48 hores a Sant Llorenç de Morunys

Un poble amb vista

Sant Llorenç de Morunys
Sant Llorenç de Morunys FOTO: Solsona Turisme
25 de juliol de 2019 a les 00:00
Guardar a favorits

L'arribada a Sant Llorenç de Morunys per la C-462 és espectacular. És una carretera que desfila entre muntanyes de roques, amorosides per tapissos de boscos espessos que s’entesten a dominar la pedra. En pujada suau però continuada, l’asfalt és engolit per un túnel al final del qual hi ha la llum. La llum de la vall de Lord reflectida a les aigües del pantà de la Llosa del Cavall. Una meravella. Aquests paisatges d’aigua, boscos, moles de pedra i espadats que es refresquen els peus al Cardener ens acompanyen fins a Sant Llorenç de Morunys, la capital de la vall de Lord, una vila closa que conserva l’estructura medieval, amb carrerons estrets, empedrats i entortolligats que, en pocs minuts, s’encarregaran d’esborrar del nostre cap la gran ciutat. Un reducte de pau i tranquil·litat envoltat de paisatges increïbles a només mitja hora de Solsona.

Divendres tarda

El primer que fem en arribar a Sant Llorenç de Morunys tenim moltes ganes d’anar a recórrer els carrers empedrats de la vila closa, que conserva alguns portals, com el de la Capella o el de l’Estudi. El de la Canal és el més espectacular, i ens servirà per portar-nos a l’església de Sant Llorenç de Morunys, de visita obligada.

Proposta

Els tresors de la vall de Lord

Situat al claustre de Sant Llorenç de Morunys, el Centre d’Interpretació de la Vall de Lord mostra la història i el patrimoni d’aquest entorn magnífic del nord del Solsonès, una vall formada també pels municipis de la Coma i la Pedra, Guixers i Odèn.

A dins, hi ha el famós altar dels Colls, un prodigi del barroc català, amb una cúpula rica en detalls i escenes bíbliques. A la part sud-oest de l’església hi ha adossat un claustre, que també visitem. Sortim de l’església i continuem amb el nostre objectiu: perdre’ns pels carrerons del recinte murat. Mentre carreregem, a les botigues reconeixem alguns dels productes que s’elaboren a la vila: formatges La Valette i Les Roques, melmelades 10 Pometes, mel de Cal Sic, conserves Urdet, pomes Biolord... No som tímids i ens anem proveint a discreció: serà la manera de retenir al paladar l’essència de Sant Llorenç de Morunys un cop hàgim tornat a casa.

Dissabte matí

Una de les fites imprescindibles del cap de setmana és pujar a la mola de Lord, coronada pel santuari de Lord. L’edifici actual és del segle XIX, però el santuari ja existia al segle X. Des d’aleshores, no ha deixat de ser el sentinella de la vall. Des d’aquí dalt, a 1.150 m, ens sentim poderosos i inexpugnables, amb el món als nostres peus. Ens prenem la visita amb calma: la vista des d’aquí mereix tota la nostra atenció. Fem fora la pressa, que és enemiga de la contemplació i l’oxigenació de l’ànima.

Dissabte tarda

El Cardener és un dels atractius de la zona, i en volem conèixer la infantesa. Fem el Camí Verd de la Vall de Lord que, en 10 km, uneix Sant Llorenç de Morunys amb les fonts del Cardener. No volem que se’ns faci tard i no farem la ruta sencera, però sí que ens arribarem fins al pont romànic de Vall-llonga —traslladat aquí pedra a pedra perquè no quedés negat per les aigües del pantà— i l’ermita de la Santa Creu d’Ollers, un clar exemple del romànic de la vall de Lord. Si tenim temps i ganes, podem allargar la ruta fins a la font de la Puda, d’aigües sulfuroses. És una passejadeta que ens acosta als orígens del Cardener, un dels eixos vertebradors de la vall.

Abans de sopar, amb la magnífica llum de tarda (però abans que es faci de nit!), pugem amb el cotxe fins al mirador del Codó. Situat a 1.529 m, des d’aquí tindrem una panoràmica espectacular del pantà de la Llosa del Cavall i de les muntanyes que ens envolten —les serres de Busa i dels Bastets. En dies clars fins i tot s’hi poden intuir la muntanya de Montserrat i el massís del Montseny. Sant Llorenç es veu molt petit entre tanta immensitat. Intentarem des de totes les perspectives possibles retenir aquests paisatges increïbles amb la càmera.

Diumenge matí

No podem acabar l’escapada sense fer una immersió (amb caiac, no amb bombones d’oxigen) al pantà de la Llosa del Cavall, que ens ha acompanyat fins a Sant Llorenç de Morunys i hem vist des de dalt, a vista d’ocell, des dels miradors de la mola de Lord i del Codó. No ens fem pregar més i lloguem un caiac (o un patinet amb tobogan) i solquem les aigües del pantà de la Llosa del Cavall entre muntanyes agrestes i embolcallades de bosc. Uns paisatges feréstecs que ens aporten calma i quietud. És el regal que se’ns ha donat tot el cap de setmana i aquí n’acabem de gaudir al màxim.