Muntanyes que flanquegen el Flamisell, i que sembla que ens cauen al damunt. Aquesta sensació la trobem en alguns indrets de la Vall Fosca, porta d’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici pel Pallars Jussà. Però és una sensació fugissera, perquè de seguida que ens hi enfilem, ens impacten panoràmiques que deixen sense alè.
La gent de la vall té el record quan vall Fosca es referia només a la part on s’estreteix la vall i el sol es pon abans. Exactament on tenim la desencerta- da sensació que les muntanyes ens cauen al damunt. Avui, però, Vall Fosca és el nom turístic del municipi de la Torre de Cabdella (Capdella, al territori), que abasta des del nucli de la Pobleta de Bellveí fins a les muntanyes més altes que delimiten la frontera amb el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, com el pic de Peguera o el de Subenuix.
Aquests cims tan alts, amb grans desnivells, juntament amb l’abundància d’aigua dels estanys i les insistents pluges i nevades, van provocar que fa més de 100 anys s’hi construís la primera central que produïa electricitat amb la força de l’aigua, i que a més la transportava a llocs com Barcelona.
No ens ha d’estranyar, doncs, trobar en el nostre recorregut fins al capdamunt de la vall monuments com una turbina Pelton, que ens recorda que fa anys hi va haver una activitat frenètica insospitada amb nouvinguts que s’hi van traslladar per treballar a les obres de la central.
Carreteres i escoles
En pocs anys, a partir del 1911, part de la vall es va transformar: una carretera la connectava amb la Pobla de Segur, més endavant es van crear el campament de la Central de Capdella i una nova escola per als fills i filles dels treballadors, i, en resum, apareixia una nova activitat econòmica en una vall que fins aleshores havia estat principalment ramadera.
Al Museu Hidroelèctric de Capdella podem trobar moltes respostes a les preguntes que ens sorgeixen durant el recorregut, i descobrir informacions curioses, com ara el registre de la temperatura més baixa de l’Estat espanyol: –32 °C, el febrer del 1956, a l’estany Gento.
Els camins més antics de la Vall Fosca són els de ferradura, molts dels quals empedrats
Tota aquesta activitat hidroelèctrica, i també la ramadera i comercial que ja existien abans de l’arribada de la llum, va teixir una xarxa de camins que comunicaven els pobles de la vall, actualment 19, que alhora enllaçaven també amb el municipi de Senterada. Els camins més antics són els de ferradura, molts d’ells empedrats, i amb murs de pedra seca bastant conservats. S’utilitzaven per anar d’un poble a un altre i per moure el bestiar, per exemple, per anar a la Fira de la Pobleta.
Era la primera fira de la temporada, i fixava els preus de venda per a la resta de fires. Era l’ocasió de fer tota mena de tractes, des de venda de bestiar fins a pactes matrimonials. La fira se segueix celebrant el primer cap de setmana d’octubre, i del passat en conserva la presència de bestiar.
Altres camins que trobem són els que es van obrir a partir de les obres hidroelèctriques, i que servien per realitzar el seguiment del trajecte de l’aigua o per accedir a punts estratègics de treball com el camí que, des de la central de Capdella, mena a la cambra d’aigües de Capdella passant per un antic viver de pins.

Tot caminant pels camins de la Vall Fosca i fins al municipi veí de Senterada, podem fer grans descobertes. Ens sorprendran, sens dubte, monuments com l’església de Sant Vicenç de Cabdella, del segle XII, un mirador espectacular cap al sud de la vall, o el salt d’aigua, que tampoc passa desapercebut.
L’església més petita del món
Si volem visitar la que potser és l’església més petita del món, haurem d’aturar-nos a Sant Martí, que és del segle XI, de camí cap als pobles del solà: Astell, Obeix i Aguiró. Abans d’arribar al mirador d’Obeix, val la pena aturar-nos per contemplar els pobles que anem deixant, i el paisatge de la Coma, a l’altre costat del Flamisell. Els pobles que hi veurem són Paüls, Mont-ros i Pobellà. Pobles ramaders, tots ells amb ermita pròpia (Santa Llúcia, Sant Marc i Sant Quiri).
Tornant a la carretera principal, sortint del poble de Molinos, la vall es comença a obrir. Entrem a la Plana de Mont-ros per pujar fins al mirador de Beranui, al costat de l’església de Sant Joan. També hi podem arribar a peu pel camí vell. Val la pena l’esforç: el camí és d’una bellesa impressionant quan està nevat. Si gaudim d’un dia clar, el mirador de Beranui ens deixarà veure els pobles de Castell-estaó, Antist i Estavill sobre el mantell blanc de neu de les muntanyes.
El camí vell fins a Beranui és d’una bellesa impressionant quan està nevat
Reprenem la carretera L-503, anem deixant la vall enrere i entrem a Senterada, punt de trobada dels rius Flamisell i Bòssia, i de confluència amb el municipi de Sarroca de Bellera i la Vall Fosca. Senterada té el seu origen en el monestir de tradició visigòti- ca de Santa Grata. En el seu entorn conserva moltes mostres de la prehis- tòria, com el dolmen de la Casa Encantada o el de la Cabaneta del Moro. Els nuclis de Burguet, Cadolla, Cérvoles, Larén, Lluçà, Naens, Puigcer- ver i Reguard completen el municipi.
Naens és un d’aquests nuclis que mereix que ens hi perdem una estona. Hi podem arribar pel camí vell, que passa per alguns trams de la car- retera i que forma part de la quarta etapa del Cinquè Llac, una ruta circular per etapes que transcorre per camins del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.
Carrers que s’enfilen amunt
En arribar al nucli de Naens, ens trobem el safareig, on ens aturem abans de fer un tomb pels carrers que s’enfilen cap a l’església. De camí al temple ens sorprèn una placa d’homenatge a mossèn Jaume Pallisé, qui va ser rector de Naens. En esclatar la persecució religiosa el juliol del 1936, decidí fugir a França. Tot just sortir del poble, el van detenir i matar. Després de la plaça, continuem fins al cap del poble, des d’on podrem contemplar la Vall Fosca i el municipi de Senterada. L’endemà de la nevada és una bona oportunitat per descobrir un altre territori, racons coneguts que amb la neu esdevenen forasters. El silenci i la puresa de tanta quie- tud ens permetran gaudir-ne d’una manera més íntima.
Aquest article es va publicar en el número 262 del Descobrir (Desembre 2019)