Imaginin que a casa tenen una lleixa plena de llibres. Són clàssics reputats. De lectura recomanada, ben enquadernats i aspecte seriós. Cada any s’acosten a la llibreria i n’agafen un sense dubtar, sabent que és un valor segur. Un dia, però, descobreixen que entre aquests lloms hi ha un volum amagat, més senzill i, en aparença, poc destacable. Comencen la lectura per casualitat i, a mesura que avancen, de forma feixuga però amb ànsia, s’adonen que és una obra mestra. Quan tanquen les tapes, el tornen a col·locar a la lleixa. Aquest cop, però, destacat i ben a la vista. A aquest llibre li ha passat el mateix que a la Garrotxa.
El principal valor de la Garrotxa és la natura, “l’eix que ho vertebra tot”, diu Josep M. Prats
Un dels arguments que fan tan atractiva aquesta obra és el respecte. Respecte cap al territori, respecte al medi ambient, respecte a les persones, respecte a la història i a les tradicions. Un respecte que se sent en tot moment i es manifesta de manera visible en tots els racons. La Garrotxa va estar amagada als ulls dels turistes, i dels seus propis habitants, fins a la creació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el 1982. A partir dels anys noranta, va començar l’afluència continuada de visitants, que ha anat augmentant fins que s’ha establert com un destí d’èxit i valuós.
Un dels impulsors d’aquest succés és Turisme Garrotxa, una associació formada per representants del sector públic i privat. El seu objectiu és “impulsar el desenvolupament d’un model de turisme sostenible i respectuós”, explica Josep Maria Prats, tècnic de Turisme del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i membre de la junta de govern d’aquesta associació. “Es tracta de fer que el turisme sigui més una font de recursos i de millora per a la conservació de la natura que no pas una amenaça que pugui malmetre el patrimoni”, indica. Amb aquesta màxima, s’ha desenvolupat un model sòlid, basat en el respecte a la natura i amb diverses certificacions que acrediten la seva trajectòria.
Turisme i espais protegits
Un dels èxits de Turisme Garrotxa és la consecució de la Carta Europea de Turisme Sostenible. És un document de bones praxis destinades als espais protegits de tot Europa i que aborda els temes que cal tenir en compte a l’hora de gestionar el turisme. En aquest cas, la Carta engloba tota la comarca i, a més, s’hi han acreditat empreses que segueixen els mateixos preceptes de sostenibilitat. Per al seu desenvolupament s’han creat molts recursos, com la xarxa de senders Itinerànnia.
A la comarca hi ha la zona volcànica més ben preservada de la península Ibèrica
Segons Prats, “l’eix que ho vertebra tot és la natura”. Aquest és el principal valor de la comarca. Aquí es pot trobar la zona volcànica més ben preservada de la península Ibèrica, amb trenta-vuit cons, a més d’una fageda singular pel fet d’estar sobre una colada de lava i uns pobles que semblen extrets de miniatures medievals. La Garrotxa s’erigeix, més enllà del Parc Natural, com un lloc “que s’ha de descobrir, on a vegades res no és evident”.
Paisatge fastuós
Aquesta bellesa amagada es manifesta en pobles com Castellfollit de la Roca o Santa Pau, menys visitats que els famosos Besalú o Olot. Castellfollit, a la riba del Fluvià, és el poble basàltic per antonomàsia. Col·locat sobre dues colades, ofereix una doble visió espectacular. Des dels seus peus es pot comprovar la morfologia de les columnes basàltiques; des de dins del poble, s’admira la fastuositat del paisatge circumdant. La pedra volcànica es troba present a cada cantonada, des de l’empedrat fins al mobiliari.

Santa Pau és conegut pel seu entorn. La fageda d’en Jordà i els volcans del Croscat i de Santa Margarida són els principals pols de la Zona Volcànica. De totes maneres, el poble mereix una exhaustiva visita. Els carrerons, les cases antigues i la triangular plaça del Firal dels Bous hi confereixen un càlid ambient medieval. Els fesols de Santa Pau són el plat estrella, i la fira que se celebra a la vila pels volts de Sant Antoni els eleva a producte de culte.
La fageda d’en Jordà, a l’oest del poble, dóna nom a un dels productes més coneguts de la Garrotxa: els iogurts de La Fageda. Aquesta cooperativa és un exemple que la unió entre responsabilitat cívica i excel·lència són no solament compatibles, sinó que poden tenir èxit. La fàbrica i la granja de La Fageda es troben al cor d’aquest bosc i tenen una particularitat destacable: donen feina a tots els garrotxins amb discapacitat intel·lectual. “A la Garrotxa, no hi ha atur entre aquest col·lectiu”, explica Albert Riera, encarregat de comunicació de la cooperativa La Fageda. “Un dels principis és treballar arrelats al territori, amb tota la comunitat”, afegeix.
Al nucli de Castellfollit de la Roca, la pedra volcànica és present a cada cantonada
La fàbrica, que ven a tot Catalunya, produeix iogurts, gelats i melmelades. De totes maneres, un dels aspectes que està guanyant impor- tància són les visites, amb més de 50.000 persones acollides l’any. En un entorn majestuós, es pot observar el procés d’elaboració dels diferents productes. Enclavat al bell mig de la Zona Volcànica, des de La Fageda mantenen una “relació de veïnatge, convivència i respecte amb el Parc”, indica Riera. “Gran part dels visitants, a més, vénen pel Parc”, apunta —i recorda que el Servei d’Atenció al Visitant és en obres i romandrà tancat fins a la propera primavera.
El que atrau els visitants a la Garrotxa és el descobriment d’una zona rica i oculta, poc transitada i respectuosa tant amb els turistes com amb els seus habitants. Una comarca amb una gran varietat de paisatges i racons, amb pobles màgics i indrets per descobrir. Un territori que, com aquella petita obra que es troba en una bona llibreria, mereix ser conegut i, sobretot, exhibit.
Aquest article es va publicar en el número 202 del Descobrir (Desembre 2014)