48 hores a Tremp

Un cap de setmana per descobrir la capital del Pallars Jussà

Text:
Paisatge privameral del les muntanyes de Tremp
Paisatge privameral del les muntanyes de Tremp
25 d'abril de 2010 a les 00:00
Guardar a favorits

Tremp és capital de comarca, ostenta el títol de vila fidelíssima que li va atorgar Carles d’Àustria i encapçala un terme municipal amb vint-i-nou nuclis de població. És una ciutat que sorprèn el viatger acostumat a destinacions més sovintejades, ja que és autèntica, o el que és el mateix, no es muda d’una forma especial per fer-se estimar pels nouvinguts. I això li dóna un valor afegit: el de la naturalitat. És, a més, una població tranquil·la, pausada, que viu al ritme de les hores i que deixa de banda les presses. El fet de trobar-se a quatre passes del Pirineu l’ha relegada sovint a convertir-se en zona de passada i prou, però val molt la pena d’aturar-s’hi i gaudir dels seus paisatges, de la seva cuina, de la seva arquitectura, de la seva gent...

Divendres tarda

Tot i que la destinació és Tremp, el viatge comença a molts quilòmetres d’allà. Tants com vuitanta-sis, que és el que separa la capital del Pallars Jussà de la ciutat de Lleida. El perquè és molt senzill: una de les millors maneres d’arribar-hi és, sens dubte, amb tren.

De record...

Posi’m una girella i un codony

Si hi ha dos productes estrella a la zona, aquests són la girella, un embotit fet a base de carns de corder i arròs, i el codony. El primer el podeu trobar a la majoria de les carnisseries de Tremp. Per familiaritzar-se amb el segon es pot acudir a la Fira del Codony, que es fa al començament del mes de novembre, i que té com a elaboració estrella l’allioli de codony.  

Es diu el Tren dels Llacs i duu aquest nom perquè si bé en el seu primer recorregut discorre tranquil, un cop passat Balaguer li agafa la fal·lera de trescar muntanya amunt i comença a esquivar roques a través de túnels i a arrapar-se a les muntanyes per enganyar els desnivells que troba al seu pas. El paisatge és magnífic i el viatger pot veure fins a tres pantans que esquitxen de blau el verd de muntanyes i valls. 

Després d’un petit descans, visitarem el pont romànic de Sant Jaume. El pont permet superar el barranc de les Adoberies. Des d’aquest punt es té una bona vista i, a més, al local disposen d’informació sobre les activitats i sortides que es poden fer a la població i als voltants. 

Dissabte matí

Després d’esmorzar, una recomanació per als qui apreciïn l’artesania. En la botiga de pinsos Ravés, entre peixeres, adobs i plantes, s’hi poden trobar encara alguns salers de fusta tradicionals de la zona. Actualment és força difícil de trobar-ne, ja que queda poca gent que es dediqui a fer aquestes peces que tradicionalment treballaven els pastors, a cop de navalla, mentre guardaven el bestiar. 

El proper pas serà prendre l’autocar fins a Salàs de Pallars. Allà, la iniciativa particular d’un professor ha fet possible un muntatge que val molt la pena de veure. Una botiga d’ultramarins, una barberia, un cafè i una farmàcia són els objectius de la visita. Fins aquí, res d’especial..., si no fos que tots aquests espais estan igual que a la primera meitat del segle XX. A les prestatgeries de la botiga, per exemple, s’hi poden veure productes com el paper de vàter Elefante, el Netol, les pólvores de la Bella Aurora... Tot de noms que a molts, només llegint aquestes línies, de ben segur que ja els hauran transportat a la infantesa.

Dissabte tarda

Amb l'autocar de nou, tornem a ser a Tremp, on haurà arribat l’hora de moure’s pels carrers i carrerons del nucli antic. Les tres torres que queden dempeus de les antigues muralles es poden veure resseguint el perímetre de tota la part antiga, que travessa el tres eixos comercials de la població: els carrers de Peressall, de Soldevila i de Doctor Roure. Tota la zona destil·la aires medievals i el passejant toparà amb places com la del Mercadal, la placeta de l’Església, amb el monument al fundador de la Sagrada Família, sant Josep Manyanet, o la plaça de l’Església, amb el temple i la casa del baró de Claret. 

Diumenge tarda

El diumenge es pot visitar l’església de Santa Maria de Valldeflors, amb les capelles de Sant Bonifaci, del segle XVII, i del Sant Crist, amb una talla de fusta d’excepcional qualitat; o la imatge de Santa Maria de Valldeflors, de fusta policromada de grans dimensions esculpida en el segle XV en estil gòtic.

Una passejada pel parc del Pinell per obrir la gana acabarà indefectiblement a la rambla del Doctor Pearson, on molts trempolins hi van a fer el vermut.