Els paisatges del Segre a la Cerdanya

Entre Llo i Estamariu, el riu acarona paratges bucòlics i tranquils

L’estret d’Isòvol està flanquejat pel tossal d’Isòvol al nord i el de Baltarga al sud. Aquest congost, per on passa el Segre, separa la plana cerdana de la Batllia
L’estret d’Isòvol està flanquejat pel tossal d’Isòvol al nord i el de Baltarga al sud. Aquest congost, per on passa el Segre, separa la plana cerdana de la Batllia FOTO: Francesc Muntada
25 de juny de 2019 a les 00:00
Guardar a favorits

El Segre és el fil de vida que amb el ritme lent del cabal enllaça pobles i valls ignorant fronteres. Ja des del seu naixement a la Cerdanya, el Segre vertebra la cul tura del Pirineu. El riu esdevé signe d’identitat d’una terra i uns pobles que en beuen l’aigua per fer de les riberes terres fèrtils per a l’agricultura, la ramaderia i la vida en comú. La seva aigua assegura generació rere generació un tresor cerdà de més de 4.000 hectàrees de conreus i 20.000 de pastures. El Segre és Pirineu.

Els dits endurits pels anys del músic de Músser Pep Lizandra acaronen els botons del seu estimat acordió diatònic. Les notes escampen sobre les muntanyes de la Cerdanya la melodia inconfusible de la seva cançó Les fonts del Segre, que s’ha fet un lloc en el repertori tradicional com un himne d’aquest racó del Pirineu. El to festiu i alhora nostàlgic de la cançó empeny nens i padrins a enllaçar-se de les mans i ballar sobre els prats immensos que han vist passar tantes famílies.

L’humil naixement del Segre és un rajolí que surt de sota un conglomerat de pedres

Som al vessant nord del Puigmal, a mig camí de l’itinerari que uneix aquest cim mític i el poble de Llo. En uns prats frondosos, d’un verd intens que a més de 2.000 metres d’altitud dominen la vall i fiten de tu a tu els cims llegendaris del Puigpedrós, el Carlit i el Canigó, unes roques ens assenyalen l’humil naixement del Segre. Un rajolí que surt de sota un conglomerat de pedres, amb el qual tot just ens podem omplir la cantimplora, ens indica el bressol del gran riu català: tenim davant el petit corrent que 265 quilòmetres després, a la llunyana Mequinensa, abocarà 200 metres cúbics d’aigua per segon a l’Ebre.

Custodi de la marededéu

El miracle d’aquest indret, on el riu apareix del no-res, amaga una altra història: la de l’amagatall de la marededéu de Núria. El juliol del 1936, un atemorit mossèn Ventura va fugir de Núria amb la talla romànica amagada en un farcell i la va deixar enterrada a tocar de les fonts del Segre. Una placa recorda que l’any 2012 un grup d’alumnes de l’escola Ridolaina de Montellà van descobrir el lloc exacte on havia estat amagada la marededéu. El Segre va custodiar la imatge perquè avui n’assaborim la història.

 

En els quilòmetres inicials, el riu ens convida ja al seu primer gran espectacle natural. El torrent pren cabal i força de seguida a les gorges del Segre, un conjunt de revolts i petits salts enmig de congostos, on l’aigua juga a saltar prats i amagar-se sota grans cingleres com la de Sant Feliu de Castellvell. Les restes d’una ermita dedicada al sant coronen la paret, vigilant les primeres passes de l’històric Sicoris, nom amb què coneixien els romans aquest riu ric en or. En aquest escenari d’aigua i pastures a dojo, hi trobem el Mas Patiràs, que elabora bons productes agroalimentaris, els primers d’una extensa conca productiva que abraça més de 22.000 quilòmetres quadrats.

A les gorges, l’aigua juga a saltar prats i amagar-se sota grans cingleres

El Segre arriba a la plana cerdana per Sallagosa, on viu la seva primera experiència urbana. El cabal transcorre encaixat en un fossat de pedra que travessa el poble i ofereix des de l’avinguda dels Comtes de Cerdanya fins al passeig dels Enamorats el seu primer racó d’esbarjo veïnal. Un entorn que es repeteix al parc de Sant Guillem de Llívia i al camí de Sant Marc de Puigcerdà, racons de calma on podem gaudir del so fet mantra del descens constant de l’aigua. Són racons de natura preservats a les trames urbanes gràcies al pas innegociable del riu.

