Ens hem instal·lat en un bungalou de fusta amb vista al Cadí. És la muntanya que guia la Cerdanya, a l’est; que acomiada els darrers raigs de sol, que protegeix la vall. Hem decidit començar els cinc dies en família situant-nos a Puigcerdà. Per conèixer la capital de la comarca ho podem fer amb una gimcana. A l’oficina de turisme ens han donat un plànol amb un joc de pistes. Es tracta de buscar els Bretons, els cavalls de raça bretona cerdana, que donen imatge a aquest joc i que s’amaguen en catorze punts de Puigcerdà. Cal trobar-los tots si volem aconseguir la recompensa! No podem anar-nos-en sense passar per l’estany. Amb una mica de sort, si ha fet molt de fred, el trobarem tot glaçat!
A la tarda ens esperen l’Anna Civit i els seus sis rucs per anar a fer una volta per Bolvir. A la seva finca fa sessions d’hipoteràpia i asinoteràpia, i els caps de setmana proposa caminades curtetes en família, acompanyats dels rucs. “Ho fem en grups petits i sempre procuro que algun ruc descansi. No és una activitat d’oci perquè sí: passegem acompanyats dels rucs i aprenem coses fixant-nos en l’entorn”, ens ha explicat l’Anna. Hem fet una volta agradable amb en Vermut i el Pelut per un camí entre verns a tocar del Segre, mentre l’Anna ens ha explicat que els rucs es poden sentir bramar els uns als altres a set quilòmetres de distància!
El telecabina més alt
El segon dia pujarem al telecabina més alt del nostre país, a 2.520 metres d’alçada, i en un moment ens plantem als 2.537 metres de la Tosa. A l’estació d’esquí de La Molina es poden fer moltes altres activitats a banda d’esquiar. En vint minuts el telecabina Cadí Moixeró ens deixa al refugi Niu de l’Àliga, i d’allí anem al mirador de la Tosa. Ens envolten la Cerdanya, el Berguedà i, ben a prop, el Ripollès, i si el dia és clar, podem veure Montserrat, el Montseny i Collserola. Seguim també el sender Natura que ens porta a resseguir les pistes dels animals que viuen en aquestes valls del Pirineu: llebres, voltors, guineus, cabirols... Arribem fins a una zona propera a un penya-segat. Ens han dit que hi viu una colònia nombrosa d’isards. El millor de tot és que en veiem!
De baixada parem a dinar a l’Estació de Queixans. Tenim una petita a la família que s’emociona cada vegada que veu passar un tren, i dinar al costat de la línia R3 serà tot un al·licient avui. La Laura i la seva família van deixar fa temps la vida a l’àrea metropolitana per fer cuina catalana en una antiga estació fèrria. Deixeu-vos aconsellar pel Top 5 de plats més demanats que trobareu ben anotats a la seva pissarra.
A la Cerdanya hi ha el telecabina més alt del nostre país, a 2.520 m d’alçada
A la tarda anem a fer un circuit de cordes i tirolines entre Puigcerdà i Llívia. N’hi ha per a petits trampejadors, ja que un dels circuits està pensat per a canalla a partir de tres anys. També n’hi ha permés de 7 i més de 10 anys. L’estructura d’Activitats Cerdanya la veureu de lluny, al costat de la carretera. Al vespre, descansem al bungalou i fem una sessió de spa en família al nostre allotjament Cerdanya Ecoresort.
Natura sorprenent
Ens toca llevar-nos aviat. Aquest tercer dia ens espera una de les caminades fàcils més boniques per fer amb nens a la Cerdanya, i farem una sessió tangible sobre la prehistòria al poblet d’Eina. Una caminada circular i planera de cinc quilòmetres. Passem pel dolmen de lo Pou, el dolmen de Pasquerets i el menhir del Molí que, altiu, vigila aquesta petita vila. La tarda l’acabem en remull, a les aigües calentes i sulfuroses dels Banys de Llo. Hi tenen tant piscines interiors com exteriors, i aquestes són les que més engresquen la canalla. Sortir en banyador a fora és per a valents, però capbussar-se a l’aigua calenteta és una gran recompensa!
Ens despertem el quart dia a la Cerdanya i ens n’anem cap a l’enclavament de Llívia, envoltat de territori administrativament francès. És una de les curiositats que més sorprenen els petits: travessem una frontera invisible. Pugem des de Llívia a un dels millors miradors de la Cerdanya: són dues estructures de fusta entre els turons de Llívia i Cereja. Hi hem arribat resseguint el camí de les fonts de Llívia, que ens ha portat per un antic pont romà i un parell de fonts que brollen aigua amb sofre i ferro. De tornada, resseguim les restes del castell de Llívia, documentat per primera vegada l’any 996. Només en queden els fonaments, però s’hi poden distingir clarament les torres i sobretot la muralla. El camí ens deixa al costat de l’església de Santa Maria i, davant seu, el museu de la Farmàcia Esteve. Hi entrem per descobrir una de les farmàcies més antigues d’Europa.
Una ruta de cinc dies en família per la Cerdanya
Després de dinar a la Formatgeria de Llívia, on hem gaudit d’una fondue de formatge en família, dediquem els últims moments del dia a l’esbarjo lliure. El parc de Sant Guillem de Llívia és un dels nostres preferits. Per al nostre darrer dia a la Cerdanya, hem preparat un pícnic i ens el menjarem al Bosc Màgic de la Tor de Querol. És un bosquet ple d’obres d’art a la natura fetes pels nens i nenes de l’escola del poble: pedres i bastons pintats, abelles i marietes fetes amb llaunes, bolets de ceràmica, peixos de fusta de colors... És un passeig que va resseguint el riu, molt agradable i planer, que podeu fer amb cotxet o amb criatures que comencin a caminar. I no volem marxar de la Cerdanya sense veure un estany. Un dels més fàcils per arribar-hi és l’estany Passet, al poble de Portè. És una meravella enclotada entre muntanyes. Si ha nevat, el trobarem tot cobert de blanc. A la Cerdanya et pots sentir petit, ben petit, en molts racons. Sobretot perquè el Cadí sempre vigila de fons.
Vols viure més experiències com aquestes? Ara pots fer-ho mes a mes subscrivint-te a 'Descobrir' a partir de 2 € al mes. Tria la teva modalitat.
Aquest article es va publicar en el número 304 del Descobrir (Gener-Febrer 2024)