“I si no podem sortir del laberint?”. És la preocupació d’en Roc quan li expliquem els plans del cap de setmana a la Cerdanya. I no és cap pregunta retòrica: ja està visualitzant passadissos interminables, parets altes, minotaures i tot el que pugui convertir l’escapada en una aventura èpica. Volem visitar el laberint de Rocaviva, però comencem pel principi.
Arribada al Cerdanya Viva
La nostra base d’operacions és el Cerdanya Ecoresort, a Prullans. Un lloc que no para de reinventar-se per cuidar del planeta i de tothom qui el visita. Ens allotgem en un estudi sostenible amb vistes a la serra del Cadí. “Ohhh”, diu la Tanit quan surt al balcó, però la contemplació dura poc: ens espera el Follet Cerdà, un parc d’activitats que, per sorpresa de tothom, amaga el primer laberint del viatge. “Mama, com surto d’aquí? És aquest el laberint que dèieu?”. Després d’unes quantes voltes, algunes trampes i moltes rialles, aconseguim escapar-ne. És hora de recuperar forces amb un sopar ecològic i d’anar a dormir, amb ganes de saber com es conreen totes les verdures que hem tastat.
Entre horts i búnquers
L’endemà, la Noemí i en Josep ens guien fins al Verger Cerdà, la granja hort del Cerdanya Ecoresort, on coneixem què és l’agricultura regenerativa i la permacultura. Mentre els pares fem una immersió en l’art de viure en equilibri amb la natura, imitant els seus patrons, i en la necessitat de “nodrir-nos més que d’alimentar-nos per no emmalaltir”, els nens fan un taller de plantar calèndules. Amb la visita a l’hort descobrim que ens podem rentar les dents amb una fulla de sàlvia, que les ortigues tenen els mateixos nutrients que els espinacs i que si plantem alfàbrega al costat dels tomàquets actua com a repel·lent natural de les plagues.
L'anècdota
A la tarda canviem d’escenari, però no pas de misteri. En Marc ens porta als búnquers de Martinet, testimonis muts d’un passat recent que també amaga el seu propi laberint. La Línia P, amb 10.000 búnquers projectats als Pirineus per evitar una possible invasió durant la Segona Guerra Mundial, va portar més de 1.700 soldats al poble entre els anys 1940 i 1960. Primer, per construir-los i, després, per vigilar-los. Ara, una part són visitables. Equipats amb lots, ens endinsem en set d’aquests búnquers connectats per passadissos subterranis. “I si ens perdem aquí dins?”, diu en Roc, fidel al seu paper d’explorador. Però ràpidament ell mateix es respon: “No passa res, tenim la sortida d’emergència que hem vist des de fora!”.
Un laberint per trobar-se
I el dia següent arriba el moment culminant: el laberint de veritat: el de Rocaviva. Deixem el cotxe a Músser i fem una petita excursió fins a aquest espai únic. Les vistes són espectaculars: la serra del Cadí, amb 18 quilòmetres de llargària, ens acompanya fins que els núvols la comencen a tapar. Amb més de 600 pedres esculpides per l’artista Kliment Olm al llarg de 30 anys, el recorregut és una invitació a mirar, a preguntar-se i a comprendre’s. “Al laberint de Rocaviva no et pots perdre, només et pots trobar”, ens recorda l’Esther, la guia del lloc, mentre ens explica la història d’aquest projecte vital i artístic. Cares, ulls, cors i inscripcions a les pedres vives fan imaginar a en Roc que amaguen un enigma. La Tanit, en canvi, queda fascinada amb la caseta de la fada, i l’Esther li explica que potser sí que és per allà, però costa de veure-la: “És una energia transparent”.
Un final reparador
Una tempesta de primavera ens agafa a mig camí de tornada i ens fa córrer entre bassals i pedres, xops però encantats. I com que cada aventura hauria de tenir un bon final… el nostre ens espera en forma de l’spa del Cerdanya Ecoresort. Aigües calentes, bombolles i silenci. Un regal que ens reconcilia amb el fang, el fred i l’aigua que ens ha mullat. I. mentrestant, en Roc –que ja no es vol perdre cap més laberint– ens diu, relaxat i pensatiu: “Què vol dir trobar-se?”.
Guia pràctica
L'escapada en 4 il·lustracions de Lluís Farré
El paisatge del cap de setmana: l'església de Prullans amb el Cadí al fons
La Tanit cridant a les gallines per donar-los de menjar al Verger Cerdà
En Roc emocionat per entrar als búnquers imaginant que hi ha algú dins
En Roc buscant el camí de sortida al laberint de Rocaviva
Aquest article es va publicar en el número 318 del Descobrir (Juny 2025)