Quan algú a Berga es vol vendre el pis amb urgència només ha de publicar un anunci amb la frase “amb vista a Queralt”. Això é s e l que més valoren els berguedans de casa seva: que, en obrir la finestra del menjador, puguin veure la muntanya que corona la ciutat. Queralt és el recordatori constant que a Berga comença el Prepirineu. Fins allà, la Depressió Central es va contornant amb muntanyes amables que avancen fent esses suaus. Fins que, abruptament, apareix un teló calcari i avisa els observadors que tot és a punt de canviar, que allà mateix comença l’espectacle.
El santuari de Queralt s’enfila uns 400 metres per sobre de Berga, la ciutat que té a la falda, i esdevé així el primer balcó d’una zona que ja no deixarà de ser salvatge i agresta com a mínim fins passat el Cadí. En aquesta àrea, els principals nuclis de població se situen als marges del Llobregat, en una vall que avança com un gran corredor continu des del Pirineu fins al mar. Però, a banda i banda, enfilats en cingleres i turons, apareixen un degoteig de petits nuclis i masies disperses.
Passejar per l’Alt Berguedà és sempre una experiència propensa a l’esglai. El camí cap a les muntanyes obliga el viatger a aturar-se de tant en tant i a contemplar el paisatge de la distància: en horitzontal, perquè sempre hi ha serralades, imponents, que queden a l’altura dels ulls, i en vertical, perquè a les valls profundes és on es concentra la vida dels berguedans del nord.
El Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà va localitzar disset d’aquests punts d’esglai, un per cada municipi, i creà una xarxa de miradors. Es tracta d’un itinerari paisatgístic impossible de fer en un dia, pensat per anar visitant-lo de tant en tant, i que ofereix una perspectiva múltiple del Prepirineu berguedà. Cadascun dels disset miradors està identificat amb una estàtua metàl·lica que representa la silueta d’un pare i un fill, el Marc i el Joanet. A través d’uns textos gravats a la placa, el Marc ofereix informació al públic adult, i el Joanet, a la mainada, i entre tots dos evoquen el paisatge i l’entorn del mirador a través d’històries i llegendes.
Més de 3.000 famílies han començat a fer la ruta per la xarxa dels miradors
Fer la ruta de mirador en mirador té premi. Les oficines de turisme de la comarca distribueixen un quadernet batejat com a Passaport Berguedà, que es pot segellar a les mateixes estàtues. Totes tenen una espècie de grapadora vermella amb unes punxes que foraden les pàgines del passaport, i permeten identificar, segons el nombre de punxes, per quin mirador han passat els viatgers. Es poden obtenir encara més segells si es visiten els restaurants, els allotjaments i els comerços més pròxims, i també les empreses que ofereixen oci actiu i visites culturals. Al final, els punts acumulats es poden bescanviar per regals, segons la llista de premis que hi ha publicada al web Altbergueda.cat. Des que es va posar en marxa la xarxa de miradors, més de tres mil famílies ja han recollit el passaport i han començat a fer la ruta.
L’esport dels berguedans
Alguns dels miradors s’ubiquen al peu de les grans icones del Berguedà, com el Pedraforca, a Saldes, o el santuari de Queralt, a Berga. Pujar a Queralt és el gran esport dels berguedans, que no es conformen a observar la muntanya des del menjador de casa, sinó que hi pelegrinen diàriament. El mirador és a l’aparcament del santuari, just al costat de l’ascensor inclinat. Des d’allà, Queralt fa mèrits per conservar l’apel·latiu que ha mantingut durant dècades: el balcó de Catalunya. S’observa als peus com Berga s’encaixa entre la muntanya de Queralt i els petits turons que la circumden, les serres de Casampons i de Noet. Com una serpentina, es va allunyant l’Eix del Llobregat, sempre a tocar del riu. I no fa falta que el dia sigui gaire clar per veure les muntanyes de Montserrat, que emergeixen sovint entre la boira.
A tots els miradors, s’hi pot accedir amb cotxe, però alguns reclamen un tot terreny amb tracció a les quatre rodes. És el preu que s’ha de pagar per arribar, per exemple, al mirador de la Figuerassa, una de les joies de l’alt Berguedà. A la carretera que porta als rasos de Peguera, hi apareix una pista forestal que avança vertical entre pins i faigs. No és estrany veurehi com la creuen boletaires i esquirols i, de tant en tant, tempta amb minuts de descans en àrees recreatives com la de la Plana Rodona.
El regal per als pacients viatgers és un mirador doble, situat en dues places rodones al cim de la serra, a uns 1.400 metres d’altitud. L’un mira cap al sud, a la vall del Llobregat, i l’altre s’enlaira sobre el Berguedà oriental: s’hi aprecia l’embassament de la Baells i l’imponent serrat del Catllaràs, coronat pel cim de Sobrepuny.
Per mirar cap a l’altra banda, cap a l’oest, cal avançar uns quants quilòmetres en direcció a la vall del Pedraforca. Allà, el paisatge es fa més dur i inhòspit, i les zones de conreu van deixant pas a pastures i boscos espessos, sobretot de pi roig. El mirador de Cap Deig, a Vallcebre, ofereix una perspectiva curiosa de masies que s’escampen envoltades d’enormes cingleres verticals. Es van distribuint a diferents altures, en terrasses construïdes com graons, de quan els berguedans de l’època aprofitaven cada pam de terreny per cultivar el que fos.
Però hi ha encara una zona on ja no es cultiva res, i el paisatge és gairebé alpí. A punt d’arribar al cim del Coll de Pal, s’obre pas el mirador de la Devesa, que permet una doble perspectiva: la vall del Llobregat, bressolant els municipis de Bagà i de Guardiola, i el Cadí, amb el Pedraforca gairebé a tocar dels dits.
Dos pobles amb encant
Aquest article es va publicar en el número 199 del Descobrir (Setembre 2014)