A Berga, tot canvia. El paisatge suau d’aire mediterrani es torna muntanya abrupta. I Queralt és el plec. A una banda de la serra, la falda d’alzina i garriga, que s’esgrogueeix sota el sol; a una altra, la fageda i el pi roig, que obren la porta al boscatge feréstec i ombrívol.
Diu el cartògraf Josep Nuet Badia que la cara nord de Queralt té “una insolació reduïda i, a l’hivern, en molts punts, nul·la”. Mentre que, a la cara sud, es veu cada tardor com els ocres vénen
Cap al far de Berga
Puguem fins al santuari de Queralt entre alzinars i fagedes

25
d'octubre
de
2017
Guardar a favorits