La ruta que us proposem us descobrirà dos espais forestals inusuals al nostre país, boscos de roure pènol ('Quercus robur'), que comparteixen la singularitat de les rouredes humides, un tipus de bosc comú en zones de clima atlàntic del continent europeu, però molt poc habitual en una regió subpirinenca com la Garrotxa.
La ruta s'inicia al Parc Nou d'Olot, on destaca l’arbreda monumental formada per roures pènols de més de 250 anys i 30 metres d’alçada. Un itinerari amb baranes de fusta permet recórrer aquest bosc i a la vegada gaudir de l'espessa ombra dels roures de grans dimensions, així com dels boixos i grèvols que assoleixen un sorprenent port arbori.
Un itinerari volcànic
A la part posterior de la Torre Castanys, on hi ha el Museu dels Volcans, trobarem les indicacions de l'itinerari 3 del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que seguirem a l'inici d'aquesta ruta. Anem vorejant horts i parets seques fins a accedir la Moixina, una zona verda formada per un mosaic de bosc, recs i fonts, antic reducte d’un llac que es va assecar quan va afluir la lava del volcà Croscat.
Un bosc molt inspirador
El bosc de la Moixina és un ecosistema de gran valor ecològic, que va inspirar nombrosos pintors de l’Escola paisatgística d’Olot, i que inclou dues de les fonts més conegudes de la ciutat: la font de la Deu i la font de la Moixina. Aquesta última es troba envoltada de fragments de roureda de roure pènol, amb un itinerari que permet descobrir el bosc amb l'ajuda dels cartells explicatius.
Deixem aquest bell racó per la pista d'asfalt de la carretera de la Moixina per anar a parar al marge del riu Fluvià, que seguim cap a l'esquerra fins al pont Colom, des d'on tornem al Parc Nou d'Olot per les avingudes República Argentina i Veneçuela.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 223 del Descobrir (Setembre 2016)