La Garrotxa de plaça en plaça

Els centres neuràlgics de la terra dels volcans

Text:
A la plaça Major d’Olot, que vesteix amb les robes de la faràndula per la Mare de Deú del Tura, hi donen cap nou carrers
A la plaça Major d’Olot, que vesteix amb les robes de la faràndula per la Mare de Deú del Tura, hi donen cap nou carrers
25 de novembre de 2007 a les 00:00
Guardar a favorits

És prou sabut que la plaça major esdevé, en cada poble, el lloc més adient per a qualsevol trobada social i festiva. En el cas de la Garrotxa això no és pas diferent, perquè la plaça és el lloc on s’han viscut i es viuen, generació rere generació, els esdeveniments que van marcant la història local. 

Les places més majestuoses i mo­numentals de la comarca són, sens dubte, les de Besalú i de Santa Pau, cadascuna amb arcades i un indiscutible ambient medieval. La primera, dita plaça de la Llibertat, acull tot al llarg de l’any diverses celebracions locals, però la més important és la deturada que hi fa la processó dels Dolors —el divendres abans del dia de Rams—, on tothom escolta en silenci la Salve que interpreta, amb música d’orquestra, el grup que forma el pas vivent dels apòstols.

La de Santa Pau, anomenada plaça de l’Església, impressiona a qualsevol visitant que s’interessi per la història i l’arquitectura. És un lloc freqüentat pels vilatants, perquè hi ha l’església parroquial i s’hi porten a terme actes que apleguen molta gent. Un d’aquests, de caire més gastronòmic, és la Fira de Sant Antoni. Se celebra pel gener i ha passat a ser també, d’uns anys ençà, la Fira del Fesol, l’aparador que pregona les excel·lències del llegum (el fesol de Santa Pau) conreat en les terres volcàniques de la Garrotxa.

A Besalú el silenci es pot tallar quan es toca la Salve enmig de la processó dels Dolors

La plaça Major d’Olot parla d’un poble que va saber reconstruir-se tot i haver patit una gran catàstrofe natural. Després dels terratrèmols del segle XV, s’aconseguí poder aixecar cases fora del nucli de la vila vella —evitant així els impostos de l’abat de Ripoll— i això va permetre la formació, amb el pas del temps, de la vila nova, que s’anà estructurant al voltant de la plaça Major, a la qual, com diu la coneguda cançó local Adéu, vila d’Olot, del segle XVIII, nou carrers hi donen cap. La plaça ha anat canviant de nom oficial en el decurs del temps, però popularment sempre ha estat la plaça Major i prou. I al llarg de la història s’hi ha fet de tot: espectacles taurins, el mercat setmanal, balls i festes diverses, manifestacions patriò­tiques i religioses, etc. 

Ball tradicional del Gambeto de Riudaura

Indumentària

Els homes porten barret de copa a la mà i gambeto (una espècie de capa) damunt les espatlles, mentre que les dones porten vestit de muntanya i mantó, finament brodat amb flors.

Música

Les vuit parelles (quatre de principals i quatre d’acompanyants) que formen el cos de ball dansen al ritme de la coneguda melodia del ball del Roser, una partitura centenària.

Final de festa

Els ballarins es dirigeixen al públic i els animen a sumar-se al ball. S’hi acaba incorporant tothom, mentre la cobla va repetint, fins a cansar-se, l’alegre i repetitiva melodia.

Per als olotins de soca-rel és, senzillament, la plaça dels Gegants, perquè per al dia de la Mare de Déu del Tura (8 de setembre) hi ballen els nans, els gegants —vigilats per seu inseparable cap de lligamosques— i els cavallets. És un espectacle popular, ple de vida i de color, que va justificar que les Festes del Tura fossin declarades, el 1996, d’interès nacional. Els gegants també hi ballen per Corpus, abans que entri a la plaça el seguici dels qui mantenen una vella tradició: la peculiar sardana de Corpus.

A la plaça Major d’Olot, que vesteix amb les robes de la faràndula per la Mare de Deú del Tura, hi donen cap nou carrers
A la plaça Major d’Olot, que vesteix amb les robes de la faràndula per la Mare de Deú del Tura, hi donen cap nou carrers

Però a la Garrotxa hi ha, òbviament, altres places majors que criden l’atenció o que esdevenen marc de celebracions singulars. La de Sant Privat d’en Bas, l’única que té aquest petit nucli urbà, acull cada any per la festa major (a l’agost) el típic ball de Sant Isidre, en el qual es representen alguns aspectes de l’activitat de llaurador del sant. 

La de Sant Esteve d’en Bas, que s’estén sota l’església parroquial, és l’escenari d’una sèrie d’actes quan, a mitjan setembre, es du a terme la festa major. Un d’aquests rituals és la penjada i la baixada de la figura del burro, relacionada amb la llegenda que diu que havia crescut un gran lletissó al campanar i se’ls va ocórrer la idea de pujar-hi un burro, lligat pel coll, perquè se’l mengés. El pobre ase s’ofegava i treia un pam de llengua, però la gent del poble (els lletissons, en expressió popular) creia que l’animal estava satisfet i content, quan en realitat s’escanyava.

Cavallets contra sarraïns

A Sant Feliu de Pallerols hi ha dues places ben properes: la de l’Església i la del Firal, que són també marc de celebracions festives, comercials i socials. En la primera, per la festa major, que s’escau per Cinquagesma, s’aplega una munió de gent per veure ballar la mulassa, els gegants i els cavallets, l’existència dels quals està llegendàriament relacionada amb la utilització que es va fer d’aquestes figures quan els habitants de la vila hagueren de defensar-se durant la invasió sarraïna. 

Sant Feliu de Pallerols té, a tocar, la plaça de l’Església i la del Firal

Totes són places vives, concorregudes, llocs que centren l’activitat local i que mantenen la funció per a les quals van ser creades quan la vida als pobles era completament diferent de la d’ara, fet que demostra que els centres continuen essent neuràlgics.