La Patum pas a pas

Dissecció de la festa amb més passió i bogeria del país

Text:
Els patumaires juguen a esquivar la cua de l’Àliga, que no para de ballar mentre les autoritats contemplen l’escena des del balcó de l’Ajuntament
Els patumaires juguen a esquivar la cua de l’Àliga, que no para de ballar mentre les autoritats contemplen l’escena des del balcó de l’Ajuntament FOTO: Manel Escobet
25 d'abril de 2008 a les 00:00
Guardar a favorits

La festivitat del Corpus representa per a la ciutat de Berga un cap d’any particular: en aquesta població prepirinenca de poc més de 16.000 habitants, els anys no es compten de gener a desembre, sinó de Corpus a Corpus. Any rere any, l’arribada de la primavera fa reviure als berguedans el seu miracle anual. La Patum és una festa que s’ha de veure i s’ha de viure. No és tan sols l’actuació d’unes comparses, sinó que és festa, alegria, goig, gatzara i bullícia; però a la vegada també és misteri, passió, emoció, record, recolliment i contemplació.

I èxtasi i catarsi... Aquesta és la veritable Patum que es descobreix quan s’ha vist i s’ha viscut: la festa dels sentits i els sentiments. Tant és així que, durant la setmana del Corpus, la Patum transforma Berga, de manera que els tranquils carrers i places de la ciutat es tornen bulliciosos i plens de vida. La Patum impregna tots i cadascun dels racons de la població i la festa es respira arreu. Aquesta celebració popular s’ha acabat convertint en símbol d’identitat i mitjà d’afirmació d’una col·lectivitat, i és que, actualment, Berga i la Patum són indestriables.

Turcs i cavallets obren la Patum a la plaça de Sant Pere
Turcs i cavallets obren la Patum a la plaça de Sant Pere

La Patum és una escenificació popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre religiós medieval, per bé que aglutinant, reinterpretant i reconduint celebracions paganes anteriors. Es tracta d’una representació concebuda a partir dels entremesos que desfilaven i actuaven a les antigues processons del Corpus medieval; entremesos que, amb el pas dels segles, van acabar obtenint entitat pròpia i conformant la Patum.

La festa nasqué amb un caràcter civil i laic, i va acabar essent al poder terrenal el que la processó era al poder celestial. Aquest fenomen tingué lloc en diverses poblacions catalanes, però s’extingí arreu a causa de les prohibicions promulgades pels poders civil, eclesiàstic i reial, de manera que poques manifestacions sobrevisqueren al Concili de Trento. De totes les antigues Bullícies del Santíssim Sacrament que se celebraven a Catalunya, únicament Berga ha estat capaç de mantenir-la i conservar-la al llarg dels segles.

Única al món, la Patum s’ha escenificat sense interrupció des de la darreria del segle XIV

Així, la Patum és un extraordinari document d’expressió cultural, popular i tradicional; un veritable tresor etnològic, històric, artístic, sociològic i teatral. La Patum s’ha convertit en una manifestació de teatre popular única al món, una celebració que s’ha escenificat, sense cap interrupció important, molt probablement des de les acaballes del segle XIV.

Cal remarcar l’originalitat de la festa, però també el manteniment de la tradició i de l’escenari natural al llarg dels segles, així com l’edat de la seva imatgeria popular, el tresor etnològic més gran de la ciutat. Així mateix, la participació del poble ha estat bàsica per a la perpetuació de la festa. Els patumaires han donat forma a la Patum i l’han mantingut viva al llarg dels segles. És per tot plegat que el 25 de novembre del 2005, un jurat internacional reunit a París va acordar que la Unesco declarés la Patum de Berga Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.