El conjunt monumental de Sant Quirze de Pedret comença abans d’arribar a l’església, just quan creuem el Llobregat per l’esplèndid pont gòtic de Pedret. Des d’aquí, a la llera del riu podem veure un notable conjunt de forats de pal i entalladures a les codines, que sembla que formarien part de les construccions hidràuliques dels molins medievals de Pedret.
Les claus de Pedret
Remuntant el vessant assolellat de la riba esquerra del Llobregat, arribem a l’església, situada en un indret curosament arranjat pels restauradors del temple, que ens ha de fer recordar que el lloc de Pedret, actualment despoblat, durant l’alta edat mitjana, centrava un notable grup de població dispersa. Tal com és avui, l’església de Sant Quirze de Pedret és el resultat d’una esplèndida restauració arquitectònica, que ha valorat els aspectes més destacats de la seva arquitectura, eliminant les modificacions i reformes que, al llarg de la història, van anar alterant l’obra preromànica, que és la que dóna rellevància a l’església.
Del segle VIII o IX
Avui és un edifici de dues naus amb tres absis, atès que la nau sud fou convertida en porxo al segle XIII, quan es va reformar l’església i se’n va executar l’actual portada. L’edifici original, d’una nau —que correspon a l’actual nau central amb un absis trapezoïdal—, és una obra del segle VIII o IX, que va ésser ampliada amb dues naus més al llarg del segle X.
Les noves naus disposen d’absis de planta semicircular i s’obren amb un arc triomfal de ferradura, però, a diferència de l’absis central, els arcs laterals són suportats per dues columnes exemptes (és a dir, que no estan adossades a la paret), una solució arquitectònica molt arcaica, que ve de l’arquitectura hispànica de l’antiguitat tardana, de la qual, al nostre país, queden pocs exemples.

A la façana de ponent es conserva la porta del primer edifici —avui convertida en finestra—, resolta amb un arc de ferradura, diferent als arcs interiors, que, en conjunt, corresponen a l’obra del segle X. A les reformes que es van fer a Sant Quirze de Pedret al segle XIII es van sobrealçar les naus central i nord amb la construcció de voltes de canó, i l’espai de la nau sud va ser ocupat pel porxo —que aixopluga la portada esculturada— i per un campanar de torre, avui escapçat, que no sabrem mai si es va arribar a acabar.
A part de l’innegable interès d’esbrinar-ne la historia constructiva, la restauració de Sant Quirze de Pedret ha procurat recuperar aspectes de la seva arquitectura original, molt allunyats dels falsos tòpics de l’austeritat i la pedra vista de l’arquitectura preromànica i romànica.
Algunes solucions arquitectòniques de Pedret són arcaiques, de l’antiguitat tardana
Així, en la restauració, els paraments han estat arrebossats amb morter de calç, donant-los un aspecte d’arquitectura blanca molt proper a la seva realitat original. I a l’interior s’han reproduït els dos plafons de pintura del segle X a l’absis central, tapats per les juntures del Mestre de Pedret —avui conservades al Museu Diocesà de Solsona—, i les decoracions murals dels absis laterals: al nord, segons els vestigis que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya, i al sud, la decoració completa tal com devia ser en el moment de pintar-se. Aquesta reproducció ens permet redescobrir una imatge vitalista i policroma de l’arquitectura romànica, molt més propera a la seva realitat inicial que la pretesa discreció amb què l’havíem guarnida en les restauracions del segle XX.
Aquest article es va publicar en el número 120 del Descobrir (Maig 2008)