Quina meravella! Sabeu el goig que fa el fet d’arribar, després d’una llarga caminada, a dalt d’un ample i encisador pla envoltat d’altes carenes, regat per un alegre rierol i amb un refugi que és punt de trobada d’excursionistes? Sí, hem arribat allà on el silenci i la bellesa no tenen preu. És un moment màgic indescriptible, preludi de l’excursió de l’endemà cap a cims i carenes amb vistes infinites. I és que avui dormirem en un refugi, una autèntica aventura per als petits de la família. Les converses amb altres excursionistes, les llargues partides al parxís i les cartes, o les sessions de lectura tot passant l’estona abans no arriba l’hora del merescut sopar, ben lluny del bullici de la civilització, formen part de la immersió a la muntanya, de ser-hi i sentir-la.
Això és el planell de les Eugues i el refugi de Coma de Vaca, molt visitat per famílies al cor del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, al costat justament d’aquest darrer riu, encara tranquil abans no es preci-piti i s’engorgi de camí a Queralbs. Arribar a aquest paradís, val a dir, comporta una llarga excursió de 800 m de desnivell per un camí que s’esmuny Freser amunt, enfilat en alguns trams a la roca per poder superar les fotogèniques i abruptes gorges.
El refugi d’Ulldeter també té molt públic adepte familiar. L’excursió per arribar-hi és molt més curtai planera: és una agradable passejada de vint minuts entre bosc subalpí. No sempre ha estat així, però. L’aparició de l’estació d’esquí de Vallter 2000 va comportar la creació de la carretera que ens enfila muntanya amunt des de Setcases i ens facilita l’aproximació al refugi.
Atracció ancestral
La declaració de tot aquest territori com a parc natural no fa més que refermar la gran bellesa i l’alt interès natural que des de fa molts anys ha atret molts excursionistes i visitants, que aprofitaven la relativa curta distància des de Barcelona a la cerca de paratges idíl·lics on gaudir dels esports de muntanya. El 1909 el circ d’Ulldeter va veure com s’hi construïa el primer refugi del Pirineu sud de la mà del Centre Excursionista de Catalunya. El que veiem avui substitueix l’original, que, situat uns 500 m muntanya amunt, va quedar abandonat durant la guerra civil.
Les fonts del Freser i del Ter, si mirem el mapa, es troben a poca distància en línia recta. El concorregut coll de la Marrana les separa, així com les dues valls; la del Freser és més allargassada i la del Ter, més arrodonida i encerclada pel seu circ de muntanyes.
Però el Parc és molt més. El riu de Núria neix a l’olla homònima, a la vora de l’històric i emblemàtic santuari, lloc de pelegrinatge i de culte, i avui, també, un indret d’aventura ideal per a les famílies.
Accedir a Núria és una altra llarga excursió de tres hores de marxa i uns altres 800 m de desnivell des de Queralbs, tot seguint l’antic camí històric encaixonat entre imponents rocams i passos abruptes que conformen les gorges del riu de Núria. I tal com passa a la coma de Vaca, en arribar al santuari, el paisatge se’ns obre i se suavitza, creant un paradís de solitud i aïllament en el nostre imaginari malgrat la gent que sempre hi ha. Les muntanyes s’aflongen i els prats de pastura i alpins encatifen la roca.
El cremallera de Núria ha facilitat l’arribada al santuari i el seu magnífic entorn
El tren cremallera de Núria, en funcionament des de l’any 1931, ha facilitat l’arribada al santuari i el seu magnífic entorn, i sense perdre l’encant que el caracteritza, ja no és un temple penjat dalt de la muntanya de difícil accés, especialment a l’hivern.
No gaire lluny d’aquest paradís hi ha la central hidroelèctrica de Daió. De l’any 1907, va ser la primera de Catalunya destinada a dur energia elèctrica a llarga distància, més concretament a la ciutat de Vic. Un llarg canal recull les aigües del riu de Núria i del Freser, les ajunta entre els rocams que hem recorreguta peu per arribar al refugi de Coma de Vaca i les precipita enèrgicament cap a la central.
Tret d’aquests imponents roquissars, que fan de Queralbs un poble de postal, les muntanyes i carenes del Parc Natural són més aviat arrodonides, i fan que trescar-les no sigui tan difícil com en altres parts del Pirineu. I els seus cims altius, amb el Puigmal al capdavant, que acarona els 3.000 m, esdevenen objectius fàcils tècnicament —sense oblidar que ens movem per l’alta muntanya, i cal estar atents a la forma física i l’experiència.
Les carreteres actuals fan que fer el cim en un dia sigui possible, en un anar i venir, però dormir en un refugi o un hotel d’alta muntanya ens permet assaborir més el contacte amb la natura. Pràcticament tots els cims són fàcils d’assolir i les seves suaus carenes ens permeten enllaçar-los, l’un rere l’altre, tot saltironejant com si fóssim isards —que, per cert, de ben segur que en veurem, així com marmotes, o com a mínim en sentirem el so estrident.

Qualsevol dels cims del circ d’Ulldeter és una bona proposta per co-mençar a conèixer l’alta muntanya del Parc Natural. Des de l’aparcament de Vallter 2000, hi ha tres colls principals des d’on accedir als cims: el coll de la Marrana, entre el Gra de Fajol i el Bastiments; el coll de la Geganta, a l’altre costat del Bastiments, de ca-mí al pic de la Dona, i la portella de Mentet, el més proper a l’estació.
Un altre gran clàssic
Si seguíssim carenejant, arribaríem al Costabona, un altre gran clàssic del Pirineu oriental, aïllat entre Setcases i Espinavell. I és que, com si es tractés d’un paraigua, el Parc s’obre cap a l’est fins al coll d’Ares, que, amb menys altures, ens porta per antics camins de retirada, recorreguts a peu a les acaballes de la Guerra Civil per milers de persones que buscaven refugi al Vallespir [vegeu l’article de les pàgs. 46-57 del núm. 235 del Descobrir].
Definitivament, el paisatge montà i el subalpí, per sota els 2.300 metres, ens brinden boniques passejades tardorenques amb un sotabosc ufanós, i més si tenim rierols al costat. Per sobre d’aquesta cota, els prats alpins coberts de boniques floretes a l’estiu ens ofereixen un escenari diferent. A l’hivern, les raquetes i els esquís de muntanya ens permeten gaudir dels paratges nevats. És una altra gran aventura, també molt temptadora!
Amb guies a l'alta muntanya
Vols viure més experiències com aquestes? Ara pots fer-ho mes a mes subscrivint-te a 'Descobrir' a partir de 2 € al mes. Tria la teva modalitat.
Aquest article es va publicar en el número 236 del Descobrir (Octubre 2017)