar a acollir turistes, a començaments dels noranta.
En aquesta zona, l’empresa Paisatge i Aventura, ja desapareguda, va tenir el mèrit d’haver iniciat fa tres dècades una bona colla de cases de pagès en això de l’agroturisme. Oferia rutes amb carruatge de cavalls i necessitava habitacions per als turistes. A poc a poc va anar engrescant els veïns de les cases disseminades de la zona perquè oferissin els seus espais per una nit. Després, les cases en van veure la rendibilitat i es van llançar a invertir per acollir hostes al marge dels carruatges.
Arrelats a la terra
Cal Marquet, a prop de l’Observatori Astronòmic de Castelltallat, lloga cases senceres, allotjaments rurals independents on els turistes mantenen la intimitat. En té tres amb diferent capacitat. La de més enllà és Ca l’Asenegre, on poden allotjar-se fins a onze persones. Més a tocar de la casa dels propietaris hi ha la Caseta de l’Era i la Cabana, molt a prop d’una enorme piscina i dels jardins. De les tres cases se’n fan càrrec la Laura i la seva mare, la Roser, amb l’ajuda de la iaia, la Pilar. Del camp, se n’ocupa el pare de la Laura, el Josep, i l’avi Pere. Tres generacions que aposten per conservar l’entorn: “El més fàcil seria marxar, agafar un piset a Manresa o a Barcelona, i menys feina”, diuen, “però volem fer país”.
A Cal Prat Barrina, volem forçar el contacte amb la natura i el món rural
A tocar de Cal Marquet hi ha Cal Prat Barrina, una masia del segle XVI. També hi trobem tres generacions d’amants del camp i el bosc. L’Àngela i el Joan són els avis; els menuts Arnau i Bernat són els néts i, al mig, la Laia i el Toni. Tots viuen aquí. Hi ha deu generacions de cognom Serra en aquesta casa. L’avi és l’agricultor i s’ocupa del cereal de secà (blat i ordi).
A Cal Prat Barrina lloguen habitacions o masoveries, però, sobretot, venen experiències. La Laia ho explica així: “Volem forçar una mica el contacte amb la natura, amb el món rural, i volem que les famílies, i sobretot els nens i nenes, en gaudeixin al màxim”. Per això s’han inventat el TornaTerra o el Passaport Rural. El primer és un paquet que inclou l’experiència de fer d’hortolà per conèixer varietats autòctones que s’estan recuperant. El segon és una targeta que proposa als menuts competir per anar sumant experiències que a la ciutat són difícils de viure: fer geocerca, plegar els ous de les gallines, anar a veure les vaques a les pastures, berenar en una barraca de vinya o voltar amb el tractor. Són trenta experiències en total.
Per a la Maria Teresa, dinar i sopar amb els hostes és l’essència de l’agroturisme
L’avi de Cal Prat Barrina, el Joan, és qui porta el tractor. Arrenca a treballar a les 7, cada dia, fins que es pon el sol, “i en època de sembrar, a la tardor, m’hi poso a les 6; és quan vas més apressat, igual que a l’època de la sega, al juny i juliol, que també és estressant”. El camp és el que ha viscut tota la vida. En gaudeix i en fa gaudir els petits turistes que volen fer d’agricultors. A Torre d’en Bofill, al terme de Cardona, hi tenen animals més grossos. Una vaca que, de fet, els menuts aprenen a munyir. Hi fan activitat agrícola i ramadera, tenen vinya per al consum propi, conills, vedells d’engreix, gallines, pollastres i un hort.

Aquí lloguen habitacions i, el que no és tan habitual, els hostes comparteixen àpat i moltes vegades taula amb els propietaris. “És una fórmula que ens agrada”, explica la Maria Teresa. Ara bé, deixen clar amb un somriure que allò no és un restaurant: “De carta, no n’hi ha; hi ha el que toca; portem la cassola a taula i que cadascú triï el que vulgui”. Per a la Maria Teresa, dinar i sopar junts amb els hostes és l’essència de l’agroturisme: “És com va començar i així ho hem volgut mantenir”. Aquesta masia s’ha rendit a la demanda creixent dels últims anys de disposar d’un spa. Van invertir molt en el projecte de piscina climatitzada, fa cinc anys o sis, i ara tenen més pernoctacions.
De masia a petit hotel
Una altra modalitat de turisme en un entorn agrari és la que ofereix la Garriga de Castelladral, al terme de Navàs. Aquesta masia s’ha convertit en un petit hotel rural amb encant. Té origen medieval, amb vestigis dels segles XII i XIII, i va ser un gran centre de producció d’oli, vi i cereal a les acaballes del segle XIX. Ara els propietaris no fan activitat agrícola. Hi viuen tres generacions.
Proposta
Al mig, la Núria fa d’amfitriona i explica que el seu pare va començar a restaurar la masia l’any 1998, de mica en mica, sense vocació de convertir-la en allotjament, “però vam veure que no tenia sentit mantenir un espai tan gran i tan bonic només per a nosaltres”. Van demanar-los de fer-hi un casament, després un altre, i van veure-hi la rendibilitat. A la Garriga de Castelladral, s’ha intentat buscar l’exquisidesa, tot està fet i decorat amb molta cura, amb exclusivitat, amb elements d’artesania local i peces d’artistes catalans.
Les bótes i les tines, a la Garriga de Castelladral, tenen una nova utilitat
Els hostes que hi fan estada tenen la possibilitat de veure elements de l’època forta de producció vinícola i d’oli: tines, bótes, portadores, premses i moles, tot reconvertit per donar-hi utilitat i sentit. S’hi organitzen concerts de música clàssica, convencions, esdeveniments i també retirs de ioga i meditació. En un entorn com el del Bages, que transmet calma i tranquil·litat, i on la natura ho embolcalla tot, és fàcil deixar-se temptar i fer un viatge cap a l’interior.
Castell de Cardona
Aquest article es va publicar en el número 223 del Descobrir (Setembre 2016)