A l’extrem més occidental dels Pirineus catalans, la Noguera Ribagorçana és la frontera, administrativament parlant, que divideix una terra agermanada per un nom (heretat de l’antic comtat de la Ribagorça, en el seu origen una sola entitat), per una llengua i per l’art romànic. Les ermites de la vall de Boí, finestres obertes a tot el món des que varen ser incloses en el Patrimoni de la Humanitat, l’any 2000, són només una mostra dels tresors de la Ribagorça romànica, un bon bocí de Pirineu al qual no solament l’art romànic dóna coherència. També el privilegi d’experimentar l’estima i gaudi de la natura amb activitats d’esbarjo i esport a la muntanya, als estanys i als rius, preservant, al mateix temps, la tradició ramadera que ha donat i continua donant vida i color als prats i boscos de la zona.
Pobles amb un origen comú
L’origen històric comú de tota la comarca ha donat sentit a l’associació Ribagorça Romànica i a l’execució d’un programa pilot que ha permès, des de fa cinc anys, contribuir al desenvolupament rural d’aquestes dues meitats que comparteixen un preciós patrimoni natural i cultural.
Si passegeu, en qualsevol època de l’any, pels seus pobles (repartits entre deu municipis en territori de la Franja, a la Ribagorça d’Osca, tres a l’Alta Ribagorça i un al Pallars Jussà: la Terreta, al municipi de Tremp) us adonareu que sou en terra de pagesia, amb prats de pastures i perfums propis del camp llaurat, llenya tallada i bestiar en trànsit diari. Són part de la personalitat d’un Pirineu amb flora i fauna amb identitat pròpia. El paisatge salvatge, molt més en territori de la Franja, resguarda espècies autòctones com l’isard, la llúdriga, l’àliga reial o el trencalòs. I dues grans reserves de natura, el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el parc natural de Posets-Maladeta concentren una immensa riquesa geològica, botànica i de fauna.
Quatre cims de tres mil metres dibuixen l’espai natural més màgic de la ribagorça: el parc de Posets-Maladeta
En tots dos casos, hi ha una extensa xarxa de camins senyalitzats per endinsar-s’hi sense perill de perdre-’s, i amb rètols informatius per acompanyar les impressions visuals. Des dels dos parcs, a més, s’organitzen cursos i tallers, especialment durant els mesos de més bon temps, pensats per a totes les edats, i que donen a conèixer, d’una manera amena i fins i tot lúdica, aspectes de la vida salvatge dels animals autòctons o singularitats dels ecosistemes que alberguen aquestes grans reserves naturals.
Prenent el Pont de Suert com a punt de partida, el ventall de possibles maneres de descoberta del territori ribagorçà, com és fàcil de comprovar, és ben complet. Terra, cel i aigua són a la carta de les destinacions per triar si el que volem és viure aventures amb acció. Des de la pesca o l’observació d’aus, per als més pacients, fins al parapent, passant pel barranquisme, l’escalada, el ràfting, el caiac o l’hípica són algunes de les activitats a través de les quals és possible endinsar-se en racons naturals que, d’una altra manera, no es poden conèixer. La perspectiva de les majestuoses muntanyes pirinenques des d’una canoa navegant per l’embassament d’Escales —sota les aigües del qual hi ha dos pobles i un monestir romànic: Casterner de les Olles i Aulet, i el monestir de Lavaix—, o les vistes dels diferents pics de 3.000 metres que coronen tota aquesta part de l’oest pirinenc i que podem contemplar des de punts com el conegut Tossal de Miravet, al qual accedim des del Pont de Suert, si bé es troba en territori aragonès, són part de la generosa proposta d’opcions per emocionar-se i moure’s en consonància amb la natura de la Ribagorça.
Camins a peu i amb bicicleta
A molts i variats punts del territori ribagorçà s’estenen verds senders de més i menys dificultat, també adaptats amb passarel·les i agafadors per a persones invidents o amb mobilitat reduïda, i amb la possibilitat de resseguir-los amb l’acompanyament i guiatge d’experts en camins de muntanya. Són a punt per a gent de totes les edats.
També hi ha un bon nombre de rutes per seguir amb bicicleta de muntanya, que s’enfilen en molts casos fins ben a prop dels cims més enlairats, però que reserven per al passeig menys estricte camins més plans, entremig de prats i boscos. Encara, una via ferrada de 200 metres per tastar l’escalada també forma part de l’oferta d’un territori beneït per una espectacular natura.
Dos balnearis, el de Caldes de Boí i el de Viles de Turbó, redunden en l’exuberància d’aquesta natura ribagorçana, ja que aprofiten les aigües termals que brollen de diferents deus naturals, a temperatures de fins a 56 graus. Són dos paradisos del descans on reposar després d’aquest esforç i recompensa que dispensen els esports d’aventura i l’aventura mateixa d’haver tractat de tu a tu la natura en el seu estat pur. Areny de Noguera, Bonansa, Isàvena, les Paüls, Montanui, el Pont de Montanyana, Sopeira, Torlarribera, la Vall de Lierp i Beranui, el Pont de Suert, Vilaller, la Vall de Boí i la Terreta (al terme de Tremp) són els catorze municipis envoltats per aquest bé de Déu de terreny per córrer i sentir a prop la frescor i serenor de la serralada pirinenca. Des d’aquí podem comprendre sense gens d’esforç que la convivència entre el benestar dels seus si fa no fa 6.200 habitants —4.200 concentrats en només tres municipis: la Vall de Boí, Vilaller i el Pont de Suert— i l’atractiu turístic del territori muntanyenc no és tan sols possible, sinó que en aquell extrem del Pirineu català és una realitat fàcilment explorable.
Mapa d'activitats
Aquest article es va publicar en el número 167 del Descobrir (Abril 2012)