Viatge pels molins i les colònies tèxtils de Berga i la conca del Llobregat

Patrimoni industrial que ens recorda l'esplendor industrial que va viure el Berguedà

Al baix Berguedà, que ocupa el nord de la Depressió Central, l’activitat industrial continua essent fonamental per a l’economia local
Al baix Berguedà, que ocupa el nord de la Depressió Central, l’activitat industrial continua essent fonamental per a l’economia local FOTO: Rafael López-Monné
25 d'abril de 2008 a les 00:00
Guardar a favorits

L’edat d’or de Berga i el Berguedà, l’època industrial, és un parèntesi de prosperitat que ha acabat als museus. Berga ja no és potència industrial, ni capdavantera en la producció de filatures, ni motor energètic gràcies a la mineria del carbó. Per sort, però, el llegat del desenvolupament fabril a l’entorn de rius i canals ha deixat als berguedans una empremta fàcilment explotable, turísticament parlant. El millor exemple és el Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat.

Des de Berga fins a Balsareny hi ha divuit colònies industrials —la majoria tèxtils— d’incalculable valor urbanístic, arquitectònic i històric. Una veritable joia patrimonial i una destinació de turisme industrial i cultural que, després d’infinits clams des del territori, les administracions han començat a valorar. I quant a Berga, també mereixen l’estudi i la visita dels curiosos les restes del passat industrial i preindustrial presents al paisatge urbà (podem remuntar-nos fins i tot a l’explotació de molins fariners a l’edat mitjana).

Un recorregut impescindible

Torre de l’Amo de Viladomiu Nou

Restaurada recentment, era la residència privada dels propietaris d’aquesta colònia de Gironella. Avui és l’oficina del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat.

Museu de la Colònia Vidal

Imprescindible per saber com funcionaven els antics telers i com es transformava el cotó, quines eren les condicions laborals dels obrers, com era l’escola, etc.

Ruta cultural de l’Ametlla de Merola

Els veïns fan de guies, amplien les explicacions dels panells i expliquen què vol dir viure i treballar en una colònia industrial.

Els últims anys, Berga oferia als visitants que s’atansaven a l’oficina de turisme un itinerari guiat d’interès remarcable: la ruta dels molins, que ressegueix i descriu l’aprofitament de l’aigua a l’entorn de la riera de Metge, amb 28 salts d’aigua en només dos quilòmetres de curs. La pega és que fa només uns mesos s’ha reservat la visita a estudiosos i a alguna escola, perquè hi ha trams del riu que necessiten arranjament.

L’embrió del ‘boom’

Els molins fariners i xocolaters de Berga mereixen atenció, sobretot, perquè cap al segle XVIII molts van incorporar un batan per filar. I d’aquí al gran boom del tèxtil berguedà —amb molts passos entremig, és clar. Els molins més ben conservats de Berga, i que es poden visitar sense problemes, són el molí de la Sal i els molins de la Gratella i del Brillant. El de la Sal, a tocar de la placeta Ciutat, és un dels primers dels quals es té constància documental des de l’edat mitjana i manté l’estructura original a tres vents, a més d’alguns elements (com la roda de fusta) que en testimonien la funció: primer s’hi va moldre blat, després xocolata i, per últim, sal.

Dels molins de la Gratella i del Brillant, cal fixar-se en l’antic safareig que tenen al costat, l’aigua del qual també s’utilitzava per als molins. Però el passat moliner de la ciutat no s’acaba aquí: també es pot trepitjar, literalment, a l’empedrat de la plaça de Maragall, que inclou algunes rodes de molí. Anar d’un molí a un altre no té cap secret, perquè tot és a tocar, al barri vell de la ciutat.

Aquesta zona del barri vell de Berga encara es coneix amb el nom de Rases dels Molins, perquè n’hi havia hagut molts
Aquesta zona del barri vell de Berga encara es coneix amb el nom de Rases dels Molins, perquè n’hi havia hagut molts

A l’inici de la industrialització (segona meitat del segle XIX, començaments del XX), Berga va prendre un paper rellevant en el negoci de les manufactures tèxtils. La comarca tenia mà d’obra experimentada en el tractament de la llana (durant segles hi havia manat la ramaderia perquè era una comarca d’agricultura pobra) i la gran tradició tèxtil acumulada va fer que es passés sense problemes de la llana al cotó, cap als segles XVII i XVIII. Aviat va néixer la maixerina o berguedana, una màquina de filar cotó que s’estén per tot el país.

El nombre de tallers no para de créixer, la producció de filats augmenta i els paraires i els traginers adquireixen notorietat. Quan el carbó s’encareix, a mitjan segle XIX, es torna a potenciar l’energia hidràulica, que prospera per les millores fetes a les turbines. I el Berguedà, molt bregat pel que fa a l’explotació del riu, comença la seva revolució.

Part de l’empedrat de la plaça de Maragall està format per rodes de molí

És en aquesta època que es projecta i construeix el Canal Industrial de Berga (1885-1900), per apropar el Llobregat a la ciutat. És quan arrenquen les colònies industrials i quan l’explotació de les mines de lignit va a mil per hora per donar potència a les fàbriques. Una època d’or que no va durar més d’un segle. Ni tan sols la faraònica obra del Canal Industrial es va poder rendibilitzar: quan es va acabar, ja estava desfasada. S’havia projectat en temps d’esplendor i s’havia enllestit en plena crisi.

Berga guarda pocs records de la seva època d’or. L’Espai d’Interpretació de Berga exposa elements preindustrials, un molí xocolater i una reproducció de la maixerina, però cal anar més al sud, al baix Berguedà, per entrar en el món de les colònies tèxtils, allà on la vida i la feina, en plena efervescència industrial, anaven a tota màquina.