La nostra aventura a la Garrotxa comença a les Cabanyes entre Valls, i no és casualitat. Des d'allà dalt, suspesos en una talaia de fusta en mig de la Vall de Bianya, no trepitgem la terra volcànica, sinó que l'observem en tota la seva immensitat. Des del jacuzzi exterior, mentre la tarda cau en silenci, contemplem aquell paisatge verd de turons suaus, conscients que sota aquella bellesa serena s'hi amaga una força antiga. El sopar i l'esmorzar, servits amb una cistella, reforcen la sensació d'estar en un món a part. L'endemà, quan ens despertem, ho confirmem: la boira ho cobreix tot fins que els passos d'una vaca ens visiten, un ésser viu nodrit per aquesta terra. Quan el sol esquinça la boira, revela un mosaic de camps i de boscos crescuts sobre cendres remotes.
Les formes de la lava
Comencem a explorar-lo a Sant Joan les Fonts. L'Isaac, el guia de Corriol Serveis Educatius, ens ensenyarà a llegir les pedres. Ens parla de les tres colades de lava, fruit de tres erupcions diferents al llarg de la història, que van dibuixar aquest paisatge i ens porta a la pedrera del Boscarró, a tocar del Fluvià. En Roc escolta fascinat l'explicació sobre les tres formes de la lava, que depèn de com es va refredar: les columnes de basalt perfectes –que van necessitar més temps per refredar-se–, les lloses horitzontals que semblen un trencadís gegant –refredades una mica més ràpid– i les grans roques bombades –les que es van refredar més de pressa. L'Isaac afegeix un detall que ens deixa bocabadats: aquí hi ha l'únic túnel de lava descobert a l'Europa continental, que, tot i que ara estigui col·lapsat, es calcula que feia uns tres metres d'alt i 200 de llarg. La Tanit, mentrestant, troba la seva pròpia aventura escalant amb agilitat les roques volcàniques que flanquegen una cascada, allà on s'aixecava l'antiga fàbrica Torraspapel.
L'anècdota
A l'Hostal dels Ossos, on fan cuina volcànica (quins fesols!), ens rep en Joan, i descobrim que cada plat és un homenatge al producte de la terra. Amb la panxa plena, arribem al Mas Garganta, una imponent masia del 1350. La Lua ens rep i ens fa de guia per la història. "És tot antic!", repeteix en Roc, meravellat, mentre descobrim la joia de la corona de la casa: la galeria, un espai ple de llum amb unes vistes increïbles al Puigsacalm i que et fan sentir part del paisatge.
Fent de cavallers a Santa Pau
A la tarda, conquerim Santa Pau. Canviem la lava per un escenari d'aventures gràcies a 'La motxilla de la Blanca', una activitat autoguiada que converteix el poble en un tauler de jocs. Equipats amb capes, espases i escuts de joguina, en Roc i la Tanit es transformen en cavallers medievals. Cal seguir una sèrie de proves per descobrir els secrets de la vila, però ells prefereixen imaginar que han de protegir el castell d'un drac. Mentre juguen, conquerim el Firal dels Bous, defensem el Portal dell Mar i celebrem la victòria a la plaça porticada. El dia acaba amb un sopar reconfortant amb l’ambient festiu d’en Jordi a l'Hostal del Sol, on els embotits i formatges artesans i una amanida ben completa ens fan sentir com a casa.
La immersió total: dins d'un cràter
Dissabte seguim descobrint aquesta terra de foc. Ens enfilem a Castellfollit de la Roca, un poble que desafia el vertigen. La imatge de les cases sobre una cinglera basàltica de 40 metres d'altura és espectacular. Fem una ruta circular autoguiada, per dalt dels carrers estrets i per baix, seguint el riu, guiats per un personatge virtual que, ves per on, es diu Roc. "Mira, com jo!", exclama el nostre Roc, mentre el seu homònim digital –protagonista d’un projecte gamificat impulsat per Tosca i SomExperiències per descobrir la cinglera– ens explica els secrets d'aquesta llengua de lava solidificada.
D’un espai natural fascinant ens traslladem a un altre per dinar. A La Moixina, ubicada dins dins del Parc Natural, s’hi respira pau. Després d'assaborir la seva cuina volcànica i trobar-hi el tracte exquisit de l’Anna Maria, arriba el plat fort: l'Espai Cràter. Aquí, totes les peces del trencaclosques volcànic que hem anat descobrint aquests dies encaixen. Comencem amb una activitat sobre llegendes de volcans d'arreu del món i acabem fent el nostre propi monstre vulcanològic. La immersió total arriba amb la visita guiada. La Tanit, en una instal·lació immersiva on el terra es projecta com un riu de magma, crida el que tots sentim: "Estem trepitjant foc!". La seva alegria és la de qui viu el perill sense risc. Poc després, en Roc al·lucina quan la Marta, la guia, confirma que som, literalment, a dins del cràter del volcà Puig del Roser. "Som al nucli de la Terra?", pregunta amb els ulls com taronges. També s'interessa per les diferents fases de les erupcions i pels tipus de pedres que surten d'un volcà. Avui païm tota aquesta informació amb un sopar casolà a Mas Garganta: botifarra amb fesols.
Les anècdotes
Una terra fèrtil
Diumenge, per tancar l'escapada, canviem la geologia per la vida rural a la granja ecològica Mas la Coromina, productora de llet ATO Natura. Aquí descobrim el capítol final de la història de la lava: la seva transformació en vida. Ens expliquen la seva reconversió a granja 100% ecològica, on tot el que mengen les vaques creix en camps fèrtils gràcies, precisament, al substrat volcànic. La Tanit troba el seu paradís particular donant farratge a un ramat de vaques que la miren amb ulls dòcils. En Roc, sempre observador, es fixa en un detall: algunes vaques porten una mena d'"arracada" al nas. "Per què la porten?". La Isabel, la nostra amfitriona, li fa broma: "És perquè són molt presumides". Ell no en té prou. Llavors li explica la veritat: és per evitar que les vaques adultes mamin les unes de les altres, un reflex que algunes conserven.
Marxem de la Garrotxa, després d'un últim àpat esplèndid a l'Hostalet –amb el milfulls de patata i botifarra negra d’en David que no oblidarem– amb la sensació d'haver completat la història. Aquests dies hem pogut seguir el rastre de la lava fins a les entranyes d'un cràter, l'hem tocat i, finalment, l'hem vist convertida en terra fèrtil. Hem entès que els 50 volcans de la Garrotxa potser dormen, però la terra que van crear està més viva que mai.
Guia pràctica
Aquest article es va publicar en el número 322 del Descobrir (Novembre 2025)