La part oriental dels Pirineus ens ofereix un gran ventall de possibilitats per a l’esquí de muntanya. Des de les aparentment suaus muntanyes del Ripollès fins a les més abruptes del Pallars i la Vall d’Aran, passant per les inacabables valls d’Andorra, podem trobar itineraris per a tots els gustos i condicions de neu.
L'ascenció al Bastiments
Descriurem aquí una gran clàssica: l’ascensió al Bastiments des del circ d’Ulldeter. Molt probablement sigui el cim dels Pirineus que més ascensions comptabilitza a l’hivern. La seva proximitat amb Barcelona, la senzillesa, el moderat desnivell, el fet que sovint estigui en bones condicions i el magnífic entorn l’han convertit en objectiu de molts esquiadors.
No és estrany arribar a coincidir-hi amb centenars de persones un bon dia d’inici de temporada. Es barregen esquiadors experimentats que volen començar aquí la temporada, corredors amb granotes fines i arrapades que pugen i baixen diverses vegades entrenant-se per a les curses de la temporada, cursets d’iniciació amb esquiadors novells que es posen les pells per primera vegada, muntanyencs amb raquetes, gent a peu, algun surfista bufant amb la taula a l’esquena... Un conglomerat tan divers que sovint pot donar la falsa sensació que ens trobem en un entorn controlat i sense risc.
El Pirineu català ofereix opcions d'esquí de muntanya per a tots els gustos
Tanmateix, no podem oblidar que som a l’alta muntanya hivernal, a més de 2.000 metres, on unes males condicions o un sobtat canvi de temps poden mostrar-nos la cruesa de l’entorn. Temperatures de –15ºC i vents huracanats de més de 100 km/h no són cap excepció en aquestes contrades; el risc d’allaus existeix i no s’ha de menysprear mai. Gaudim de l’ascensió, però amb l’equip i el temps adequats per evitar riscos.

El Bastiments, amb 2.883 metres d’altitud, és el cim culminant del circ d’Ulldeter. Està situat al fons de la captivadora vall de Camprodon, just per sobre de les fonts del Ter, en un entorn d’alta muntanya excepcional. Quan ens hi apropem amb el cotxe des de Camprodon, aviat deixem enrere les verdes pastures de la vall. A Setcases comença la pujada i el terreny es torna més abrupte, però els frondosos boscos de pi roig encara ens recorden que la natura és ben viva aquí. Poc després, els arbres es van espaiant i arribem a les primeres instal·lacions de les pistes d’esquí de Vallter 2000. A molts ens costa acceptar que l’impacte que una estació provoca en l’entorn pugui ser justificat amb raons de caire econòmic i social. Però l’estació fa anys que hi és i el ràpid accés fins aquí el devem en gran part a la seva presència...
El risc d'allaus, els vents huracanats i les temperatures de -15ºC són dificultats habituals
Ja des de fa molts anys els cims d’Ulldeter han estat objectiu dels muntanyencs tant a l’estiu com a l’hivern. No és casualitat que el primer refugi de muntanya dels Pirineus fos construït aquí pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC), en el circ que emmarquen el Gra de Fajol, el coll de la Marrana i el Bastiments. Inaugurat l’any 1909, fou abandonat i quedà en ruïnes trenta anys més tard durant la guerra civil. El 1959 es va construir el nou refugi una mica més avall, que és el que s’utilitza avui en dia.
L’ascens per la ruta normal des de l’aparcament del primer telecadira no és gens monòton. Després d’un primer tram encara amb bosc per la pista del Xalet, ben per la vora per no molestar els esquiadors, arribem al refugi. Encara seguim uns metres per la pista i aviat ens decantem a l’esquerra per sota de l’imponent Gra de Fajol. El pendent és aquí suau, però es va redreçant fins a arribar per uns últims metres molt drets a l’immens coll de la Marrana. La pala final cap a l’aresta cimera la superem amb unes poques ziga-zagues llargues. De cop i volta ens trobem a la creu de l’avantcim. Ja tan sols ens queda recórrer la llarga aresta cimera fins a l’extrem nord-oest, on hi ha el punt culminant.
Després de la pujada i de gaudir de la vista dels cims, el descens es pot fer amb mitja hora
Un breu descans, un mos tot contemplant la vista i identificant els molts cims que s’hi albiren, i iniciem un ràpid descens més o menys pel mateix itinerari. Difícil serà apropar-nos als 2 minuts i 47 segons que uns assidus de la vall van trigar des del cim a l’aparcament de baix...
Si volem allargar-ho més, podem combinar el Bastiments amb el pic de la Dona o amb el Gra de Fajol, completant així una bona jornada. I per acabar-ho d’arrodonir, un bon àpat típic de cuina de muntanya en alguns dels molts restaurants de la vall de Camprodon posarà el punt final a la jornada d’esquí.
Aquest article es va publicar en el número 152 del Descobrir (Gener 2011)