La Vall de Boí amb nens: dracs i serps entre natura i romànic

Esglésies i muntanyes imponents són els ingredients d'una escapada clàssica a la Vall de Boí. Però el nostre 'Territori menut' a la vall s'ha convertit en un autèntic safari! Entre la natura i les parets romàniques, en Roc i la Tanit descobreixen que aquest enclavament pirinenc està habitat per tota mena d'animals: reals, mitològics, de pintura i, fins i tot, de foc. Llegiu, llegiu! 

"Mama, quins animals veurem a la Vall de Boí?", pregunta en Roc al cotxe, just abans d'arribar. La resposta ens l'havia de donar el mateix divendres a la tarda. Ens instal·lem als apartaments Alta Muntanya de Barruera, on la família de la Carme fa 35 anys que lidera aquest negoci i és un autèntic pou de ciència sobre la vall; no hi ha racó que se li escapi. Mentre desfem les maletes, la Tanit ja ha trobat el primer "animal" del viatge: cau rendida d'amor per un flamenc rosa inflable que navega per la piscina descoberta de l'allotjament, amb vistes brutals als cims de les muntanyes. 

Però, per veure fauna de debò, aprofitem la tarda de divendres per estirar les cames al Salencar de Barruera, un oasi d'aiguamolls a 1.082 metres d'altitud. És fascinant veure com la natura va adaptar-se a la construcció de la presa de Cardet als anys cinquanta, creant aquest espai de salenques que avui és zona de pas vital per a les aus migratòries. Un passeig planer i preciós.

Dracs, rinoceronts i unicorns a Aigüestortes

Dissabte ens llevem d'hora i ens posem les botes de muntanya. Des de Boí pugem a un dels taxis 4x4 del parc per enfilar-nos a l'únic parc nacional de Catalunya: el d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un espai d'alta muntanya protegit des del 1955 que amaga prop de dos-cents estanys d'origen glacial. En arribar a l'aparcament del planell (a 1.825 metres), travessem el pont de Morrano i resseguim els 450 metres de passarel·les de fusta, adaptades per a cotxets. Després d'al·lucinar amb les vistes del mirador del Sant Esperit, trobem una tartera que es converteix en una zona de jocs natural. En Roc fa salts impossibles: "He saltat de la boca del drac a la banya del rinoceront!", exclama victoriós imaginant formes entre les roques. "Què dius ara! Això és clarament una banya d'unicorn", el rebat la Tanit. Ja tenim els animals de pedra de la vall!

De la gimcana de Taüll al flamenc de Barruera

A la tarda, canviem la natura pel romànic a Taüll. Fem la gimcana digital per descobrir el secret de la vall i els nens corren pels carrers com autèntics detectius. Descobrim un ull misteriós que vigila l'església de Sant Climent i unes campanes esculpides a una biga centenària i aprenem que Santa Maria està a 1.509 metres d'altitud. L'aventura continua a l'interior del primer temple, la joia de la corona de la vall, consagrada l'any 1123 i declarada, amb la resta de les esglésies de la vall, Patrimoni de la Humanitat. Quan s'apaga el llum i el videomapping reconstrueix el cèlebre Crist en Majestat (o Pantocràtor) a l'absis, els nens al·lucinen. "Ostres! És com si la pintura fos màgica i hagués viatjat en el temps!", diu en Roc. "Jo, quan arribi a casa, ho pintaré igual de bé", afegeix ple d'inspiració.

Amb la calor de la tarda, toca premi: tornem als apartaments a Barruera, ens posem el banyador i ens refresquem a la piscina. Mentre nosaltres gaudim de les vistes directes als cims de les muntanyes, la Tanit es retroba feliç amb el seu estimat flamenc rosa.

Una serp de foc a les falles d'Erill la Vall

Però la màgia de veritat ens espera al vespre a Erill la Vall. Hem tingut la gran sort de coincidir amb la festa de les falles, una tradició ancestral lligada al solstici d'estiu i declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Els carrers s'omplen de petits fallaires amb les seves teies enceses. Tot és emoció, crits d'ànim de la gent i olor de fusta cremada a l'ambient. És una autèntica descàrrega d'adrenalina. En Roc mira bocabadat la filera lluminosa que recorre el poble: "Mama, és una serp de foc gegant!". La Tanit estira el coll buscant els nens grans per veure com fan giravoltar les falles. Pell de gallina absoluta!

Aigües termals i un viatge al passat

Diumenge al matí tenim una cita a Caldes de Boí per gaudir de l'origen termal de la vall. Ens passegem pels jardins, que amaguen 37 manantials d'aigua mineromedicinal, i anem de cap a les piscines exteriors del balneari. Tria i remena: freda, tèbia o calenta? Nosaltres som de sang calenta, així que ens quedem a la de més temperatura escurant el matí com si fóssim romans, excepte el papa, que és l'únic valent que s'anima a entrar al refrigerium.

Abans de dinar fem una incursió al Centre del Romànic, a Erill la Vall. Les ulleres de realitat virtual de l'experiència Els ulls de la història ens transporten literalment al segle XII: podem veure de ben a prop com els mestres d'obres aixecaven aquells murs imponents pedra a pedra i com els artistes omplien els absis de colors vius, i entenem per fi l'origen d'aquestes construccions en una vall tan aïllada. Mentre nosaltres ens submergim en el passat, la canalla pinta el seu propi Pantocràtor en una pantalla interactiva que els té atrapats una bona estona comprovant si al Crist l'afavoreix més el vermell o el blau. 

Una serp amagada i un petit guardià a l'església d'Erill

A la tarda, després de dinar, culminem el viatge amb la visita guiada a l'església de Santa Eulàlia. Després d'admirar el Davallament (vegeu l'anècdota), ens aturem a l'arc de l'entrada on el guia ens mostra les restes pintades d'una serp "que avisava del perill que hi havia a fora" i, al pany de la porta, ens fa fixar en un minúscul rostre de ferro forjat. Un cop acabada l'explicació, ja sols al nostre aire, arriba el moment de glòria de la Tanit: per fi pot pujar els sis pisos d'aquest campanar llombard de 25 metres d'altura (el segon més alt de la vall!), i sentir-se com els antics vigilants que, perfectament alineats amb les esglésies de Boí i Taüll, s'avisaven dels perills mitjançant senyals.

Un cop a fora, en Roc recorda la petita careta de ferro de la porta: "Un guardià tan petit per una església tan gran?", reflexiona. I és que per protegir un territori tan increïble, com la Vall de Boí, de vegades no cal ser un gegant, només fa falta algú decidit a complir la seva missió.