Comencem al nucli històric de Sant Joan de les Abadesses, a la plaça de l’Abadia, on hi ha l’Oficina de Turisme, i just al costat d’un petit parc infantil trobareu el cartell que indica la Volta al Puig de les Tres Creus. Seguiu-lo. Baixareu unes escales que porten a la riera d’Arçamala, que cal creuar per una passera de pedra per arribar a la finca de l’Ecomuseu del Molí Petit, un antic molí de farina que va ser propietat del monestir de Sant Joan i que actualment acull el Centre d’Interpretació de l’Ecosistema Fluvial.
Darrere de l’edifici hi ha unabassa que recull l’aigua de la riera i que permetia posar en funcionament el mecanisme per moldre els cereals. A mesura que ens endinsem en la finca també hi descobrim un petit galliner, una cabreta, un prat de dall i algunes menjadores que pengen dels fruiters i pensades per atraure els ocells més comuns de la zona, com la mallerenga d’aigua (Parus palustris), poc freqüent al nostre país, amb una distribució molt limitada en alguns boscos humits de la zona del Ripollès, la Garrotxa, Osona i el Berguedà, principalment, i a qui s’ha dedicat aquest sender, ja que manté una població estable al voltant de la riera d’Arçamala.
De fet, durant el recorregut, senyalitzat amb banderoles, és fàcil observar i sobretot sentir més d’una quinzena d’espècies diferents d’ocells. Per ajudar-nos a la seva identificació, l’itinerari disposa de plafons temàtics sobre els ocells que s’hi poden observar en tres ambients diferents: els ocells del riu, els més comuns d’espais oberts i els forestals.
El sender és un passeig agradable, flanquejat en un primer tram pel bosc de ribera, ombrívol, on destaquen els verns. El segon tram ens porta fins a la plaça del Roure, un mirador sobre la riera d’Arçamala amb un petit espai de descans ideal per fer un mos i contemplar un immens roure pènol, singular i centenari. L’últim tram, que combina boscos frescos propers a la riera amb pinedes de pi roig, és on es concentren els ocells forestals. Un cop arribats al final d’aquest tram, per tornar cal desfer el camí i sobretot, si no ho heu fet abans, fixeu-vos amb les casetes i menjadores repartides pels arbres, perquè de ben segur que fareu sort i podreu veure la gran protagonista del sender, la mallerenga d’aigua!
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 225 del Descobrir (Novembre 2016)