Els escenaris de Kilian Jornet a la Cerdanya

La ruta dels estanys amagats transcorre entre muntanyes superbes i pobles de pedra

Al circ dels Engorgs, a la capçalera de la vall Tova, hi ha un conjunt d’estanys d’origen glacial, emissaris del riu Duran. És un dels punts de pas de la Ruta dels Estanys Amagats.
Al circ dels Engorgs, a la capçalera de la vall Tova, hi ha un conjunt d’estanys d’origen glacial, emissaris del riu Duran. És un dels punts de pas de la Ruta dels Estanys Amagats. FOTO: Sergi Boixader Catot
25 de juliol de 2019 a les 00:00
Guardar a favorits

La Ruta dels Estanys Amagats permet veure una quarantena d’estanys, i això seria suficient per seguir-la, però creiem que, si una cosa té de singular és que permet endinsar-nos en els diversos ambients de les comarques de muntanya, amb la diferència que la Cerdanya, per la seva amplitud i formes suaus, és força amable per fer-ho.

Gaudirem de la part més humanitzada a l’etapa que recorre els pobles de Talltendre, Ordèn, Éller i Meranges. Són pobles de cases de pedra i cobertes de pissarra, amb campanars que de vegades sobresurten i, talment talaies, es comuniquen els uns amb els altres. Torres on encara arriba l’olor d’herba dallada i el so d’algunes explotacions ramaderes: aquell tractor que feineja, la porta que s’obre, les gallines que avisen de la posta, la vaca que brama...

L’ambient més feréstec el trobarem el dia que sortim del refugi de Malniu

L’ambient més feréstec el trobarem el dia que sortim del refugi de Malniu i, tot passant per l’estany Sec i pels diversos estanys dels Engorgs, entrarem a Andorra. Ho farem pel port de Vallcivera i dormirem al refugi de l’Illa. És un tram de paisatges granítics, amb panoràmiques d’estanys petits i grans entre muntanyes superbes: el bony del Manyer, el Puigpedrós, el roc Colom... Un tram que coincideix amb el GR 11, que travessa el Pirineu pel vessant sud, de manera que és fàcil trobar-se amb gent de tot el món. Carregats de grans motxilles, dediquen algunes setmanes al nomadisme del segle XXI.

El circ d’Engorgs des del pic de la Carabassa
El circ d’Engorgs des del pic de la Carabassa Sergi Boixader Catot

A la propera etapa deixarem enrere Andorra i, després del refugi i el port de Perafita, arribarem al refugi dels Estanys de la Pera. És l’etapa més ramadera. Les inacabables pastures, amb les seves cabanes, pletes i orris, ens recorden la importància de l’herba i de les pluges, i del que representen els mesos d’estiu per al cicle ramader. De fet, la vall andorrana del Madriu l’any 2004 va ser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco per aquest ric paisatge cultural. La baixada cap al refugi dels Estanys de la Pera ofereix una vista espectacular de la Cerdanya i, una vegada al refugi, els estanys conviden a romandre-hi fins a l’hora de sopar.

Ruta a peu

Ascensió a la Tossa Plana de Lles

Una bona part dels cims de la Cerdanya són senzills d’assolir. Un dels més freqüentats, tant a l’estiu com a l’hivern, i sobretot per persones que s’inicien en l’excursionisme, les raquetes de neu o l’esquí de muntanya, és la tossa Plana de Lles. S’hi acostuma a pujar des del refugi lliure del Pradell, on arriba una pista que surt del refugi del Cap del Rec. El recorregut, que és el mateix d’anada i de tornada, està senyalitzat amb pals de banderoles, pintura groga i taronja i fites de pedres. És una ascensió de pujada mantinguda en direcció nord, que va passant per tots els estatges de vegetació: prats de dall, boscos de pi negre, estatge alpí sense arbres i pales herboses fins a l’altiplà del cim, des d’on gaudirem d’una vista privilegiada

A prop del cel

Qui vulgui allargar la visita durant una altra jornada —i tingui una bona preparació física i prou experiència excursionista—, l’endemà pot fer l’etapa des del refugi dels Estanys de la Pera fins al refugi de Cap del Rec tot carenejant per diversos cims fins a la tossa Plana de Lles. Passarà pels Rocs Blancs, el pic de la Colilla, el coll Bovinar, el tossal Bovinar, la portella i el pic de Setut... És fàcil que després consideri aquesta etapa com la millor de la travessa, i això és gràcies a tenir el cel tan a prop i un ambient aeri, però afable, al voltant.

Les pastures ens recorden la importància de l’estiu per al cicle ramader

Aquest ambient idíl·lic de la Cerdanya es troba, també, al llarg de la darrera etapa, quan, a mig camí del refugi de Cap del Rec fins al poble de Talltendre, passarem pel poble de Viliella, entrarem a la vall de la Llosa i continuarem cap a Coborriu. La vall de la Llosa és d’origen glacial i hi conviu l’ambient dels prats de dall amb els boscos de pi negre, però també la vida actual amb restes del passat tan pintoresques com la Farga, el castell, l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels o el gran mas de Cal Jan de la Llosa.

