48 hores a Manlleu

La ciutat osonenca viu de cara al riu. Abans donava feina, amb tot de fàbriques tèxtils; ara és un espai natural d’oci i lleure

La ciutat osonenca viu de cara al riu. Abans donava feina, amb tot de fàbriques tèxtils; ara és un espai natural d’oci i lleure
La ciutat osonenca viu de cara al riu. Abans donava feina, amb tot de fàbriques tèxtils; ara és un espai natural d’oci i lleure
La ciutat osonenca viu de cara al riu. Abans donava feina, amb tot de fàbriques tèxtils; ara és un espai natural d’oci i lleure
La ciutat osonenca viu de cara al riu. Abans donava feina, amb tot de fàbriques tèxtils; ara és un espai natural d’oci i lleure
La ciutat osonenca viu de cara al riu. Abans donava feina, amb tot de fàbriques tèxtils; ara és un espai natural d’oci i lleure
La ciutat osonenca viu de cara al riu. Abans donava feina, amb tot de fàbriques tèxtils; ara és un espai natural d’oci i lleure
La ciutat osonenca viu de cara al riu. Abans donava feina, amb tot de fàbriques tèxtils; ara és un espai natural d’oci i lleure
La ciutat osonenca viu de cara al riu. Abans donava feina, amb tot de fàbriques tèxtils; ara és un espai natural d’oci i lleure
12 de setembre de 2013 a les 17:03
Guardar a favorits
Manlleu evoca records industrials. Certament, aquesta ciutat no va quedar exclosa del desplegament industrial tèxtil que el Ter va propiciar en el seu curs mitjà. Aquesta indústria ja no hi és, però Manlleu ha sabut reconvertir tots els seus ingredients i avui és una acollidora i senzilla ciutat que continua vivint al costat i de la mà del Ter. Un passeig i camí al llarg del riu permet gaudir de les seves aigües, entorn i bellesa. El c