L'Alt Berguedà, territori miner

Trens, mines museïtzades i antigues fàbriques ens mostren el passat industrial del territori prepirinenc

L'Alt Berguedà, territori miner
L'Alt Berguedà, territori miner FOTO: Rafael López-Monné
25 d'agost de 2014 a les 00:00
Guardar a favorits

Terra de mines, de carbó, de carrilets, de petroli, de revoltes, de fam, de lluita obrera, de dures condicions de treball… L’alt Berguedà ha sabut rescatar episodis de la seva història recent per oferir al viatger vivències úniques.

L’entorn és privilegiat. La natura i els seus petits pobles amaguen indrets que fa un segle bullien d’activitat industrial i que ara són enclavaments turístics d’interior encara força desconeguts. Petroli a Guardiola de Berguedà? Doncs sí. Una fàbrica de ciment modernista? Sí, la de Castellar de n’Hug. Un jardí travessat pel Llobregat i dissenyat per Antoni Gaudí? Preciós, una joia que cal visitar. Una mina de carbó a la qual s’hi accedeix amb vagoneta? La trobareu a Cercs.

Un trajecte molt plaent

Si parlem de turisme industrial, l’alt Berguedà pot presumir d’oferir al visitant equipaments de primer ordre, rics en història i encant. El Tren del Ciment que uneix la Pobla de Lillet amb el paratge del Clot del Moro, a Castellar de n’Hug, n’és un exemple. Fa cent anys va començar a circular el carrilet original per unir la fàbrica de ciment industrial de Castellar de n’Hug amb l’estació de de Guardiola de Berguedà. El 2005, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) va recuperar una part del traçat (tres quilòmetres i mig dels dotze originals) amb finalitats turístiques. El recorregut, d’uns vint minuts de durada, és plaent i tranquil. El paisatge que ofereixen el Catllaràs i els salts d’aigua del Llobregat, espectacular.

El trenet té quatre parades, i el bitllet dóna dret a pujar i baixar a conveniència, per poder-ho visitar tot. A l’Empalme, és d’obligada visita l’exposició Ferrocarrils secundaris, industrials i turístics de la vall del Llobregat. S’hi poden veure antigues locomotores de vapor, cotxes de viatgers i, fins i tot, el primer carrilet de Catalunya de via estreta: unia Manresa i Berga, i es va inaugurar el 1885.

A la Pobla Centre, el viatger pot fer parada per conèixer més de prop aquest petit nucli berguedà, amb les seves fonts, el pont Vell -el més antic que actualment travessa el Llobregat- o l’església parroquial de Santa Maria de Lillet.

Una creació curiosa

De nou amb trenet o bé caminant, la parada següent del Tren del Ciment és la dels Jardins Artigas. La manera com van ser creats és certament curiosa: el comte Eusebi Güell, important industrial de començament del segle XX, fundador de la primera fàbrica de ciment Asland del país a Castellar de n’Hug, va encarregar a Antoni Gaudí que projectés el Xalet del Catllaràs perquè hi visquessin els enginyers de les mines del Catllaràs, que abastien de carbó la fàbrica.

Gaudí es va allotjar a casa d’uns amics de Güell, els senyors Artigas, propietaris d’una de les fàbriques tèxtils més pròsperes de l’època, i, com a agraïment, l’arquitecte insistí a dissenyar uns jardins dins la seva propietat. Va fer el disseny en pocs dies, donà instruccions i se’n tornà a Barcelona. Paletes locals es van fer càrrec de l’obra, que s’inicià el 1903 i va inaugurar- se finalment l’any 1905.

Als Jardins Artigas, l’arquitectura de Gaudí i la natura es fusionen en plena harmonia

El resultat, increïble, és un parc humit amb l’empremta del geni per tot arreu: trencadissos, formes d’imitació de fusta, arcs parabòlics, cariàtides o la creu evangelista formada pel bou, l’àliga, el lleó i l’àngel, ja desaparegut. Aquí natura i arquitectura es fusionen en harmonia amb la remor de les aigües del Llobregat com a tonada de fons.

La fàbrica de ciment Asland és la quarta parada del trenet. Convertida ara en Museu del Ciment, permet fer-se una idea de com era el procés productiu i com es va salvar l’obstacle del transport en un entorn orogràfic tan complicat. Primer per portar el carbó des de les mines perquè fes de combustible a la fàbrica, després per portar el ciment Asland arreu del territori. Els vestigis de l’activitat minera són més abundants del que sembla a primer cop d’ull. El senderista agosarat, si s’endinsa al Catllaràs, hi trobarà diverses boques de mines, ruïnes d’instal·lacions al costat d’antigues galeries, pous de ventilació, bases de les torres del telefèric, xemeneies, antics dipòsits de carbó…

Tot aquest patrimoni és ara objecte d’estudi. El bagenc Josep Maria Coll, entre d’altres, fa recerca per obtenir fotografies i documents originals de l’època. Vol ajudar a refer els pedaços d’aquesta història.

Si el visitant interessat a fer turisme industrial deixa la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug, hauria de fer parada a la Mina de Petroli de Riutort, a Guardiola de Berguedà. Són 450 metres de galeries visitables on encara regalima el petroli per les parets. Sobta saber que va ser productiva només deu anys, entre el 1905 i el 1915. L’empresa que l’explotava va deixar de fer-ho pel baix rendiment econòmic: el petroli extret era immadur i només servia per fer asfalt, greix industrial i betum. La visita guiada és reveladora: el petroli és als porus de la roca i calia un elaborat procés de destil·lació i d’assecatge per treure’n profit.

Però el recurs turístic de l’empremta industrial més veterà de l’alt Berguedà és el Museu de les Mines de Cercs. El plat fort és l’entrada a la mina de carbó. Quatre-cents cinquanta metres per apreciar, mitjançant escenes, com era la feina a l’interior de les galeries, per fer-se una idea de la perillositat i de les duríssimes condicions de treball. Només una dada: en 140 anys de carbó al Berguedà van morir 181 miners.

Les exposicions, els documentals i el joc de rol La mina virtual dins el nou espai museogràfic «L’espectacle de la mina», que també formen part de la visita, donen una visió molt completa de com ha estat de rellevant la mineria del carbó a l’alt Berguedà des del principi del segle XIX fins al tancament de la mina de Saldes, l’última explotació que quedava al país. És història recent: va funcionar fins el 24 de desembre del 2007.

Els 5 museus imprescindibles

Museu de les Mines de Cercs

L'exposició permanent del Museu està dividida en dos espais: el del carbó i el de la vida quotidiana. La visita es complementa amb la projecció d'un audiovisual i la descoberta d'un habitatge miner tal com era l'any 1940.

mmcercs.cat

Museu del Ciment

La visita al museu permet entendre l'impressionant conjunt de les restes d’aquest complex industrial aixecat per un grup d’industrials a principis del segle XX.

www.museuciment.cat

Mina de petroli de Riutort

La mina de Riutort és una de les poquíssimes mines subterrànies de petroli que hi ha al món. 

Jardins Artigas

Trencadissos, formes d’imitació de fusta, arcs parabòlics, cariàtides... En aquests jardins, dissenyats per Gaurdí, la natura i l'arquitectura es fusionen.

poblalillet.cat

Tren del Ciment

Amb més de 100 anys d'història, antigament aquest ferrocarril unia la fàbrica de ciment Asland, a Castellar de n'Hug, amb Guardiola de Berguedà. Avui dia, el Tren del Ciment representa una joia ferroviària històrica a Catalunya.

www.trendelciment.cat