Sant Quirze de Pedret, un edifici imprescindible

Una joia excepcional del preromànic català

La darrera actuació a Sant Quirze de Pedret, entre el 1989 i el 1995, va prioritzar la recuperació de l’aparença que devia tenir l’edifici al segle X
La darrera actuació a Sant Quirze de Pedret, entre el 1989 i el 1995, va prioritzar la recuperació de l’aparença que devia tenir l’edifici al segle X FOTO: Òscar Rodbag
25 de juny de 2008 a les 00:00
Guardar a favorits

El conjunt monumental de Sant Quirze de Pedret comença abans d’arribar a l’església, just quan creuem el Llobregat per l’esplèndid pont gòtic de Pedret. Des d’aquí, a la llera del riu podem veure un notable conjunt de forats de pal i entalladures a les codines, que sembla que formarien part de les construccions hidràuliques dels molins medievals de Pedret.

Les claus de Pedret

Els arcs de ferradura

Són diferents els arcs de ferradura de la nau central i els de les absidioles, que són suportats per columnes, una solució poc comuna que també es troba a Sant Vicenç d’Obiols, Sant Pere de Roda o Cornellà de Llobregat (les columnes que presideixen l’accés a l’edifici de l’Ajuntament).

Les pintures

Destaca la recuperació parcial de la seva decoració pictòrica, la del segle X a l’absis central i la del Mestre de Pedret (un dels més destacats pintors del romànic català, de probable origen italià, actiu a la fi del segle XI) a les absidioles, amb la reconstrucció hipotètica del seu estat original a l’absidiola sud.

Desnivell de les naus

A Sant Quirze de Pedret s’aprecia un fort desnivell interior entre les naus, excepcionalment accentuat pel que fa a les naus central i nord, clar exemple de la despreocupació que tenien els constructors medievals per la regularització dels nivells interiors dels jaciments.

Remuntant el vessant assolellat de la riba esquerra del Llobregat, arribem a l’església, situada en un indret curosament arranjat pels restauradors del temple, que ens ha de fer recordar que el lloc de Pedret, actualment despoblat, durant l’alta edat mitjana, centrava un notable grup de població dispersa. Tal com és avui, l’església de Sant Quirze de Pedret és el resultat d’una esplèndida restauració arquitectònica, que ha valorat els aspectes més destacats de la seva arquitectura, eliminant les modificacions i reformes que, al llarg de la història, van anar alterant l’obra preromànica, que és la que dóna rellevància a l’església.

Del segle VIII o IX

Avui és un edifici de dues naus amb tres absis, atès que la nau sud fou convertida en porxo al segle XIII, quan es va reformar l’església i se’n va executar l’actual portada. L’edifici original, d’una nau —que correspon a l’actual nau central amb un absis trapezoïdal—, és una obra del segle VIII o IX, que va ésser ampliada amb dues naus més al llarg del segle X.

Les noves naus disposen d’absis de planta semicircular i s’obren amb un arc triomfal de ferradura, però, a diferència de l’absis central, els arcs laterals són suportats per dues columnes exemptes (és a dir, que no estan adossades a la paret), una solució arquitectònica molt arcaica, que ve de l’arquitectura hispànica de l’antiguitat tardana, de la qual, al nostre país, queden pocs exemples.

El pont de Pedret es va bastir als segles XII i XIII, però l’arc ogival central és del XIV
El pont de Pedret es va bastir als segles XII i XIII, però l’arc ogival central és del XIV

A la façana de ponent es conserva la porta del primer edifici —avui convertida en finestra—, resolta amb un arc de ferradura, diferent als arcs interiors, que, en conjunt, corresponen a l’obra del segle X. A les reformes que es van fer a Sant Quirze de Pedret al segle XIII es van sobrealçar les naus central i nord amb la construcció de voltes de canó, i l’espai de la nau sud va ser ocupat pel porxo —que aixopluga la portada esculturada— i per un campanar de torre, avui escapçat, que no sabrem mai si es va arribar a acabar.

A part de l’innegable interès d’esbrinar-ne la historia constructiva, la restauració de Sant Quirze de Pedret ha procurat recuperar aspectes de la seva arquitectura original, molt allunyats dels falsos tòpics de l’austeritat i la pedra vista de l’arquitectura preromànica i romànica.

Algunes solucions arquitectòniques de Pedret són arcaiques, de l’antiguitat tardana

Així, en la restauració, els paraments han estat arrebossats amb morter de calç, donant-los un aspecte d’arquitectura blanca molt proper a la seva realitat original. I a l’interior s’han reproduït els dos plafons de pintura del segle X a l’absis central, tapats per les juntures del Mestre de Pedret —avui conservades al Museu Diocesà de Solsona—, i les decoracions murals dels absis laterals: al nord, segons els vestigis que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya, i al sud, la decoració completa tal com devia ser en el moment de pintar-se. Aquesta reproducció ens permet redescobrir una imatge vitalista i policroma de l’arquitectura romànica, molt més propera a la seva realitat inicial que la pretesa discreció amb què l’havíem guarnida en les restauracions del segle XX.