Una simbiosi d'aigua i roca al Lluçanès

Fauna, flora i banys refrescants: els valors de la riera de Merlès

El gorg de les Heures és una zona de gran bellesa
El gorg de les Heures és una zona de gran bellesa FOTO: Òscar Rodbag
25 de juny de 2011 a les 00:00
Guardar a favorits

El viatger que vulgui conèixer aquest fragment natural del Lluçanès farà bé d’endinsar-s’hi per la carretereta plena de revolts que hi puja des de Puig-reig. Deixarà enrere l’artèria nerviosa de l’Eix del Llobregat i anirà guanyant metres fins a assolir l’altiplà on corren les aigües de la riera de Merlès. Per fer encara més complet el preàmbul, convé que es desviï lleugerament per pujar fins al turó on hi ha l’església de Santa Maria de la Guàrdia. Des d’aquell punt enlairat, a vista d’ocell, podrà fer-se una composició resumida de la pell d’aquesta conca natural: els camps, les masies disseminades, els replecs de conglomerat aflorant de sota terra, els boscos de pins i roures i la línia arbrada que segueix la llera... A ull nu, tindrà la conca de Merlès resumida en una llambregada. Poc més enllà, abans de Santa Maria de Merlès, la carretera s’acosta a la riera, se situa al seu costat i ja no la deixarà fins al cobert de Puigcercós, força més al nord, on s’enllaça amb la carretera de Borredà i Alpens.

De seguida es fa evident que l’activitat ramadera conviu a la perfecció amb l’entorn natural de la riera de Merlès. És ben habitual veure ramats de vaques —i alguns cavalls— pasturant als camps que són ben a frec dels saltants i rocallisos de la riera. Potser en aquest punt del país s’ha trobat la comunió entre l’ús i la conservació de la natura. Tant és així, que, tot i la declaració de reserva natural parcial per a la protecció de la llúdriga, es permet amb normalitat que els visitants s’hi puguin banyar.

Cap al gorg de les Heures

El pas de l’aigua per la riera durant mil·lennis ha anat treballant el terreny amb tenacitat i hi ha deixat detalls i matisos remarcables. Amb el temps, hi han aflorat els gresos i conglomerats que avui són visibles a tota la llera i que s’han convertit en un dels seus atractius principals gràcies a les formes sinuoses i arrodonides de moltes roques i parets. Aquest treball lent però constant ha donat molt de joc i molts camins a l’aigua que s’hi esmuny seguint els còrrecs principals, basses i bassetes, saltants, goles i les anomenades marmites de gegant, gorgs profunds on l’aigua pren una aparença verdosa a causa de la fondària. Un dels punts més sorprenents de la riera de Merlès és a l’indret de les goles de les Heures, situat en un punt central de la conca marcat per les llegendes i els ritus antics.

El cant dels ocells i la remor de l’aigua són els únics sons que se senten de la riera estant

El riu hi ha obert un tall profund, la roca ha estat esberlada i esmolada per l’aigua d’una manera ben especial i hi ha deixat una empremta molt singular. Un pont permet guanyar l’altra banda i continuar per un camí, aigües amunt, fins al càmping Riera de Merlès. Aquest recorregut a peu per la vora del riu permet fer-nos una idea del gran valor ecològic de la zona. Acompanya la vitalitat de l’aigua circulant per la riera un escenari natural de primera categoria. Pinedes de pi roig a les obagues i rouredes a les solanes conviuen amb la franja sempre exuberant de salzes, verns i àlbers que cenyeixen el riu, sempre d’un verd més tendre. En algun punt, el túnel vegetal és tan espès que ens fa l’efecte d’estar aïllats de la resta del món. En aquella mena de túnel interior només sentim el so amplificat dels ocells i la remor de l’aigua.

Intenses remullades d’estiu

Els gorgs i rocallisos de Merlès són dels més agraïts del país per fer-hi un bany. Al llarg de la riera hi ha molts punts aptes per fer una bona remullada i la majoria són ben accessibles i propers. A peu de carretera, menudes esplanades per aparcar-hi vehicles i alguns camins d’accés revelen la proximitat d’un bon indret per fer un bany. Aleshores cal baixar-hi, triar el lloc més adequat i deixar-se acariciar per l’aigua sempre freda d’aquelles latituds. Els rocams i algunes petites platges de sorra i còdols permeten anar entrant de mica en mica a l’aigua. Cal parar atenció amb els gorgs, que solen ser més profunds del que s’espera, i anar ben calçats per evitar relliscades inesperades que poden provocar petites ferides.

El bon estat de la riera de Merlès permet que hi puguin viure algunes espècies que són uns bioindicadors excel·lents de la qualitat de l’aigua, com ara les nàiades, unes curioses petxines d’aigua dolça, o el tritó pirinenc, que també viu a Merlès, o bé el cranc de riu autòcton, que ha de competir amb espècies invasores introduïdes modernament. També hi ha peixos i altres espècies més habituals, però amb sort podem coincidir amb alguna llúdriga, amb la qual haurem de conviure en igualtat de condicions —no pas en igualtat d’agilitat aquàtica— si volem compartir les aigües vibrants i nítides de la riera de Merlès.