7 secrets de la Cerdanya

El poble de Pi està format per dos barris diferenciats: el Pedró i el Raval, aquest darrer presidit per l’església romànica de Santa Eulàlia. Per visitar el poble no cal gaire estona, així que de seguida podeu continuar la ruta cap a Santa Eugènia, un conjunt de cases amb una església molt curiosa, la ‘torre de Pisa’ de la Cerdanya, que té el campanar inclinat. Des d’allà inicieu el camí cap a Nas i Olià, dos nuclis de muntanya amb molt d’encant, i fins a Cortariu, un petit llogaret on hi ha una casa de colònies i una aula de natura.  

Aquest grupet de cases és a quatre quilòmetres de Lles (des de la carretera que ve de Cap de Rec cal prendre el desviament abans d’arribar a Lles). Una passejada pels seus carrers permet observar cases de pagès molt pintoresques i l’ermita romànica de Sant Sebastià, molt ben restaurada. Aprofiteu per fer la ruta que va des del poble fins al molí del Salt, un salt d’aigua que va a parar a una gorga profunda. Hi arribareu en mitja hora des del poble. Cal seguir el GR (marques vermelles i blanques) i desviar-vos al primer trencall a la dreta. Guieu-vos pel so del salt d’aigua del riu de la Llosa. No falla.   

De totes les valls que s’ajeuen sota la silueta del Cadí, la d’Ingla és de les més desconegudes i encantadores. S’hi arriba per una petita carretera des de Bellver de Cerdanya, que passa primer per Talló, on hi ha l’ermita romànica de Santa Maria de Talló, segueix per Coborriu, on podeu veure la petita i coqueta ermita de Sant Serni, i arriba finalment a la font d’Ingla, amb una àrea de pícnic i les ruïnes de l’antic nucli d’Ingla de Baix. Si continueu més amunt, trobareu el refugi dels Cortals i el camí GR 107 (camí dels Bons Homes). També podeu recular i des de Coborriu dirigir-vos a Bor per una via que enllaça cinc ermites romàniques, les ja esmentades de Talló i Sant Serni, i Santa Cecília de Beders, Sant Marcel de Bor i Sant Julià de Pedra. 

Músser (o Musa, com l’anomenen la gent de la zona) és un poble allunyat, solitari i no gaire freqüentat. Forma part del municipi de Lles de Cerdanya, es troba a 1.305 metres d’altitud i és un nucli tranquil on podreu passejar pels seus carrers sense nom ni números, fixant-vos en cada una de les cases de pedra que el formen, algunes de les quals tenen uns panys a les portes que utilitzen un sistema de palanca molt peculiar. No hi pot faltar una visita a l’església de Sant Fructuós, un àpat per tastar l’arròs de muntanya a la fonda de la plaça Major i una compra a l’obrador de formatges artesans.

Aquest conjunt de tres estanys està envoltat de meravellosos paisatges d’alta muntanya. S’hi arriba des de Meranges, per la pista forestal que passa per Girul en direcció al refugi de Malniu. Haureu de deixar el cotxe després de fer tres quilòmetres i mig i caminar durant dues hores i mitja per arribar als estanys. Passareu per boscos, salts d’aigua, prats, la zona de barrancs del forat del Bou, el refugi Joaquim Folch i Girona i finalment els tres estanys. Una meravella d’excursió! 

Éller, a la Baixa Cerdanya, és un poble petit i pintoresc, poc freqüentat per turistes. Està format per un conjunt de cases de pedra, d’estil rústic, i presidit per una petita ermita romànica dedicada a santa Eulàlia, amb un absis quadrat. Al mateix poble hi ha un acollidor hostal de muntanya i es poden fer excursions pel bosc d’Arcalís i el pla de Matons fins a la muntanya de la Carabassa, on hi ha unes vistes espectaculars de tota la vall de la Cerdanya. 

Aquest parc, situat al terme de Montellà i Martinet, recupera la memòria històrica dels primers anys de la postguerra, quan es va iniciar la construcció de la línia Pirineus (o línia ‘P’). Aquesta línia de defensa (amb uns deu mil búnquers repartits per tot el Pirineu) va ser un projecte construït per la dictadura franquista, temorosa d’una invasió aliada. El parc disposa d’un centre d’interpretació que apropa el visitant al context històric, polític i social de l’època i permet veure de prop aquests búnquers.