El Grand Tour de Catalunya en família (I): d'un monestir mil·lenari a un país de butxaca

Trobar un cristall perdut al monestir de Sant Benet, crear un escut d'armes a partir dels que veiem al castell de Balsareny o buscar formes amagades a les roques de Montserrat. Fem una part del Tram 1 del Grand Tour de Catalunya per redescobrir el país amb ulls de nen. 

"Dormirem a un monestir amb els monjos?". És la primera pregunta que fa en Roc quan li expliquem que passarem el cap de setmana a Món Sant Benet. Aquest entorn ple d'història serà la nostra base per descobrir una part del Tram 1 del Grand Tour de Catalunya, una gran ruta dividida en un total de cinc trams i dissenyada per recórrer els atractius més potents de tot el país. 

Comencem l'aventura fent l'Experiència Medieval del monestir, un viatge hipnòtic i sensorial per més de mil anys amb el repte de la gimcana 'A la recerca del cristall perdut'. Diu la llegenda que els monjos van amagar la misteriosa pedra de Sant Valentí, i que van deixar pistes pels racons del recinte. Mentre la Tanit, concentradíssima, apunta les icones per fer funcionar l'audioguia, en Roc no para de preguntar per la "presó que no era presó". Viure la història així, immersiva i jugant en família, és un encert absolut. Durant el recorregut, la màgia de la tecnologia ens deixa bocabadats: veiem la consagració de l'església pel bisbe de Vic a través d'hologrames i contemplem com el temple recupera el seu color gràcies a unes projeccions espectaculars. I sí, prova superada! Aconseguim desxifrar totes les pistes i trobar el cristall perdut, que, segons ens expliquen, servia per curar els nens i protegir les collites. A l'hora de descansar, ens instal·lem a l'Hotel Món. L'habitació familiar és enorme i molt còmoda, cosa que deixa els nens completament al·lucinats. A nosaltres, el que ens guanya és la comoditat de la mitja pensió i, sobretot, l'exquisidesa del menjar.

La Séquia i el castell de Balsareny

L'endemà seguim el rastre medieval del Bages. La primera parada és al parc de l'Agulla, el llac on mor el canal de la Séquia, una obra abismal d'enginyeria hidràulica del segle XIV que, amb 26 quilòmetres, portava l'aigua del riu Llobregat a Manresa. Com que volem entendre'n l'origen, decidim anar en cotxe del final a l'inici, i ens plantem al castell de Balsareny, on hi ha la resclosa dels manresans, el punt exacte on neix el canal i es capta l'aigua del riu.

El castell, documentat com a torre de guaita al segle X i construït tal com el coneixem avui al segle XIV, és d'estil gòtic civil. Al celler, ens sorprenen unes botes gegants del segle XVII. En Salvador, el guia, agafa la Tanit com a exemple visual per explicar que antigament hi posaven els nens a dins per acabar-les de netejar, ja que eren els únics que hi cabien! Això sí, abans hi posaven una espelma encesa per comprovar que hi hagués oxigen. A la sala d'armes no hi ha espases ni alabardes, només un assot que fascina en Roc. Però el que més li crida l'atenció són els escuts de les famílies. Tant és així que decideix dissenyar el nostre amb quatre motius clars: la bandera de Huelva i una torre de castell en honor als nostres dos cognoms (Huelva i Torra), l'estelada i un cor gegant, "perquè a la família hi ha d'haver molt d'amor".

Sobrevolant la muntanya màgica

Per continuar resseguint l'apassionant història medieval de la zona, pugem a Montserrat. Es pot fer amb el cremallera o amb el clàssic Aeri groc, o "telegavina", com l'ha batejat la Tanit (vegeu l'anècdota més avall). Nosaltres escollim aquesta opció i tenim la sort de pujar-hi completament sols. Cinc minuts suspesos a l'aire en què l'emoció es palpa mentre ens acostem a les impressionants parets de roca. Un cop a dalt, agafem forces amb el pícnic que ens han preparat a l'Hotel Món i anem a visitar la Moreneta. És d'aquelles experiències que s'han de viure com a mínim un cop a la vida, i per als nens és la primera vegada. Mentrestant, els expliquem que fa 1.000 anys algú va mirar aquestes mateixes agulles de pedra i va veure clar que era un lloc únic per instal·lar-hi una comunitat de monjos; una història mil·lenària que es respira només posar un peu a l'interior del santuari.

Per guanyar perspectiva, agafem el Funicular de Sant Joan. Des del mirador, l'espectacle és immens. Juguem a buscar les formes de les agulles: reconeixem la Mòmia, la Prenyada, la Trompa d'elefant…  i en Roc també hi veu un coet espacial. Després caminem fins a l'ermita de Sant Joan i la muntanya ens regala un instant preciós: no només les roques tenen formes a Montserrat; al costat del camí, l'heura silvestre té les fulles en forma de cor. En Roc n'agafa una, me l'ensenya i em diu un "mama, t'estimo" que em fon a l'instant. Quin final de jornada! Fem el camí de tornada (funicular, Aeri i cotxe fins a l'Hotel Món) i anem directes a capbussar-nos a la piscina i a fer un sopar de reis.

Un matí modernista i una tarda de gegants

Diumenge al matí deixem enrere el Bages i entrem al Baix Llobregat per fer dues parades clau del Tram 1 del Grand Tour de Catalunya. Fem un salt històric, aparquem l'edat mitjana i aterrem de ple al Modernisme de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. Agafem l'audioguia i anem per lliure passejant pels carrers tranquils d'aquesta antiga colònia obrera fins a arribar a la seva gran joia: la Cripta Gaudí. Un cop a dins, en Roc observa les columnes tortes que s'enfilen cap al sostre i capta al vol la filosofia de l'arquitecte: "Mama, és que la natura és molt inspiradora". A la Tanit, en canvi, li sorprèn més l'edifici de l'antiga escola del poble, que té forma de castell, i diu que ella també vol estudiar en un lloc així. Nosaltres, mentrestant, gaudim profundament d'aquesta pau atípica i de l'autenticitat d'un poble a un pas de l'enrenou de Barcelona.

L'última parada del cap de setmana ens porta a Torrelles de Llobregat, a Catalunya en Miniatura. Després de refugiar-nos de la calor a l'ombra i dinar tranquil·lament, ens convertim en gegants i fem el nostre particular Grand Tour de Catalunya en només una hora i mitja. Passem caminant de la majestuositat de la Sagrada Família (encara sense la torre central ni la gran creu) a les precioses esglésies romàniques de la Vall de Boí, i tornem a creuar la silueta inconfusible de Montserrat. Aquest passeig panoràmic ens serveix per obrir boca i prendre nota d'alguns llocs increïbles que visitarem al llarg dels propers quatre 'Territori menut' mentre resseguim el Grand Tour de Catalunya. La canalla fa el circuit pràcticament corrent d'emoció, buscant desesperadament els botons interactius per fer moure els trens, activar els esquiadors del Port del Comte o ajudar els camions de Bombers a apagar un incendi. Un final immillorable.

Amb la col·laboració de: