Avui viatgem fins al Montseny per fer una ascensió clàssica que no pot faltar en el trajecte vital de cap excursionista, tant si és novell com veterà. En concret, el que ens hi duu són els brots tendres de la fageda. La bonança de la primavera fa esclatar les borronades i les obagues del Matagalls es tornen d’un verd vivíssim. En aquesta època també retorna la vida animal. Els ocells que van marxar per hivernar a països més càlids tornen a les fagedes del Montseny.
L’excursió s’inicia al coll de Sant Marçal. Un plafó ens indica l’itinerari que seguirem i el desnivell que anirem trobant. El camí s’enfila de seguida per un terreny sorrenc que veu créixer avellaners i falgueres. Més amunt, ja en el territori del faig, si hem encertat el moment, podem començar a apreciar com les noves fulles es comencen a expandir, deixen enrere el seu fosc refugi i exhibeixen una lluminositat tendra que les fa molt vistoses i atractives. Al tacte, són suaus i en el revers tenen un borrissol que les fa avellutades.
Al pla del Parany passem arran d’un faig monumental. El camí se suavitza i va seguint l’orientació que li marca la carena que assolirem al coll Sesportadores. El mateix camí que a l’hivern s’esmuny per entre soques i branques primes i pelades, ara travessa un esclat vegetal i lluminós. La fageda que baixa fins a la riera de Sant Marçal, així com la de l’altre vessant, que cobreix el caient de les Agudes i el Turó de l’Home, és un tapís uniforme. Al coll Pregon és bo de fer-hi una parada. L’herba suau d’aquest bressol natural convida a fer-hi estada. Un monòlit en record del músic Pau Casals marca el centre de l’esplanada.
L’última pitrada ens fa travessar el darrer tram de fageda i ens condueix a la regió subalpina del Matagalls, de vegetació arbustiva i pletissars d’herba. La creu del Matagalls marca el cim, ample i planer, que és un balcó panoràmic cap al mig país que s’obre davant nostre; sens dubte, un dels millors indrets per aprendre a situar els relleus geogràfics.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 120 del Descobrir (Maig 2008)