Per pujar a Cabrera, tot i que a primer cop d’ull no ho sembli, hi ha camins per triar i remenar. Nosaltres comencem des de Sant Julià de Cabrera i així gaudim d’una altra joia del romànic. Avancem per la pista, direcció nord, fins una cruïlla (coll del Vidrier) on ens enfilem per un camí a la dreta que, entre boix i roure, inicialment és de fort pendent, però de pujada suau després tot flanquejant la serra.
Anem pujant
El passadís cap al santuari de Cabrera
Cabrera, vist des de la plana de Vic, és inconfusible: una llarga serra, plana de dalt amb un tall al bell mig que la divideix en dos. Del castell, en resten quatre pedres, però ens hi espera un altre tresor, el santuari de la Mare de Déu de Cabrera. L’indret és un petit paradís de pau i bellesa que ens reserva una extensa panoràmica
25
de juliol
de
2009
Guardar a favorits