Tants vestigis responen a la seva situació fronterera entre Andorra i la Cerdanya. Per la vall hi passaven pastors, pagesos, traginers, càtars, soldats, contrabandistes, fugitius, bandolers... Els habitants de Cal Jan haurien pogut escriure més d’un llibre sobre els passavolants que els demanaven aixopluc! Com que vorejarem el riu central de la vall, gaudirem de la fresca dels boscos de ribera i de la cascada del Molí del Salt. Famílies, parelles i amics hi arriben tot fent una passejada des de Viliella. El moment de màxim cabal del salt és durant els mesos que es fon la neu de les muntanyes, és a dir, des de l’abril fins al juliol.

A la vall de la Llosa conviu l’ambient dels prats de dall amb els boscos de pi negre

Qui vulgui allargar la visita durant una altra jornada —i tingui una bona preparació física i prou experiència excursionista—, l’endemà pot fer l’etapa des del refugi dels Estanys de la Pera fins al refugi de Cap del Rec tot carenejant per diversos cims fins a la tossa Plana de Lles. Passarà pels Rocs Blancs, el pic de la Colilla, el coll Bovinar, el tossal Bovinar, la portella i el pic de Setut... És fàcil que després consideri aquesta etapa com la millor de la travessa, i això és gràcies a tenir el cel tan a prop i un ambient aeri, però afable, al voltant.

Patrimoni que cal conèixer

Museu de l’Esclop

És un d’aquests petits però grans museus. S’hi rememora un ofici perdut, relacionat amb la mobilitat: les sabates de fusta. Gràcies a la quantitat i la qualitat del pi negre de la zona, el poble de Meranges va ser fins a mitjan segle XX un important centre productor d’esclops artesanals: van arribar-hi a haver trenta-tres esclopers! Al Museu aprendreu a fabricar-los, coneixereu la història de l’ofici, els diversos tipus d’esclops, el seu ús i els llocs on s’exportaven.

Santuari dels Àngels de Viliella

La Cerdanya, per la intensa humanització al llarg de la història, és un gran jaciment arqueològic on trobem tots els estrats del pas del temps. La vall de la Llosa n’és un de tants exemples. A més del mas de Cal Jan, l’establiment del qual es deu perdre en la nit dels temps, hi ha vestigis medievals com el castell o el santuari dels Àngels de Viliella, i més recents, com la Farga, que per les seves dimensions devia ser una indústria important.

El romànic

Al llarg de la ruta es passa per diferents esglésies romàniques: Sant Iscle i Santa Victòria de Talltendre (del segle xii, amb un bonic absis), Santa Maria d’Ordèn (dels segles IX i X, malgrat la reconstrucció posterior), Santa Eulàlia d’Éller (d’on procedeix una majestat romànica policromada que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya), Sant Serni de Meranges (amb una imponent torre fortificada per campanar), Sant Sebastià de Viliella (amb una vista fantàstica) i Santa Llúcia de Coborriu de la Llosa (on cada 13 de desembre se celebra un aplec).

Finalment, cal destacar l’ambient dels refugis. En tota conversa dels que segueixen qualsevol travessa entre refugis, aquests són els protagonistes: que aquell és petit i els dormitoris són massa atapeïts, però s’hi menja bé; que a l’altre són molt amables i els van encendre l’estufa de llenya per eixugar la roba mullada per la tempesta; que aquell és a tocar de la carretera i hi ha massa turistes; que l’altre és molt nou, però els seus entorns no acaben d’estar cuidats...

L’esportista omnipresent

I, és clar, no hi ha sobretaula en què no aparegui en Kilian Jornet i la seva infantesa al refugi de Cap del Rec, on el pare feia de guarda i on avui hi ha l’estació d’esquí de fons de Lles de Cerdanya. Llavors és quan la resta d’ambients de la Ruta dels Estanys Amagats prenen força. Perquè una cosa és caminar-hi, però l’altra és veure’ls com els paisatges del Kilian.

No hi ha sobretaula en què no aparegui la infantesa del Kilian al refugi de Cap del Rec

Enmig de la calma dels pobles de pas sentim que hi arriba el transport escolar i, entre els infants que hi acudeixen, hi pugen el Kilian i la seva germana Naila. En els estanys transparents d’alta muntanya veiem la seva família banyant-s’hi mentre ell s’enfila vessant amunt. Veiem el Kilian corrent entre els ramats de vaques i el so de les seves esquelles, que ni s’adonen del seu pas; corrent i avançant els excursionistes que segueixen el GR 11; corrent i carenejant pels cims de la serralada de la tossa Plana de Lles; corrent fins al refugi de Cap del Rec; corrent... fins a l’horitzó.