7 idees per fer un tomb pel Moianès

Si busqueu un lloc on veure ermites romàniques envoltades de natura, aneu a Santa Maria d’Oló. N’hi trobareu sis. I totes situades en indrets solitaris, tranquils i plens de pau. Són Sant Feliuet de Terrassola —documentada del 927—, Sant Jaume de Vilanova —un singular temple de planta rodona—, Sant Miquel d’Oló —una petita capella abandonada d’estil rural—, Sant Vicenç de Vilarassau —situada en un petit llogaret format per una masia, l’església i un mirador—, Santa Creu de la Plana —on destaca la portalada i el campanar d’espadanya— i Sant Joan d’Oló —una petita ermita del segle XII, ara en ruïnes.

Planteu-vos al poble de l’Estany per passejar pels seus carrerons pintorescos i visitar-ne el monestir. És un edifici fundat l’any 1080 per una comunitat de canonges augustinians. Descobrireu el seu petit museu, on es guarden diversos objectes relacionats amb el monestir, i el seu claustre, una meravella del segle XII. Fixeu-vos en els detalls dels seus capitells. En total, n’hi ha setanta-dos distribuïts al voltant d’un petit pati amb xiprers. Hi podreu veure animals, escenes bíbliques, figures geomètriques, vegetals i, fins i tot, si busqueu bé, una parella fent-se un petó.

El Moianès és una comarca amb vistes. Per comprovar-ho, visiteu els diferents miradors panoràmics que hi ha a diversos punts de la comarca, on s’han instal·lat bancs, taules, baranes i plafons il·lustrats amb reproduccions sobre les quals s’ha imprès el nom dels llocs rellevants. Alguns d’ells són el de la Creu, a Moià; el del pla de Trullans, a Monistrol de Calders, o el de Sant Cugat de Gavadons, a Collsuspina.

Aquest museu descentralitzat comprèn diferents espais del Moianès amb un objectiu: revalorar el patrimoni i convertir-lo en un producte turístic. Si voleu conèixer l’essència de la comarca, aquesta és la vostra opció. A Moià, la capital de la comarca, hi trobem l’espai dels molins hidràulics, que van representar el centre de l’economia preindustrial. Podreu conèixer la importància que tenien i com funcionaven, a més de descobrir quins productes elaboraven. Com aquest espai, podreu trobar una zona museïtzada a cadascun dels deu municipis de la comarca: antics sistemes de transport i de comunicació, a Collsuspina; el forn de calç, a Calders, o el Mas Esplugues —construït sota una bauma—, a Castellcir.

El castell de Castellcir va aparèixer documentat per primera vegada fa més de mil anys, tot i que se sap que abans ja estava construït però tenia un altre nom: castell de Tenes. Aquesta meravella medieval es va mantenir en bon estat fins a mitjans del segle XX, ja que encara s’utilitzava l’espai com a masoveria. Ara bé, un cop es va abandonar, es va anar degradant progressivament. Així i tot, la passejada des de Castellcir per arribar-hi ja val la pena per gaudir d’un matí a la natura. Sabeu per què se’l coneix com a castell de la Popa? Doncs perquè està construït sobre una roca i recorda la popa d’un vaixell.

Aquestes coves prehistòriques han estat refugi d’humans i animals des de fa centenars de milers d’anys. Des que s’hi va començar a investigar, s’hi han trobat restes de foc, eines de sílex i fòssils d’hipopòtam, de rinoceront, de lleó, d’os de les cavernes o de bou primitiu, entre d’altres. Totes aquestes restes es poden visitar al Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià, amb diferents exposicions permanents sobre la vida prehistòrica a la zona. Les dues galeries de les coves sumen un total de 1.184 metres, tot i que només n’hi ha 180 de visitables. Per tal d’entrar-hi i endinsar-se en aquest viatge en el temps serà imprescindible fer-ho amb guia; per tant, us recomanem visitar la web de les coves abans d’anar-hi per conèixer els horaris de visita.

Amb una mica més de 2.500 habitants, Castellterçol és el segon municipi més gran de la comarca després de la capital: Moià. Tot i semblar petit, el poble ofereix un munt d’activitats per descobrir la història i la cultura de la zona. N’és un exemple la casa Museu d’Enric Prat de la Riba, qui va néixer i morir en una casa pairal del poble, reconvertida en museu per poder conèixer millor la vida del primer president de la Mancomunitat de Catalunya. A més, als afores del poble podrem trobar l’únic roquer que es conserva a Catalunya. El roquer és una construcció que consta d’un arc de mig punt incrustat a la roca que servia per rentar-hi la llana o la roba. Forma part de l’ecomuseu, igual que les poues de glaç de la Ginebreda. Juntament amb les seves fonts, el nucli urbà modernista o el castell de Castellterçol, teniu opcions ben variades si voleu visitar-lo!