Molló i el mític coll d’Ares

A la comarca del Ripollès, és el darrer poble que trobem per la carretera C-38 abans de penetrar en territori nord-català pel coll d’Ares. L’església romànica de Santa Cecília presideix l’entrada d’una població que presumeix d’un entorn natural adient per als amants del senderisme de muntanya.

Camí Can Illa.baixa.2
Camí Can Illa.baixa.2 FOTO: Jordi Bastart
25 de març de 2011 a les 00:00
Guardar a favorits

Tothom que s’acosti a Molló es trobarà amb un poble que, tot i que conserva el seu aspecte rural, aposta pel turisme de natura amb algunes edificacions que podríem classificar com a segona residència. Terres de pas al llarg de la història, des d’aquí es va veure com l’hivern del 1939 milers de ciutadans marxaven cap a l’exili pel pas fronterer del coll d’Ares. Un monument als republicans recorda aquest fet amb la frase “Aquí on s’acaben les penes d’una guerra comencen les d’un exili que et desterra. Que l’amargor d’una enyorança no us faci perdre l’esperança!”. Un plafó amb fotografies també ens remet a aquells moments dramàtics.

Tot fent aquesta ruta passarem per punts enlairats com el collet de la Costa, des d’on se’ns dibuixa la fesomia del poblet de Molló, o el coll Prugent, on la vista arriba a distingir la imatge dels 2.465 m del Costabona. De tornada al poble de Molló, cal parar a l’oratori de Sant Pere per gaudir d’una bona panoràmica envoltats de pinedes.

Des dels 1.513 m del coll d’Ares, els Pirineus comencen la seva davallada en busca de les aigües de la Mediterrània. Tot un seguit d’itineraris senyalitzats ens permeten descobrir aquest entorn presidit de lluny pel Costabona. Filats per encerclar els prats del bestiar ens recorden constantment que ens trobem en terrenys on vedelles i eugues són un dels valors d’aquest indret. El so de les esquelles acompanya qualsevol de les rutes de muntanya; i quan arriba la tardor, la tria de mulats a Espinavell es converteix en un esdeveniment festiu.

Ara, un cop entrada la primavera, tot resulta més tranquil i la remor de rierols i torrenteres ens invita a alleugerir el pas. Una llar de foc ens espera de tornada mentre a fora el fred encara és viu. Una bona oferta de cases de turisme rural, hotelets amb encant i restaurants de bona cuina s’han convertit en el complement perfecte per gaudir d’aquestes terres.