Camins de maquis a Serrateix

Pedalant a cavall de les comarques del Bages i el Berguedà descobrirem paisatges que han renascut de les cendres, petites grans joies del romànic català, masies i camps de conreu... Tot això en terres d’en Caracremada, l’últim maqui català.

Camins de maquis a Serrateix
Camins de maquis a Serrateix FOTO: Marta Montmany
25 d'octubre de 2008 a les 00:00
Guardar a favorits

Iniciem el recorregut al monestir de Santa Maria de Serrateix, del qual podem admirar l’església preromànica del segle X, la grandiosa església romànica dels segles XI i XII, amb absis llombard, torre del campanar, capelles gòtiques i un claustre neoclàssic del segle XVIII; escuts abacials, tombes i les urnes dels Sants Màrtirs.

Seguirem cap a la carretera BV-4235 passant per davant de l’església preromànica de Sant Pere (actual Ajuntament) i el petit nucli de Serrateix. Ara pedalarem fins a trobar el desviament cap al turó del Montbordó (786 m), punt culminant de la ruta. Des d’aquest estratègic indret podem admirar gran part de la Catalunya Central, Prepirineu, Pirineu i serralades prelitorals. Des d’aquí, amb tristor, observem la força devastadora que van tenir els grans incendis del 1994 al Bages i al Berguedà: es van cremar unes 45.000 hectàrees. El bosc, però, que reneix amb tota la seva força, es va revestint de roure i alzina.

Retornant a la carretera principal trobem aviat un desviament cap a la dreta senyalitzat com a GR 179; cal prendre’l. Passem per la masia dels Plans, que ens recorda una història curiosa de la masia veïna, l’Alzina del Racó: la llegenda de la cova del lladre. Aquest mas, que feia d’hostal al camí ral que anava cap a Cardona, tenia com a hostes dos germans, l’un feia de pagès, mentre que l’altre feia de lladre. Els dies de mercat el camí era força transitat, així que el lladre s’amagava a la cova, mentre que el germà pagès, en veure venir els vianants cridava: "Baixa, Moreu!" Aleshores el lladre sortia de la cova i assaltava els viatgers. Un cop aconseguit el botí se’n tornava a l’amagatall mentre el germà pagès exclamava: "Bo, Moreu." I hom creia que aquests eren crits dirigits als bous que llauraven!

Deixem-nos de lladres i continuem pedalant tot seguint les indicacions fins a l’església de Sant Cugat del Racó. Aquest temple, que presideix un petit veïnat, és d’estil romànic llombard, amb planta de creu grega i coronada per un cimbori circular. Tornem a la carretera i enfilem una pujada fins a Castelladral, petit nucli coronat pel turó del Castellot. Aquí retornem a la carretera de Serrateix, tot pedalant fins al punt d’inici. Però no abandonem la zona sense abans recordar que aquests camins, boscos i masies van ser testimonis de la vida i la mort d’en Ramon Vila, Caracremada, l’últim maqui català. Fou a l’entorn de la creu del Perelló on aquest guerriller antifranquista va ser ferit de mort. Fou enterrat fora dels murs del cementiri de Castellnou de Bages, sense creu ni símbol; però el temps ho posa tot a lloc, i anys a venir, la reforma del cementiri permeté incloure-hi la tomba d’en Caracremada, recordat amb una placa.