El territori de Soriguera és el resultat d’haver fusionat dos territoris històrics: la vall de Siarb i la baronia d’Estac. Avui als seus catorze pobles els uneix un ajuntament, la carretera N-260, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i, també, un passat geològic que, durant 300 milions d’anys, va ser un festival de volcans en erupció, sedimentacions al·luvials, lliscaments, inclinacions i altres processos de mides gegantines. Durant un cap de setmana coneixerem aquest passat i, també, un poble que va néixer perquè era parada i fonda dels raiers, un bandoler convertit en grafit, un refugi idíl·lic enmig de prats i rierols alpins, museus a l’aire lliure, pobles amb encant i altres curiositats.
Divendres tarda
Arribarem a Baro, que és el poble del mig del municipi, i estirarem les cames pujant a peu fins al poble d’Arcalís pel camí vell (30 min). Surt de l’altra riba del pont d’Arcalís. Fa uns anys, per sota d’aquesta palanca –així és com es coneixen al Pallars els ponts penjants–, hi navegaven els raiers que baixaven troncs cap a la plana, i avui hi veureu barques de ràfting plenes de colors.
Curiositat
Ja a Arcalís, us rebrà un grafit d’un famós bandoler nascut en aquest poble. Amb el renom de Lliser d’Arcalís, a finals del segle XIX i principis del XX assaltava traginers i comerciants. Pels carrers hi trobareu altres grafits del mateix artista, que viu al poble.
Dissabte matí
L’endemà pujarem amb cotxe fins al poble més alt del nostre país: Rubió (1.687 m), un petit llogarret que, com la meitat de la vall de Siarb, té la terra, les roques i les cases d’un color roig viu. Rubió, Vilamur, Llagunes, Soriguera i Embonui són pobles vermells, mentre que Tornafort, Malmercat i Puiforniu són grisos. L’explicació d’aquest fenomen la trobareu al Jardí de Roques. És un petit museu a l’aire lliure que permet conèixer les roques del Parc Natural de l’Alt Pirineu seguint un ordre cronològic des del punt de vista geològic. Després ens arribarem, amb cotxe o a peu, al refugi Comes de Rubió, situat en un paisatge alpí de boscos, prats, rierols i flors de muntanya. A l’estiu hi peixen egües i vaques amb les seves cries. Podeu fer una excursió circular a peu pel seu bosc.
Dissabte tarda
La tarda de dissabte comença amb una visita guiada al despoblat de Santa Creu. Us explicaran que, situat al pas natural entre l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà, aquest poble va estar habitat des de l’edat del bronze mitjà fins a l’edat mitjana. Acabareu la visita al bonic poble de Llagunes, on en una petita sala del refugi Vall de Siarb s’exposen algunes troballes de les campanyes arqueològiques que s’han fet al despoblat.
La pròxima parada és a la vila closa de Vilamur, on, a part de les vaques que trobareu a tots els altres pobles de Soriguera, és fàcil que també hi trobeu un ramat de cabres que cada dia avia un jove ramader. Si coincidiu amb una fira d’art que s’hi celebra cada agost gaudireu de valent, i si no, una passejada pels seus carrers ja serà interessant perquè us traslladarà als temps del vescomtat de Vilamur.
Diumenge matí
Diumenge al matí ens arribarem amb cotxe fins al poble de Tornafort. La seva situació a dalt d’un turó l’ha convertit en imatge de sèries com Les veus del Pamano, o de portades de llibres i revistes. Per captar la seva cara icònica és interessant fer l’excursió a peu fins al mirador de Montmaior. Des de la seva barana veureu Tornafort a vista d’ocell i, al nord, les muntanyes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Per la situació propera a la Reserva Natural de Caça del Boumort, a Tornafort hi arriben força cérvols i Ramat de Camins organitza sortides per veure’n la brama.
Des de la barana del mirador també es veu bona part de la vall de Siarb, on s’està gestant el Museu de Camins, un museu a l’aire lliure que, a partir del recorregut per l’antiga teranyina de camins vells, explica com era la vida de la vall quan aquests camins servien per anar a altres pobles, als camps, a la mola, al mercat, al bosc, als aplecs, etc.
Tornant al nucli de Baro, ens desviarem fins a Estac, un poble que conserva el seu passat medieval i que, si feu un tomb pels seus voltants, veureu que també conserva el seu passat ramader i geològic. Les vaques destaquen entre prats i roques de colors blancs cendrosos, grisos pissarrosos, verds de roques joves, vermells argilosos, liles de colades volcàniques, negres carbonosos... Una sorprenent gama de colors.
Aquest article es va publicar en el número 270 del Descobrir (Agost - Setembre 2020 2020)