Per ordre cronològic hauríem d’iniciar el recorregut a la casa on va néixer el poeta, però per traçar l’itinerari ens va bé fer-ho al mateix carrer de la Verge del Pont una mica més avall, a la fàbrica tèxtil La Blava. Allí Miquel Martí i Pol va treballar vint-i-nou anys, fins que l’esclerosi múltiple li ho va impedir. Destaquen a l’entrada dos retrats d’una noia treballant el cotó, i ens ve al cap aquell poema de l’Elionor que va posar-se a treballar als catorze anys i deia “sí, senyor, i bones tardes”.
Pocs metres més amunt, ara sí, som davant la casa natal del poeta, al número 18 del carrer, una edificació senzilla. I encara sense deixar la mateixa via, davant del pont, la capella del Sòl del Pont, patrona de Roda, i en la qual el poeta va contraure matrimoni amb la Dolors.
Un pont històric
La imatge més vista de Roda de Ter és la del pont Vell, que ara creuem. Hi ha indicis que a l’època romana ja existia un pont en aquest indret, si bé l’actual ha estat reconstruït infinitat de vegades, ja que el Ter s’ha entestat a mostrar aquí la seva empenta. La singular doble filada d’arcs data del 1898. Un cop travessat el pont, se’ns presenta al davant la façana de l’església de Sant Pere, i comença el carrer de Pere Almeda, un dels més transitats de Roda.
Després de passar l’Ajuntament i la plaça Major, tombem a mà dreta el carrer de Joan de Mas fins arribar a la placeta del Poeta, on Martí i Pol va celebrar-hi l’obtenció del premi Óssa Menor l’any 1953. Criden l’atenció els arcs de l’anomenada Construcció Viva, feta amb salze. A pocs metres hi veiem l’entrada al cementiri, on hi ha enterrat el poeta. Una escultura d’uns llibres presidits pel seu poema “Un dia seré mort” el recorden. Sortint del cementiri, prenem els carrers residencials de Bon Amic, Pep Ventura i el més comercial Bac de Roda, on hi ha el teatre Eliseu. Creuem la plaça Major i, a mà esquerra, de seguida som al restaurant hostal Sant Jordi de Roda.