Cap a la vall de Núria pel camí de Fontalba

A Núria s’hi pot arribar de moltes maneres. Amb el tren cremallera, a peu seguint el GR 11 o pel camí de Fontalba, una passejada fàcil des de la collada del mateix nom.

La Vall de Núria és un dels paratges que millor resumeix l'essència de la comarca del Ripollès
La Vall de Núria és un dels paratges que millor resumeix l'essència de la comarca del Ripollès FOTO: Jordi Bastart
25 d'agost de 2019 a les 00:00
Guardar a favorits

Començarem a caminar vigilats pel Puigmal, que amb 2.909 metres és el pic més alt dels que envolten la vall de Núria. D’allà baixen les aigües del torrent de Fontalba que brollen d’entre les pedres de forma sorprenent. Travessarem un bosc de pi roig i negre que farà ombrívola una part de la nostra caminada. Estarem atents a la vista durant el recorregut: en algun punt, veurem les gorges de Núria i el roc de Totlomón des de molt amunt.
I des del coll que hi ha després de la coma de Gombrèn gaudirem de la primera panoràmica de la vall. Impressionant.

L’ermita de Sant Gil ens rebrà en la nostra entrada a la vall de Núria, un indret de valors innegables que el converteixen en una destinació turística de primer ordre, tant per als amants de l’alta muntanya com per als que volen passar uns dies de repòs. El santuari és punt de partida de nombroses excursions i lloc de trobada de pelegrins, devots de la mare de Déu de Núria, però també encuriosits per descobrir el que amaga aquesta vall on els primers testimonis escrits que es conserven sobre la presència humana es remunten al 1087.

Un lloc ric en tradicions, on la llegenda ens explica que sant Gil, nascut a Atenes, va esculpir la imatge de la mare de Déu mentre feia vida d’ermità a la vall. Fugint de les persecucions, la va amagar en una cova i molts anys més tard fou trobada per uns pastors, que van aixecar una petita capella dedicada a sant Gil. Més endavant en el temps, es va construir el santuari. Amb el pas dels anys tot ha anat canviant, però les tradicions continuen intactes, com la de posar el cap dins de l’olla mentre es toca la campana.