Els secrets de Sant Climent de Taüll

Romànic en estat pur a la Vall de Boí

El mestre de Taüll va crear a l’absis de Sant Climent una de les icones més representatives del romànic català
El mestre de Taüll va crear a l’absis de Sant Climent una de les icones més representatives del romànic català FOTO: Òscar Rodbag
25 de març de 2016 a les 00:00
Guardar a favorits

Forma part del selecte club del World Heritage List de la Unesco. Sense sortir del Pirineu català trobaríem altres exemples de romànic de gran bellesa, però només a la Vall de Boí s’alineen els astres —i qui diu els astres, diu els campanars— per oferir en un petit espai de poc més de 200 km2 una insòlita concentració d’esglésies excepcionals, d’un mateix estil, que pràcticament no han sofert modificacions al llarg dels segles. I tot això en un marc literalment incomparable.

Un paisatge únic que s’endinsa en el Parc Nacional d’Aigüestortes. La Unesco es va haver de retre a l’evidència que aquell conjunt monumental era únic i el dia 30 de novembre de l’any 2000 el va declarar patrimoni de la humanitat. Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro rebien el segle XXI amb un festiu repic de campanes, fent sentir els seus prop de 900 anys d’autoritat. L’únic que va mantenir-se impertèrrit, com correspon, va ser el Crist en majestat de Sant Climent, tal vegada la pintura romànica més important d’Europa. Una marca de Catalunya al món.

Una icona salvada

La gran obra del mestre de Taüll es va arrencar de l’absis en el qual fou pintada el 1920 i ara es pot veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Però tot i això, Sant Climent no ha de deixat mai de ser un símbol. El gran referent d’aquest conjunt monumental. Cristina Castellà, tècnica del Centre del Romànic de la Vall de Boí, matisa que cap dels temples pot entendre’s de manera aïllada, però que Sant Climent “pràcticament, no ha patit cap transformació arquitectònica al llarg dels segles” i això fa que s’hagi convertit en la gran metàfora d’un moment cabdal de la història de Catalunya.

Puig i Cadafalch va investigar i catalogar les esglésies per preservar-ne l’interior

El Sant Greal de la nostra identitat que a la primeria del segle XX, quan s’estava gestant el concepte de la nació catalana, busquen amb desesperació arqueòlegs i arquitectes. Els noucentistes busquen referents i s’emmirallen en l’esplendor de l’edat mitjana fins al punt de considerar el romànic com un símbol identitari català. Un romànic que no es veia als museus, com ara. Ni tan sols a les esglésies, perquè les modes havien canviat i la majoria de pin d’altar s’havien arraconat a les sagristies, o tapat amb mobles litúrgics d’època posterior. Es posa en marxa la insòlita Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d’Aragó, que comportarà la descoberta del romànic.

La recuperació del romànic

Des d’aleshores, que aquestes esglésies no ens han deixat de fascinar. Són el gran llegat dels senyors d’Erill. Des de l’ara abandonat poble d’Erillcastell, aquests senyors feudals van posar la seva espasa al servei del rei d’Aragó i dels comtes de Pallars i van participar en conquestes molt al sud dels seus dominis.

Propostes al llarg de l'any

Falles a la vall de Boí

Se succeeixen durant tot l’estiu a Durro, Boí, Barruera, Erill, i Taüll.

Festival de Música Antiga dels Pirineus

La vall de Boí se sumarà aquest estiu, per primer cop, al FeMAP amb un concert a Santa Maria de Taüll durant el mes d'agost.

Representacions d’agost

Les tres primeres setmanes d’agost, hi ha interessants representacions teatrals a les esglésies de Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Joan de Boí i la Nativitat de Durro.

Les batalles guanyades a la plana els van ser generosament recompensades i ells van decidir reinvertir aquests diners a la seva baronia i endegar una obra monumental que fes palès el seu ascens social. I així va ser com aquesta vall xica, com en diuen els seus habitants, es va convertir en un referent de l’art romànic.

El ‘mapping’ que es projecta a l’església de Sant Climent de Taüll proposa una reconstrucció virtual de gran qualitat de les pintures romàniques del mestre de Taüll
El ‘mapping’ que es projecta a l’església de Sant Climent de Taüll proposa una reconstrucció virtual de gran qualitat de les pintures romàniques del mestre de TaüllÒscar Rodbag

“No ens podem fer a la idea de què va representar la construcció d’aquestes esglésies”, diu Joan Perelada, alcalde de la Vall de Boí, amb un punt d’admiració. I és que es van fer a la vegada. Visitant Sant Climent ens podem posar a la pell de Ramon Guillem, bisbe de Roda i Barbastre, quan el 10 de desembre del 1123 va consagrar l’església. Des de l’any 2013 una sofisticada projecció de videomapatge permet veure no tan sols les pintures que han arribat als nostres dies, sinó recrear les que s’han perdut. És com si el Mestre de Taüll ens les pintés altre cop només per a nosaltres. Traç a traç. Si en plena era audiovisual el resultat final és aclaparador, per a un fidel del segle XII Sant Climent havia de resultar poc més que un miracle. El mapatge també ha servit per realçar el romànic original que es conserva a l’interior del temple.

