Pedalar pel cor de l'Alt Pirineu: ruta en BTT fins al tossal del Puial

Al final d’una carretera que sembla que ens porti lluny de tot s’arriba al poble de Tornafort, punt d’inici i fi de la ruta. És un petit poble de pedra i llosa enlairat a dalt d’un turó, allà on s’acaben els camps i comença el bosc. Aviat ens adonarem que la seva llunyania és, en realitat, un privilegi: perquè aquí el temps s’alenteix. A l’entrada del poble, la font d’aigua clara que raja tot l’any és un punt on omplir la cantimplora i, també, una invitació a començar la jornada amb calma, connectant amb  un paisatge que encara conserva el ritme antic del Pirineu.

L’atractiu de la volta és el contrast entre l’abric del bosc i l’amplitud de dos miradors. Pedalar per dins del bosc —primer de pi roig, després de pi negre— és intuir els seus habitants. En dies de neu o fang, les petjades impreses a la pista de terra delaten la presència discreta de teixons, llebres, cabirols o cérvols. El bosc no només és escenari, sinó també protagonista: acompanya i sorprèn. Al primer mirador,  el de Montmaior, ens rep un rústec banc de fusta, una fotografia panoràmica i el regal d’una imatge que obliga a aturar-se: pobles diminuts esquitxen el verd dels camps com si algú els hagués deixat caure amb cura, i a l’horitzó s’alcen les muntanyes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Pedalar dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu amb aquesta perspectiva al davant és un luxe: dues grans àrees protegides cara a cara, separades per l’estampa aèria de Tornafort. I és que no és casualitat que aparegui sovint en fullets turístics del Pallars Sobirà o que formés part de l’imaginari visual de la minisèrie de Les veus del Pamano.

Al segon mirador, el tossal del Puial, la recompensa és  una panoràmica oberta que,  en dies clars, permet resseguir les serralades llunyanes  de l’Aragó, i fins i tot albirar  el Pedraforca a l’horitzó.