Quan puges per la carretera que surt de Barruera i deixes enrere la vall principal, entens de seguida l'origen del seu nom. Diu Joan Coromines que prové del basc ad urru ('cap a lluny'). I és cert: aquest poble va néixer per estar apartat, protegit i vigilant.
Situat a 1.386 metres d'altitud, aquest nucli és un mirador privilegiat sobre la Noguera de Tor. Aquí no hi ha el tràfec dels esquiadors que van a pistes, sinó la calma dels pobles que saben esperar. A l'hivern, quan la neu cobreix les teulades de pissarra i el fum surt de les xemeneies, el poble es tanca en si mateix i ofereix una imatge de pessebre vivent. No és un decorat: és un poble rústic, de parets sòlides i balcons de fusta treballada, que ha sabut mantenir intacta la seva trama medieval malgrat el pas dels segles i el turisme. Aquí, l'arquitectura no és capritxosa; és la resposta sàvia de la gent de muntanya contra el fred i la intempèrie. Caminar pels carrers costeruts de Durro és un viatge en el temps.
La densitat d'art més alta d'Europa
Però sota aquesta aparença de poble ramader i humil, s'hi amaga un llegat artístic de primer ordre. És una dada que deixa bocabadat tothom qui la descobreix: amb tot just 80 habitants, aquest llogarret té la ràtio de Patrimoni de la Humanitat per capita més alta de l'Estat i, probablement, d'Europa.
Té dues joies reconegudes per la UNESCO, llegat dels senyors d'Erill, que volien demostrar el seu poder davant la jerarquia eclesiàstica fa mil anys. La primera la trobem al cor del poble: l'església de la Nativitat. És monumental, desproporcionada per a un lloc tan petit, amb un pòrtic magnífic per refugiar-se del fred i un campanar massís que domina les teulades. A dins, encara s'hi respira la grandesa del segle XIII.
La segona joia demana una petita peregrinació. A només vint minuts a peu (o cinc en cotxe, si el gel ho permet), a 1.500 metres d'altitud, hi trobareu l'ermita de Sant Quirc. Aquest és un lloc sagrat i màgic. És aquí on, a l'estiu, es planta el faro i es baixen les falles. Però visitar-lo al gener, en solitud, és una experiència completament diferent. Des d'aquest punt elevat, la panoràmica de la vall de Boí nevada és superba. És el lloc ideal per seure, respirar l'aire pur de l'alta muntanya i gaudir del silenci absolut, només trencat pel vent o per algun ocell rapinyaire.
Des d'aquí dalt, amb la petita ermita del segle XII a l'esquena i tota la vall blanca als peus, és fàcil entendre per què aquest racó llunyà és, per a molts, el poble més ben guardat i especial de l'Alta Ribagorça.