El videomapatge de Sant Climent és un estímul per atreure més visitants a la vall

ElCristenmajestatensbeneeixdes del cel de l’absis, però nosaltres encara podem pujar més amunt. L’experiència d’albirar el paisatge des de l’estilitzat campanar resulta corprenedora. Descobrim el que ja és evident des de peu de carrer: està perfectament alineat amb el de Sant Joan de Boí i el de Santa Eulàlia d’Erill. Eren torres de comunicació i de vigilància des de les quals es podien controlar tots els accessos a la vall. Els tres campanars eren molt similars, si bé el de Sant Joan va haver de ser refet en època posterior. Tornem a la terra. El petit cementiri a tocar de l’església ens hi ajudarà. A la vall de Boí la mort no s’amaga: forma part de la vida. Donem el tomb al temple i ens trobem amb els tres absis magnífics, ornamentats amb diferents motius d’influència llombarda. A la tarda, des d’aquest punt podem veure com es pon el sol rere l’inconfusible pic de l’Aüt.

10 detalls a tenir en compte a Sant Climent de Taüll

No tota la pintura és al MNAC

Es té la creença que a les esglésies de la Vall de Boí no hi va quedar cap element romànic que no fos arquitectònic. Però a les parets de Sant Climent, encara hi ha obra sorgida del taller del Mestre de Taüll. L’escena de Caín matant Abel, original del 1123, n’és un dels millors exemples.

Les tres joies de la corona

A Sant Climent de Taüll es conserven tres talles romàniques originals que daten dels segles XII i XIII. Es tracta d’un Crist a la creu, una marededéu i un Crist Salvador. Les tres obres estan exposades al públic a la mateixa església.

Pintura per dins i per fora

El videomapatge ha permès reviure com era l’església de Sant Climent al segle XII. És una experiència visual que no deixa indiferent. Però,
i per fora? Una maqueta instal·lada com a element museogràfic permet descobrir que el temple també estava pintat per fora. En queden algunes restes.

La reproducció més animada

L’església de Sant Joan de Boí és de visita obligada. Les acurades reproduccions de les pintures murals que decoraven l’interior i l’exterior del temple permeten entendre com eren les esglésies originals. En un moment en què el poble era analfabet, les Sagrades Escriptures s’explicaven de forma gràfica.

El campanar més esvelt

Santa Eulàlia d’Erill la Vall pot presumir de tenir el campanar més esvelt de la vall, més regular i amb més elements decoratius. A més, té finestres geminades als sis pisos. Està alineat amb el de Sant Joan de Boí i el de Taüll. Funcionaven com a torres de vigilància des d’on controlaven els accessos a la vall pel Pallars Jussà (Taüll), l’Aran (Boí) i la Ribagorça (Erill).

El porxo de la nativitat

L’església de la Nativitat de Durro té un porxo de grans dimensions encarat a migdia que protegeix la portalada d’accés al temple. A l’interior, on s’ha respectat la decoració barroca que havia arribat als nostres dies, s’hi pot veure un Nicodem romànic que l’any 2000 es va trobar rere un retaule. Pertanyia a un Davallament del qual queda la Mare de Déu, exposada al MNAC.

Secrets amb pany i clau

Els forrellats originals de les esglésies romàniques de la Vall de Boí són un petit tresor en ells mateixos. Destaca, sobretot, el de la Nativitat de Durro, un dels més treballats del conjunt monumental. Està totalment gravat amb preciosisme. També destaca el de l’Assumpció de Cóll.

L'essència de la vall

L’ermita de Sant Quirc de Durro conjuga els dos patrimonis mundials de la Vall de Boí: el romànic i les falles. En aquest magnífic mirador situat a 1.500 metres d’altitud, no tan sols s’alça una deliciosa ermita romànica que és com una església en miniatura, sinó que és on es planta el faro que il·luminarà les falles.

Misteris sota terra

L’església de Santa Maria de Cardet enganya. La façana exterior sembla més humil que les de la resta del conjunt monumental. Res més lluny de la realitat. L’absis d’aquest temple sembla una torre que penja a l’abisme tot vigilant l’estret de les Cabanasses. Hi ha un enigmàtic cap humà esculpit. A dins de l’església, hi ha una altra sorpresa: una cripta. No se sap si s’utilitzava per fer cerimònies privades o per guardar relíquies. És visitable.

La portalada més escultòrica

L’església de l’Assumpció de Cóll té personalitat pròpia dins de la Vall de Boí. Destaca, sobretot, la seva portalada, que ofereix la millor escultura del conjunt monumental. El crismó que presideix la porta i els capitells esculpits amb representacions de lluites entres homes i animals són únics. A l’interior s’hi troben tres piques romàniques: la baptismal, la de l’aigua beneïda i la de l’oli.

També hem de buscar restes de color vermell amagades entre els carreus. Són els vestigis de quan l’església estava pintada també per la part de fora. Una visita a Sant Joan de Boí ens ajudarà a entendre com eren els temples. Res de pedra vista: estaven arrebossats i pintats. Aquest color roig que ha sobreviscut prop de 900 anys encara és visible als pisos superiors de la torre i a la finestra principal de l’absis central. Sorprèn que una església tan petita pugui donar tant de si. No te l’acabes en una visita.