Sabíeu que a Olot hi ha un observatori astronòmic, volcans urbans i un taller de sants? Us organitzem un cap de setmana complet perquè conegueu el bo i millor de la capital de la Garrotxa.
Divendres tarda
Arribem a Olot i aprofitem per passejar pels aiguamolls de la Moixina. Estan situats a un centenar de metres de l’hotel i són un dels racons més plàcids de la ciutat. En aquest indret s’inspiraren alguns dels paisatgistes de l’Escola d’Olot. És possible que mentre caminem per les rouredes i pollancredes rodejades de fonts, ens topem amb algun pintor i el seu
cavallet.
Dissabte matí
Un passeig matinal des de l’hotel fins al nucli antic ens oferirà la possibilitat de contemplar l’aristocràtic passeig de Barcelona i els jardins de la Torre Malagrida, un palauet noucentista que, insòlitament, acull l’alberg de joventut. Deixem el Parc Vell a mà esquerra, i seguim pel carrer Mulleres fins a l’Hospici.
En el número 8 hi ha l’edifici del Museu Comarcal. Ens dirigim a la sala permanent, que compta amb escultures de Miquel Blay i Josep Clarà i una interessant secció de pintura paisatgística, que inclou artistes autòctons (Joaquim i Marià Vayreda o Josep Berga i Boix) i forans (Joaquim Mir o Ramon Casas). La Càrrega, de Casas, que ocupa tota una paret, és un dels quadres més emblemàtics del museu... i de l’art català. Però, sens dubte, l’artista més rupturista dels presents és Leonci Quera. Les seves escultures de ferro s’avançaren unes quantes dècades a Chillida, i les seves pintures fauvistes (impressionant l’autoretrat) representaren un esclat de color i de vida en l’Olot abatut de la postguerra.
Per sortir-se de la ruta...
El carrer Hospici desemboca a la font de l’Àngel. Alçant la vista descobrirem les singulars corbes de forja dels balcons. Amb l’excusa de comprar un dolç, podem entrar a l’interior de l’establiment i observar el sostre empostissat. La façana de la pastisseria no és, però, l’únic reclam modernista de la ciutat. De fet, l’edifici més emblemàtic és la Casa Solà-Morales 8 , situada al passeig d’en Blay i inclosa en la Ruta Europea del Modernisme. Fixeu-vos en l’excepcional barbacana feta amb rajola de València i amb les dues cariàtides de la planta baixa. Al final del passeig, hi ha la Casa Gaietà Vila 9 . La reconeixerem pels merlets que coronen l’edifici, per la seva vistositat cromàtica, vermella i verda, i perquè acull la dinàmica llibreria El Drac.
Davant, hi ha les escalinates que condueixen a l’església de Sant Esteve. De la façana sorprèn que les tres fornícules estiguin buides (els sants Esteve, Valentí i Sabina foren destruïts el 1936). El tresor més ben guardat, però, és un original d’El Greco, que es conserva dins del Museu Parroquial; cal concertar visita per veure’l.
Dissabte tarda
A la tarda, anem al Museu dels Sants, ubicat dins l’Art Cristià, el primer taller d’imatgeria religiosa d’Olot i que, cent anys després, encara està en funcionament. La visita permet imaginar-se com era un taller en plena activitat, com els escultors modelaven les figures i els decoraven amb pintura a l’oli, sanefes i daurats, seguint el patró de l’art parisenc
de Saint-Sulpice. El que més impressiona són els recipients plens d’ulls de vidre. N’hi ha de petits com una agulla de cap i d’altres de grans com una pilota de ping-pong, que col·locaven als sants de dimensions humanes.
Sortint del museu, deambulem pels carrers comercials Sant Rafel i Major, i tastem algunes de les especialitats locals, com els embotits artesanals o els tortells entorxats i les coques de llardons.
Diumenge matí
A primera hora és molt agradable de fer una excursió a peu fins al volcà Montsacopa. Si estacionem el cotxe a l’aparcament del costat del cementiri, en vint minuts serem a dalt, a l’ermita de Sant Francesc. Malauradament, aquesta capella, construïda en acabar la guerra de la Independència sobre un antic recinte militar, sol estar tancada. Res, però, no ens pot impedir de contemplar el cràter de dotze metres de fondària que es va formar arran de l’última erupció. Des de les diverses torres de defensa carlines, ara convertides en mirador, podrem albirar tant la ciutat com altres volcans: la Garrinada i Montolivet.
De fet, per saber-ho tot sobre els fenòmens volcànics i sísmics de la zona, us recomanem una visita al Museu dels Volcans, dins el recinte del Parc Nou. Recorrem primer el jardí, amb una roureda i altres arbres monumentals, i després entrem dins l’edifici. Gràcies a un sistema electromecànic, podrem reviure els terratrèmols que van enderrocar la vila al segle XV.
Aquest article es va publicar en el número 113 del Descobrir (Octubre 2007)