El paisatge de Merlès, tot al llarg del seu curs, és una porció de naturalesa en equilibri. Conserva una vida intensa i pròpia, de gran personalitat, i una estètica un punt gaudiniana amb dosis de llegenda, com ara les bruixes i bruixots de la gola de les Heures. Diuen que s’hi movia tota la cort fetillera del segle XVII, i potser encara avui s’hi passeja quan ve el bon temps.
Iniciem l’itinerari al pont que hi ha sobre la riera de Merlès, a l’indret de la gola de les Heures, un congost profund on l’aigua ha treballat la roca i hi ha deixat una empremta delicada, d’aire modernista. El camí —inicialment senyalitzat per fer amb BTT— segueix el riu pel marge esquerre. Justament a mà esquerra hi ha el llit del riu i a la dreta veiem prats on solen pasturar ramats de vaques. Aviat trobem un camí que baixa a peu d’aigua. Caldrà prendre’l per observar com aquí la llera del riu és força planera i els còdols n’ocupen la superfície. Retornem a la pista i trobem un segon camí que baixa al riu. Val la pena fer-lo per observar l’espessa línia de vegetació que tanca la riera i circular per damunt d’uns amplis rocallisos modelats per l’aigua i guarnits amb multitud de petits tolls. El tercer camí ens porta al davant del molí de les Heures, un dels catorze que s’han comptabilitzat al llarg de la riera, la majoria d’origen medieval.
Trobem un trencall i triem el camí que s’enfi la a mà dreta. Queda clar que quan hom abandona el llit planer de Merlès, el territori s’ondula i es plega, i cal fer treballar les cames. Ben aviat es fa visible la masia del Vilartimó, on arribem fent un tomb obert. Des d’aquest punt podem fer-nos un mapa físic de la vall del Merlès i també la idea que som en un punt remot de la nostra geografia. Darrere la casa del Vilartimó hi ha un lledoner monumental. Del peu mateix de l’arbre, a mà esquerra, surt un camí que després es fa sender. El caminet segueix el replec de la muntanya sense guanyar ni perdre gaire alçada i regala vistes atractives cap a Vilartimó i el fondal que s’obre cap al sud. Arribats a un camí més ample,anem a mà esquerra i tornem a baixar cap al riu, que retrobem a l’alçada del camping Riera de Merlès. Per retornar cap al punt de sortida, prenem novament el camí que recorre la vora esquerra del riu. Trobarem senders que ens duen a punts estratègics on el riu s’esbrava fent salts d’aigua i banyeres que fan escumejar l’aigua netíssima. Quan el camí s’alça, obtenim bones panoràmiques i aviat retrobem el camí que hem fet a l’inici i el pont on hem començat aquest itinerari.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 113 del Descobrir (Octubre 2007)