Una plana molt fèrtil

Després de Puigcerdà, el riu deambula per la plana agrícola i ramadera als termes de Bolvir i Ger. Una mica més endavant, al pas per Isòvol, el riu ens ofereix un indret ideal per conèixer-lo de prop i prendre consciència de la vida que genera al seu voltant. Ens aturem en un bosc de ribera que trobem sortint de l’Ermitatge de Quadres, una antiga hostatgeria del camí de Sant Jaume avui reconvertida en un bonic hotel rural. A tocar del cabal, hi trobem un itinerari de passarel·les i ponts de fusta que travessen torrents i rierols en la zona inundable del riu. El recorregut ens condueix a la moderna palanca d’All a Sanavastre, una passera de fusta i ferro per a vianants que es fa dir sí senyor.

Al peu del Cadí, el riu remulla els boscos de verns més frondosos de la península Ibèrica

Aquest pont penjant, que conserva el nom tradicional de palanca, ens permet creuar cap a la ribera esquerra per accedir a Sanavastre. Al mig del pont badem hipnotitzats pel cabal sorollós que transcorre infinit sota els peus. En èpoques de molta pluja, aquest tram del Segre mostra ja una força major, amb un salt d’aigua d’ample a ample. Al nostre voltant, la panoràmica de 360 graus de la plana cerdana se’ns fa immensa.

En aquest entorn d’aigua i vida trobem també el vessant humanitzat del riu. Seguint el camí de Sant Jaume en sentit nord, al cor del petit nucli de Saga, la finca ramadera de Cal Grauet treballa les pastures per oferir ous de gallina i carn de vedella ecològics. En Gerard Garreta, un dels caps de la masia, recull una herència de quatre generacions per transmetre-la en visites concertades que us faran sentir part de la Cerdanya.

Una panoràmica de Bellver de Cerdanya
Una panoràmica de Bellver de CerdanyaFrancesc Muntada

Seguint el camí de Sant Jaume paral·lel al riu, el Segre entra a la subcomarca de la Batllia, on el rep el turó emmurallat de Bellver. Aquí el riu gira una vegada i una altra creuant paratges suaus al peu ja de l’imponent Cadí. Especialment dolç és el seu pas per Santa Eugènia de Nerellà. En un entorn d’extensos prats de dall al peu del seu sorprenent campanar inclinat, el Segre remulla dòcilment els boscos de verns més frondosos de la península Ibèrica.

Llúdrigues i rates d’aigua

En aquest racó de la Cerdanya, les zones al·luvials del Segre situades entre Bellver i Prullans topen amb desenes d’hectàrees d’un bosc de vern catalogat. El passeig pel camí de Sant Jaume i el bosc deliciós que trobem darrere la històrica finca de Cal Manxot ens ofereix un espai natural on viuen la llúdriga, el turó o la rata d’aigua. Cal que caminem en silenci, observant i respectant l’entorn majestuós de verns, pins i bosc de ribera al bell mig de la inabastable plana cerdana.

Superat Martinet, el Segre s’endinsa en el Baridà feréstec, amb valls estretes

Els camins del Baridà es van tancant cap a ponent vers l’estret de Sant Martí dels Castells. El riu ens condueix fins a Martinet a través de l’Itinerari de la Llúdriga, amb un magnífic pont de fusta que coincideix amb el camí de Sant Jaume. Si ens hi fixem, darrere el brogit de les aigües podrem distingir el repic d’un picot. O descobrir el vol d’un trencalòs. En aquestes primeres cingleres del Baridà, hi fan niu les quatre espècies de rapinyaires del Pirineu.

Superat Martinet, el Segre s’endinsa en el Baridà més feréstec; un món de valls estretes que moren sobtadament sobre un riu que corre presoner de les grans parets. És també aquí on el riu es mostra més orgullós per recordar-nos que la seva força pot no tenir límit. Les restes de l’antic poble del Pont de Bar ens parlen dels aiguats del 1982 i la força descomunal del riu, que fora de mare va destruir murs i cases en una tragèdia que els padrins encara recorden amb amargor. La nit del 7 de novembre, aquell Segre amable i domesticat es va transformar en una onada implacable de 400 metres d’amplada i cinc d’alçària que, alimentada pels 600 metres cúbics que van ploure a la capçalera, es va emportar catorze vides. Un nou poble va néixer aigües avall, amb una urbanització quadriculadareticulada construïda sobre una terrassa lluny de la ribera.

En direcció a la Seu, el riu marxa enfortit per les aigües i les neus del Cadí

Esperitat, com no volent recordar aquella crescuda fora mesura, el Segre marxa cap a la Seu d’Urgell enfortit amb els cabals afegits del riu del Molí, el riu d’Ases, el torrent d’Hortó, el torrent de Renoval o el torrent de Graudulat, que a dreta i esquerra de la llera mare aporten les aigües i les neus del Cadí i els primers vessants andorrans. Una vegada superats els Banys de Sant Vicenç i Arsèguel, el riu Segre recupera el to amable i es relaxa en els incipients plans de l’Urgellet, un nou món on el nostre petit Segre es comença a fer gran.