La Ruta dels Estanys Amagats permet veure una quarantena d’estanys, i això seria suficient per seguir-la, però creiem que, si una cosa té de singular és que permet endinsar-nos en els diversos ambients de les comarques de muntanya, amb la diferència que la Cerdanya, per la seva amplitud i formes suaus, és força amable per fer-ho.
Gaudirem de la part més humanitzada a l’etapa que recorre els pobles de Talltendre, Ordèn, Éller i Meranges. Són pobles de cases de pedra i cobertes de pissarra, amb campanars que de vegades sobresurten i, talment talaies, es comuniquen els uns amb els altres. Torres on encara arriba l’olor d’herba dallada i el so d’algunes explotacions ramaderes: aquell tractor que feineja, la porta que s’obre, les gallines que avisen de la posta, la vaca que brama...
L’ambient més feréstec el trobarem el dia que sortim del refugi de Malniu
L’ambient més feréstec el trobarem el dia que sortim del refugi de Malniu i, tot passant per l’estany Sec i pels diversos estanys dels Engorgs, entrarem a Andorra. Ho farem pel port de Vallcivera i dormirem al refugi de l’Illa. És un tram de paisatges granítics, amb panoràmiques d’estanys petits i grans entre muntanyes superbes: el bony del Manyer, el Puigpedrós, el roc Colom... Un tram que coincideix amb el GR 11, que travessa el Pirineu pel vessant sud, de manera que és fàcil trobar-se amb gent de tot el món. Carregats de grans motxilles, dediquen algunes setmanes al nomadisme del segle XXI.

A la propera etapa deixarem enrere Andorra i, després del refugi i el port de Perafita, arribarem al refugi dels Estanys de la Pera. És l’etapa més ramadera. Les inacabables pastures, amb les seves cabanes, pletes i orris, ens recorden la importància de l’herba i de les pluges, i del que representen els mesos d’estiu per al cicle ramader. De fet, la vall andorrana del Madriu l’any 2004 va ser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco per aquest ric paisatge cultural. La baixada cap al refugi dels Estanys de la Pera ofereix una vista espectacular de la Cerdanya i, una vegada al refugi, els estanys conviden a romandre-hi fins a l’hora de sopar.
Ruta a peu
A prop del cel
Qui vulgui allargar la visita durant una altra jornada —i tingui una bona preparació física i prou experiència excursionista—, l’endemà pot fer l’etapa des del refugi dels Estanys de la Pera fins al refugi de Cap del Rec tot carenejant per diversos cims fins a la tossa Plana de Lles. Passarà pels Rocs Blancs, el pic de la Colilla, el coll Bovinar, el tossal Bovinar, la portella i el pic de Setut... És fàcil que després consideri aquesta etapa com la millor de la travessa, i això és gràcies a tenir el cel tan a prop i un ambient aeri, però afable, al voltant.
Les pastures ens recorden la importància de l’estiu per al cicle ramader
Aquest ambient idíl·lic de la Cerdanya es troba, també, al llarg de la darrera etapa, quan, a mig camí del refugi de Cap del Rec fins al poble de Talltendre, passarem pel poble de Viliella, entrarem a la vall de la Llosa i continuarem cap a Coborriu. La vall de la Llosa és d’origen glacial i hi conviu l’ambient dels prats de dall amb els boscos de pi negre, però també la vida actual amb restes del passat tan pintoresques com la Farga, el castell, l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels o el gran mas de Cal Jan de la Llosa.
Tants vestigis responen a la seva situació fronterera entre Andorra i la Cerdanya. Per la vall hi passaven pastors, pagesos, traginers, càtars, soldats, contrabandistes, fugitius, bandolers... Els habitants de Cal Jan haurien pogut escriure més d’un llibre sobre els passavolants que els demanaven aixopluc! Com que vorejarem el riu central de la vall, gaudirem de la fresca dels boscos de ribera i de la cascada del Molí del Salt. Famílies, parelles i amics hi arriben tot fent una passejada des de Viliella. El moment de màxim cabal del salt és durant els mesos que es fon la neu de les muntanyes, és a dir, des de l’abril fins al juliol.
A la vall de la Llosa conviu l’ambient dels prats de dall amb els boscos de pi negre
Qui vulgui allargar la visita durant una altra jornada —i tingui una bona preparació física i prou experiència excursionista—, l’endemà pot fer l’etapa des del refugi dels Estanys de la Pera fins al refugi de Cap del Rec tot carenejant per diversos cims fins a la tossa Plana de Lles. Passarà pels Rocs Blancs, el pic de la Colilla, el coll Bovinar, el tossal Bovinar, la portella i el pic de Setut... És fàcil que després consideri aquesta etapa com la millor de la travessa, i això és gràcies a tenir el cel tan a prop i un ambient aeri, però afable, al voltant.
Patrimoni que cal conèixer
Finalment, cal destacar l’ambient dels refugis. En tota conversa dels que segueixen qualsevol travessa entre refugis, aquests són els protagonistes: que aquell és petit i els dormitoris són massa atapeïts, però s’hi menja bé; que a l’altre són molt amables i els van encendre l’estufa de llenya per eixugar la roba mullada per la tempesta; que aquell és a tocar de la carretera i hi ha massa turistes; que l’altre és molt nou, però els seus entorns no acaben d’estar cuidats...
L’esportista omnipresent
I, és clar, no hi ha sobretaula en què no aparegui en Kilian Jornet i la seva infantesa al refugi de Cap del Rec, on el pare feia de guarda i on avui hi ha l’estació d’esquí de fons de Lles de Cerdanya. Llavors és quan la resta d’ambients de la Ruta dels Estanys Amagats prenen força. Perquè una cosa és caminar-hi, però l’altra és veure’ls com els paisatges del Kilian.
No hi ha sobretaula en què no aparegui la infantesa del Kilian al refugi de Cap del Rec
Enmig de la calma dels pobles de pas sentim que hi arriba el transport escolar i, entre els infants que hi acudeixen, hi pugen el Kilian i la seva germana Naila. En els estanys transparents d’alta muntanya veiem la seva família banyant-s’hi mentre ell s’enfila vessant amunt. Veiem el Kilian corrent entre els ramats de vaques i el so de les seves esquelles, que ni s’adonen del seu pas; corrent i avançant els excursionistes que segueixen el GR 11; corrent i carenejant pels cims de la serralada de la tossa Plana de Lles; corrent fins al refugi de Cap del Rec; corrent... fins a l’horitzó.
Aquest article es va publicar en el número 258 del Descobrir (Agost 2019)