Viatge al comtat de Pallars

Descobrim els dominis d'Hug Roger

Text:
Vila closa Peramea mostra el campanar de Sant Cristòfol darrere les restes de la torre dels Colomers
Vila closa Peramea mostra el campanar de Sant Cristòfol darrere les restes de la torre dels Colomers FOTO: Mariano Cebolla
25 de setembre de 2007 a les 00:00
Guardar a favorits

La vila fortificada de Peramea conserva tot el regust dels temps pretèrits. A un extrem, les restes de l’antiga torre dels Colomers; a l’altre, les de l’antic castell; i, enmig de tot, el tresor més preuat: els seus dos carrers paral·lels, esquitxats d’un gran nombre de porxos embellits pels antics escuts familiars. Peramea, la Petra media que esmentava el lingüista Joan Coromines en el seu Onomasticon Cataloniae, és la mostra més colpidora d’uns anys reculats que s’entesten a continuar fent-se visibles en aquesta època de globalitzadora modernitat.

Situada en un extrem del pla de Corts, aquesta vila esdevé avui una talaia sobre un territori clivellat per petits poblets (Pujol, Cortscastell o Bretui), referències megalítiques prehistòriques i estanys que, com el de Montcortés, barregen a parts iguals el misteri dels relats llegendaris i la bellesa paisatgística.

A Peramea, les pedres destil·len història: dins de les seves muralles, un llunyà febrer de l’any 1486, els habitants es preparaven per rendir-se a les tropes enviades pel rei Ferran el Catòlic. L’objectiu dels invasors era sotmetre d’una vegada per totes el rebel Hug Roger III, comte de Pallars i el darrer senyor feudal d’una Catalunya que abandonava a marxes forçades l’època medieval per penetrar de ple en l’edat moderna.

De la vall d’Aran al Montsec

Però en aquesta nova Catalunya no hi havia lloc per a comtats que, com el de Pallars, ensorraven les seves arrels en uns temps exhaurits. Ni tampoc per al seu màxim representant, Hug Roger III, el senyor en les muntanyes que, il·lusament, va somniar la creació d’un estat pirinenc que aniria des de la vall d’Aran fins a la serra del Montsec i des del Segre fins a la Noguera Ribagorçana.

A Peramea, després d’un any i mig de setge i de terribles atacs artillers, després que les collites haguessin estat arrasades i els arbres escapçats, després que la fam i la set irrompessin dins de les cases, els caps de la defensa es van dirigir amb les mirades baixes cap a les portes per tal d’obrir-les als enemics. Muralles enfora, ressonaven eufòrics els crits d’“Aragó!, Aragó!” que llançaven uns assetjants amb set de venjança. Dins de la vila, alguna veu escadussera encara volia mantenir la moral alta amb els punys closos i el crit de “Pallars!, Pallars!”.

Visita

Peramea, poble amb encant

Peramea recull els trets urbanístics característics del que anomenem una vila closa medieval, un tipus d’assentament agrupat i compacte, tancat en ell mateix, en el qual les mateixes parets de les cases fan la funció de muralles. Testimonis d’aquest origen remot en són els portals d’accés a la població, els seu entramat urbà i les restes del castell. Dins del nucli es pot visitar l’era d’Ortega, centre on es mostren exposicions i s’hi programen visites guiades i tallers didàctics.

La bandera del comtat, amb l’àliga negra bicèfala, va ser ben aviat substituïda per la bandera quadribarrada del rei Ferran el Catòlic, tal com abans havia succeït amb poblacions com Salàs, Enviny o Olp i com passaria després a Sort, Ribera de Cardós o Unarre. De fet, l’estiu del 1487 faltava poc perquè el símbol més preuat d’Hug Roger III, el castell de València d’Àneu —defensat heroicament per Caterina Albert, esposa del comte, i la seva mare Violant— caigués a mans dels enemics.

Avui, el castell de València d’Àneu —sota del qual, al pla de Segura, se suposa que hi ha la llegendària pedra comtal, on la tradició diu que els dirigents d’aquest territori havien de fer un jurament pel qual es comprometien a respectar els privilegis i llibertats de la terra d’Àneu— és un símbol de la derrota de l’antic comtat de Pallars i de la pèrdua de la seva independència. Ara bé, tot i que l’estat en què es troba amb penes i treballs permet d’endevinar la seva antiga importància, és una visita molt recomanable. Construït per damunt dels mil cent metres, esdevé una talaia immillorable sobre el pla d’Esterri i la Noguera Pallaresa, la qual, talment com en temps del darrer comte, s’esvaeix brava darrere les muntanyes, sota la mirada dels diversos ponts medievals que la travessen.

Prop d’allà, esglésies com les de Sant Joan d’Isil o Sant Just i Sant Pastor de Son o antics monestirs com els de Sant Pere del Burgal o Santa Maria d’Àneu ens remeten a l’època que aquestes terres van estar sota el domini de la nissaga comtal més duradora de la història de Catalunya. Una època que va morir quan els castells de Gilareny i Escaló, darrers baluards de les forces fidels a Hug Roger III, van capitular convençuts de la inutilitat de la resistència contra un enemic mil vegades superior.

El campament reial que assetjava el castell de València (en primer terme) es va instal·lar al mig de la plana d’Esterri
El campament reial que assetjava el castell de València (en primer terme) es va instal·lar al mig de la plana d’Esterri

De Gilareny, una antiga fortalesa situada a prop de Llavorsí, allà on les aigües de la Noguera Pallaresa es barregen amb les de la de Cardós, ens en queda poca cosa. Tot el contrari del que podem trobar a Escaló, una fantàstica localitat murallada organitzada des de fa segles al voltant d’un sol carrer i farcida d’elements (torres, portals i porxos) que ens remeten al seu passat medieval.

El record del comte

Del castell, que s’aixecava sobre Escaló, el pas del temps n’ha respectat una torre de prop de quinze metres d’alçada que s’aixeca orgullosa sobre la carretera que actualment mena fins a la capçalera de la vall. Precisament, des d’aquest indret es pot gaudir d’una de les vistes més impressionants sobre l’antic monestir de Sant Pere de Burgal, una de les joies arquitectòniques de la comarca.

Les restes d’aquells temps perduren al Pallars Sobirà, i també el record d’un comte, Hug Roger III, que va voler nedar contracorrent en les aigües turbulentes dels rius de la història. Finalment vençut, exiliat i condemnat a mort en rebel·lia, va dedicar la resta de la seva vida a combatre el rei Ferran el Catòlic. Ja fos des de França o des d’Itàlia.

Territori sense continuïtat

El somni d’Hug Roger III era recuperar de nou el seu comtat, un territori sense continuïtat geogràfica que incloïa bona part de l’actual Pallars Sobirà, una petita porció del Jussà i algunes possessions al nord del que avui és la comarca de la Noguera. El darrer senyor feudal de Catalunya va caure finalment presoner l’any 1503 al castell Nou de Nàpols, on era governador.

Durant la guerra, València d’Àneu, a 1.100 m d’altitud, va ser la seu del comte de Pallars

Commutada la seva sentència a mort per una terrible cadena perpètua, el comte va morir l’any 1508 al castell-presó de Xàtiva, on jeia encadenat de peus i mans en una cel·la fosca. Els seus pensaments deurien volar més d’un cop cap al Pallars, cap al castell de València d’Àneu, quan era el senyor en les muntanyes i es preparava per capgirar la història i fer possible un arriscat somni que mai no va fer-se realitat.