Ens endinsem en una aventura a Vic que comença amb jeroglífics i acaba dalt d'un campanar. Una mòmia mil·lenària, un bisbe amb un manuscrit perdut i els secrets d'una església ens acompanyen en aquest viatge fascinant ple d'història i de misteri en família.
Sabeu allò que diuen que no cal anar a l'altra punta del món per viure un viatge inoblidable? Doncs això mateix ens ha passat aquest cap de setmana a Vic. I més a prop no podíem anar: som de Centelles i Vic és la nostra ciutat de referència en el dia a dia. Ens pensàvem que la coneixíem fil per randa i… mare meva, que equivocats que anàvem! Continueu llegint si voleu descobrir una ciutat farcida d'història, amb propostes originals per als més petits, un centre històric que podria competir amb qualsevol joia medieval de la Toscana, molt bon menjar i… una mòmia egípcia! I no en parlem pas tan bé perquè siguem d'Osona. Paraula de família viatgera!
Qui era la mòmia del MEV?
La nostra primera parada és el Museu Episcopal de Vic (MEV), on participem a l'activitat 'Déus, mòmies i faraons egipcis'. "Però que hi havia egipcis a Vic?", pregunta en Roc. Descobrim-ho. Comencem amb una introducció al món dels faraons: piràmides, jeroglífics i déus amb cap d'animal. En Roc, que fa setmanes que ens fa llegir en bucle un llibre sobre Tutankamon, s'ho sap gairebé tot. Avui li toca ser un faraó i a la Tanit, una deessa protectora. Amb l'ajuda d'un petit alfabet jeroglífic, tots dos aprenen a desxifrar símbols. "El lleó sempre és una L?", demana en Roc, entusiasmat. També descobrim que la A és una àguila o que la S és una serp i, lletra a lletra, dexifrem el misteri: "La mòmia del MEV era una sacerdotessa egípcia". Ens plantem davant del seu sarcòfag, on ens expliquen el procés de momificació i fins i tot embalsamem una nena del grup de l'activitat!
En acabat, aprofitem per recórrer el museu, on el romànic i algunes de les obres d'aquesta època més importants del país ens deixen bocabadats. Ens aturem davant del Crist Majestat de Santa Maria de Lluçà i del Davallament d'Erill la Vall amb un "és preciós" d'en Roc, i ens submergim a l'espai immersiu que ens explica com ha canviat la catedral de Vic al llarg dels segles amb la Tanit ben sorpresa: "quina tele més gran!".
L'anècdota
Bon dormir i bon menjar
Dinem en un dels molts locals amb encant del centre històric: a Vic costa triar malament. Des de plats tradicionals fins a cuina creativa, la ciutat és un petit paradís gastronòmic on la qualitat no enganya: hi ha bon producte i mans expertes. Amb la panxa plena, ens instal·lem a l'hotel Les Clarisses, ubicat dins del nucli antic, en ple call jueu. Dormirem entre parets plenes d'història: l'edifici és un antic convent rehabilitat amb molt de gust i convertit en un espai modern, tranquil i molt acollidor.
Ajudem el bisbe?
A la tarda, ens embarquem en una nova missió: resoldre el misteri d''El bisbe Oliba i el manuscrit perdut', un joc de pistes familiar per redescobrir Vic amb uns altres ulls. Amb un llibret a la mà i l'ajuda de personatges històrics, seguim pistes pels racons més emblemàtics del nucli antic. Saludem els Sants Màrtirs, el vellet que representa l'hivern a la Casa Masferrer i ens deixem enredar per l'estudiant de la plaça del mateix nom. Ens volia fer creure que tenia una pista important, però només volia que li féssim els deures, el molt bandarra! En Roc esclata de riure quan l'anomenen "galifardeu", i es passa la tarda repetint la paraula. Finalment, retornem el manuscrit al bisbe Oliba, que ens promet enviar-nos un obsequi a casa. Tots tenim moltes ganes de saber què és i la Tanit està convençuda que ens enviarà unes olives per menjar. Li encanten!
La ciutat dels Sants
Per tancar el dia, fem un beure a La Clandestina, el bar de Les Clarisses, ambientat en una antiga biblioteca. Està ple de llibres, racons tranquils i una atmosfera que convida a fer-hi un parèntesi. I per sopar, una altra sorpresa: mengem dins d'una església! Concretament, és l'antiga capella de la Casa Ricart, avui reconvertida en un espai gastronòmic. L'experiència és espectacular, no només pel lloc sinó també per la qualitat de la cuina. A més, Vic és coneguda com la ciutat dels sants i aquest sopar a la capella ens ho fa entendre del tot.
Més misteris vigatans
Diumenge comencem tal com vam acabar dissabte: en una església. Aquesta vegada és la de la Pietat, a la zona del Vicpuntzero, on resolem 'El misteri de la Pietat', una aventura autoguiada amb mòbil per ajudar el mestre Morató a recuperar els esbossos de la façana. Un cop resolta, fem la visita guiada a l'illa on es creu que es va fundar Vic, entre el temple romà, la plaça del Paradís i els carrers Sant Sadurní i Cardona. És a dins de la capella Fonda de l'església de la Pietat on descobrim les restes arqueològiques romanes i medievals de la ciutat i veiem el videomapatge que ens explica 2.000 anys d'història. El moment culminant? Pujar al campanar de la Pietat, el punt més alt del nucli antic, des d'on veiem tot Vic als nostres peus i descobrim que el campanar de la catedral, que es veu al costat, és el campanar romànic més alt de Catalunya.
Marxem de Vic amb la sensació d'haver viatjat molt més lluny del que marca el comptaquilòmetres. Hem conegut una mòmia, hem ajudat un bisbe i hem descobert els secrets d'una església. I tot això sense gairebé sortir de casa. En Roc hi vol tornar per veure si el galifardeu ha acabat els deures, i la Tanit té claríssim que, la propera vegada, ella serà la mòmia.
Guia pràctica
Aquest article es va publicar en el número 320 del Descobrir (Setembre 2025)