Per pujar a Cabrera, tot i que a primer cop d’ull no ho sembli, hi ha camins per triar i remenar. Nosaltres comencem des de Sant Julià de Cabrera i així gaudim d’una altra joia del romànic. Avancem per la pista, direcció nord, fins una cruïlla (coll del Vidrier) on ens enfilem per un camí a la dreta que, entre boix i roure, inicialment és de fort pendent, però de pujada suau després tot flanquejant la serra.
Anem pujant i el paisatge al nostre voltant es configura, la serra dels Llancers i el Puigsacalm ens retallen el cel. Passem de llarg una bifurcació a l’esquerra i una altra a la dreta i aviat ens endinsem per l’obaga on canviem de vegetació. El boix ens continua acompanyant i uns grans faigs ens embolcallen en un nou entorn i un nou horitzó, el de la Garrotxa. Trobem dues bifurcacions, anem les dues vegades cap a la dreta i arribem dalt, som al Pla del Prat. Seguim cap a l’esquerra i aviat trobem la font de l’Osca. Per la cada vegada més estreta carena, anem fins a l’Osca de Cabrera.
Tot just abans d’arribar-hi, el camí baixa pel vessant esquerre. Hi passem amb precaució. El camí aviat s’eixampla, deixem de banda dos corriols de baixada a l’esquerra i prenem un tercer que supera una petita roca amb dos esglaons artificials. Som a les ruïnes de l’antic castell de Cabrera i una taula rodona de referència ens il·lustra sobre la majestuosa panoràmica de 360 graus: Montserrat, la Mola, els Rasos de Peguera, el Pedraforca, el Puigmal, el puig de Bassegoda, el Canigó, l’Albera, el golf de Roses, el Montseny... Una talaia superba! Uns passos més i arribem al santuari de la Mare de Déu de Cabrera, erigit al segle XVII en el lloc on hi havia hagut l’ermita del castell, derruïda per un terratrèmol el 1428. El santuari, avui objectiu de moltes excursions, ofereix també, a l’antiga casa annexa dels ermitans, servei de restaurant i hostatgeria els caps de setmana i festius. Baixem per l’impressionant camí de les escales per desfer el pendent fins al coll de Cabrera, d’on prosseguirem per un camí fins a Sant Julià.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 135 del Descobrir (Agost 2009)