De la mateixa manera que hi ha qui, tot i viure a Barcelona, no ha baixat mai al metro, hi ha qui ha visitat el Pirineu, però mai no ha pujat a una pista d’esquí. Potser pensen que, com que no esquien, no se’ls hi ha perdut res. Però van errats. Es pot visitar una estació d’esquí per curiositat i, també, per passar-hi estones agradables, i més si es tracta de pistes d’esquí petites, lluny d’aglomeracions i amb activitats coordinades amb els parcs naturals dels seus voltants. És en aquest tipus de pistes on tothom pot trobar-hi els seus moments, tant els joves, com les famílies amb nens, com les persones de la tercera edat.
Si s’hi vol pujar durant la temporada d’hivern, entre els mesos de desembre i abril, només cal assegurar-se un dia de sol i abrigar-se bé. Un cop a dalt, les possibilitats són tan variades que van des de limitar-se
a prendre el sol a les terrasses d’hotels i restaurants, fins a entrar per un forat de gel i bussejar en un estany nevat. I tot això, amb una vista espectacular i en unes pistes que, per la seva situació, fins i tot els anys d’escassetat de precipitacions mantenen el seu relleu nevat.
A Port Ainé el punt de partida de qualsevol activitat aliena a l’esquí el trobem a la cota 2.000, on s’arriba amb cotxe i on, a la caseta de fusta del Centre d’Activitats, ens informaran de l’oferta lúdica. De fet, allà mateix ja veurem un entranyable Jardí de Neu on infants de quatre a set anys, ben abrigats amb guants, barrets i bufandes, juguen entre grans i acolorits mòduls de plàstic. D’altres, amb menys roba, juguen o miren contes en un espai interior.
Rutes, construccions d’iglús o descens amb trineu: l’oferta lúdica es multiplica
Hi veurem, també, com infants i adults aprenen a construir un iglú tot tallant i apilant blocs de neu i sentirem els crits divertits dels que es llancen trineu avall per una rampa delimitada o dels que llisquen per la pista de Tubbing a dins de pneumàtics gegants.
A la caseta ens informaran sobre el circuit aventurer Gall Fer, adreçat a nens de quatre a dotze anys, que recorre la part enlairada d’un bosc, sobre el parc d’orientació i sobre moltes altres activitats divertides, de les quals es pot gaudir amb un sol forfet adaptat a totes les butxaques. Una de les activitats que tenen més èxit és les excursions amb raquetes de neu. Són molt interessants gràcies a la companyia dels guies del Parc Natural de l’Alt Pirineu, experts en el patrimoni de la zona, tot i que també es poden realitzar de manera autònoma tot seguint un parell de circuits senyalitzats i amb plafons interpretatius de la flora i la fauna.
Les voltes d’esquí nocturnes acaben amb un sopar a l’hotel més alt dels Pirineus
No cal experiència prèvia en l’ús de les raquetes, ni gran condició física. Les voltes nocturnes, en canvi, ja requereixen una mica més d’esperit aventurer, per bé que un sopar posterior a l’hotel Port Ainé 2000, el més alt dels Pirineus, situat a les mateixes pistes, compensarà el fred que s’hagi pogut passar. I encara més aventurers seran els que s’apuntin al busseig en gel de l’estany artificial de Jabalí o, fins i tot, al Bateig de Neu, un paquet que inclou el forfet, el lloguer de material i les classes d’iniciació a l’esquí o al surf de neu.
Altres opcions a Port Ainé són pujar a l’Snowpark, un dels pioners del Pirineu, per observar les piruetes dels amants de l’estil lliure o, simplement, agafar el telecadira de sis places conegut per Jet Cim, i pujar fins al pic de l’Orri per observar el mar de muntanyes. Entre els pics de França, Andorra, Catalunya i Aragó es distingeix molt bé la Pica d’Estats, que situarem ràpidament gràcies a un plafó de 360o amb el nom de tots els cims.
Ja som a Espot
El cim més alt de Catalunya també es veu des del mirador de la Pala, a les pistes d’Espot Esquí. S’hi accedeix després de pujar pel telecadira de la Roca i, a continuació, pel del Bosc. Ja a dalt, al capdamunt d’un turonet trobarem uns panells fotogràfics de la panoràmica, amb els topònims de cada cim.

De baixada ens podrem entretenir al Parc Lúdic, tant prenent el sol a f les terrasses, com observant els que es tiren, en trineu o amb els grans pneumàtics, per les pistes delimitades per a aquestes activitats. Com en el cas de Port Ainé, també veurem un jardí de neu per als més menuts, una pista d’iniciació al disc golf, que combina el bàsquet amb el golf, i uns circuits senyalitzats per a les excursions amb raquetes de neu. A més, a Espot Esquí, s’hi celebren importants competicions internacionals. Si coincidim amb alguna, tindrem espectacle assegurat.
Una visita a Espot Esquí passa, per força, per una visita al bonic poble d’Espot. Típicament pirinenc, és una de les dues entrades més importants del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al costat de la de Boí. Només a 2km de les pistes, és un bon punt de partida per conèixer els espectaculars voltants naturals de l’estació. I a la Casa del Parc ens podem informar de totes les possibilitats de sortides i excursions. Després, és fàcil que en alguna de les sortides coincidim, tant als prats nevats del voltant del nucli, com als boscos de més amunt, amb algun exemplar d’isards, daines, erminis, senglars...
Turisme actiu
Bé, és evident que pujar a unes pistes d’esquí no té res a veure a viatjar amb metro, més aviat són activitats antagòniques. Si hi busquéssim un punt de connexió, només trobaríem que al metro i, sobretot, als Ferrocarrils de la Generalitat, sovint s’hi penja propaganda d’aquestes instal·lacions. Els que no tenen cap intenció de calçar-se uns esquís, potser ni tan sols s’hi fixaven. Després de llegir aquest article, ho veuran diferent?
Aquest article es va publicar en el número 190 del Descobrir (Gener 2014)