Tot i ser una remota vall pirinenca, la vall Ferrera va arribar a ser una veritable zona industrial entre els segles XVIII i XIX gràcies a la fusta i el mineral provinent del bosc de Virós, utilitzats en les fargues que van funcionar al llarg de la Noguera de Vallferrera, on s’obtenia i es treballava el ferro. Tota la matèria primera per a aquesta indústria provenia de les arbredes i de les antigues mines del bosc de Virós, un dels més extensos i amb major biodiversitat de Catalunya, convertit avui en tot un emblema del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Per iniciar la ruta anirem a les Bordes de Virós, un conjunt d’edificis tradicionals representatius de l’arquitectura rural, situats a 5 km del poble d’Araós. Des d’aquí seguirem un sender abalisat, anomenat Itinerari de la serra d’Erta. Els senyals, ja siguin cartells amb temps i quilometratge, marques grogues als arbres o pals amb el dibuix d’una petjada de cabirol, ens acompanyaran durant tot el recorregut. Anem seguint els senyals pel mig d’una esvelta pineda fins a trobar el mirador del Farro, una balconada a 1.500 m que permet estendre la vista per una àmplia zona de valls i cims pirinencs. Tornem del mirador per continuar en direcció al refugi del Gall Fer.
Al cap d’unes dues hores, passat el mirador del Monteixo, ens endinsem de ple en l’avetosa de la serra d’Erta, un fantàstic bosc madur on la molsa entapissa les roques. El sender desemboca en una pista que ens porta al refugi i estació d’esquí de fons Virós-Vallferrera. Des del refugi tornem a la pista i la travessem, per iniciar el descens a les Bordes de Virós a través d’un bosc mixt amb una bona presència de faigs. Es tracta de l’única fageda del Pallars Sobirà, que en aquest racó del Pirineu competeix amb els avets pel mateix espai. El descens, suau però continuat, ens porta a les Bordes de Virós, on podem aprofitar per visitar l’ermita de Sant Lliser.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 255 del Descobrir (Maig 2019)