El batec del ruralisme al Solsonès

El divendres és dia de mercat gran a Solsona. Fa vuit segles que aquest esdeveniment setmanal, màxim exponent de la realitat rural del territori

Sant Bartomeu és la talaia de Solsona, amb 850 m d’altitud. És un massís enclavat enmig d’un paisatge dominat per turons i camps de conreu
Sant Bartomeu és la talaia de Solsona, amb 850 m d’altitud. És un massís enclavat enmig d’un paisatge dominat per turons i camps de conreu
27 de gener de 2020 a les 00:00
Guardar a favorits

Enfilo la collada de Clarà, com cada divendres al matí, i el ritme pausat de la vida a pagès s’imposa al primer revolt. Davant meu, la Pilar del Coll, a quaranta per hora amb la seva Fiat Fiorino impol·luta que ja va camí de lluir perfil dins la categoria de vehicle clàssic, em recorda que la pressa mai no ens farà feliços. Ben mirat, és millor entomar-ho amb positivisme calm perquè la línia discontínua cada dia escasseja més en aquesta carretera i, tot sigui dit, la paciència sempre ens fa més lliures.

Avui la postal s’ha escaigut així, però no és casual. El ritual innegociable de la Pilar el repeteixen moltíssimes persones arreu de la comarca. De Castellar de la Ribera cap a l’est, de la vall de Lord cap al sud, de Navès cap a l’oest o de Riner cap al nord, les ànimes tranquil·les que cultiven la vida, el bosc i la terra dels catorze municipis feréstecs que encerclen la capital posen rumb i es combreguen al mercat setmanal de Solsona per esprémer la dimensió social de l’existència: per a algunes serà l’única estona de la setmana en què es posaran al dia dels successos esdevinguts des del divendres precedent.

Solsona ha gaudit del privilegi de tastar amb retard alguns mals vicis del progrés

En un bocí de paradís, seu episcopal, valgui el matís, que no va conèixer la revolució industrial i ha gaudit de l’escàs privilegi de tastar amb cert retard alguns mals vicis del progrés, hi ha bons costums que es conserven gairebé intactes. La màgia de tot plegat és que la imatge respira veritat per tots cantons.

Connectada al paisatge que l’envolta

No seré jo qui discuteixi al rei Felip II de Castella i I d’Aragó la concessió del títol de ciutat a Solsona, però, passats més de quatre segles, queda palesa la voluntat honorífica de la distinció. Tot i les nombroses i belles mostres monumentals que atresora, la capital del Solsonès deixa entreveure un cosmopolitisme rural que entronca directament amb el seu caràcter aglutinador. La cohesió territorial per mitjà del punt de trobada que representa des d’antic fa que Solsona visqui estretament connectada al paisatge de la seva comarca i, alhora, que totes les cases i masies dels municipis veïns trobin a Solsona el dinamisme i la riquesa del teixit social que els manca. Dues realitats properes que es complementen per naturalesa.

El seu cosmopolitisme rural entronca amb el caràcter aglutinador de la ciutat

A ulls de visitants i nouvinguts verges de qualsevol informació o condicionant, Solsona es mostra com l’indret acollidor d’atmosfera cristal·lina que és. Mai no diríem que som en una ciutat, probablement perquè el món contemporani ha malmès el concepte en aquests termes, però també per una qüestió de mida i noblesa en els elements. Un barri vell vestit de pedra i aigua, la inexistència de presses i semàfors, les distàncies curtes, els comerços encisadors i l’exquisida riquesa en productes agroalimentaris locals.

Al mercat gran de Solsona s'hi pot degustar i gaudir dels productes gastronòmics de la comarca
Al mercat gran de Solsona s'hi pot degustar i gaudir dels productes gastronòmics de la comarcaTurisme Solsona

M’agrada accedir al nucli antic pel portal del Pont, més encara si és divendres de mercat. A mà dreta, en un local tan menut com autèntic del carrer dels Dominics, el somriure murri del Juan de Cal López engalana el seu rebost de bolets, generós i acolorit en plena temporada. Flueixen les converses assaonades de pedregades pretèrites, tomàquets de mig quilo i glaçades inoportunes a la cua omnipresent dels planteristes de les places de la Catedral i Major mentre les safates alveolades es buiden d’enciams, bròquils i carbassoneres que creixeran formosos als horts tant del nucli urbà com de les quatre partides del Vinyet: Sant Pere Màrtir, Sant Bernat, Santa Llúcia i Sant Honorat.

Té uns comerços encisadors i una gran riquesa en productes agroalimentaris locals

La vinya, oblidada des de les acaballes del segle XIX arran de la fil·loxera, reviu en algunes parcel·les i ens regala un mosaic amable amb els marges despentinats, els camps entregats al daurat del blat i l’ordi i els jardins fèrtils d’hortalisses. Cases de pagès dites cabanes, en honor a les seves dimensions modestes, i els roures esparsos que rebroten al vessant solell del turó del Castellvell. Siluetes humanitzades, identitat d’arrels profundes.

Vuit segles de mercat setmanal

El mercat setmanal, màxim exponent de la realitat rural del territori, fa vuit segles que s’articula a l’entorn del comerç i els oficis menestrals. Avui dia, els vestigis d’altres èpoques i la globalització que ha entrat sense trucar a la porta conviuen en harmonia i aporten valor i memòria viva al fet. Sense anar més lluny, a l’illa entre la plaça Major i els carrers de les Terceries, Sant Cristòfol i Mare de Déu del Claustre, hi trobem un niu de tresors.

Al voltant hi ha un mosaic amable de camps de cereals, vinya i jardins d’hortalisses

Comerços emblemàtics com l’espardenyeria Cal 65 i la històrica botiga de productes gurmet, begudes i degustació Casa Adroguer Nou, reconvertida tota ella en una delicada exquisidesa. Símbols d’un món que mai no s’atura i es reinventa apel·lant a la consciència col·lectiva, com La Botigueta de Riuverd, on el bon gust del cooperativisme ens dóna l’oportunitat de consumir productes locals mentre refermem l’aposta per un teixit social empoderat, en què el treball es duu a terme amb les mans de la dignitat.

Uns metres enllà, encisats per les aromes del pa d’espelta acabat de sortir del forn de llenya, la passió panarra i la debilitat pel cruixent fan que ens aturem a Cal Jaumet del Forn. Atents al dialecte de les converses, una barreja seductora de català central i occidental, reflex d’un país situat a mig camí de tot arreu entre el mar, el cel, la plana i els primers contraforts meridionals del Pirineu.

El delit per l’artesania i la natura

Carrer del Castell amunt, les trobades veïnals —entenent que aquí gaudim d’un veïnatge de mil quilòmetres quadrats— se succeeixen sense treva mentre descobrim les botigues de projectes que tenen molt a veure amb el delit per l’artesania i la natura esplèndida que tot ho abracen, com el local de la Marta i el Martín de Dpagès, que, a més d’oferir porc ecològic, exerceix de punt de trobada d’altres projectes agroalimentaris amics, o la preciosa Mans i Mànigues, temple de les llanes, les teles i la fusta.

El mercat setmanal s’articula a l’entorn del comerç i els oficis menestrals

Baixo plàcidament per la plaça de Sant Isidre en companyia del so de l’aigua que brolla de la font gòtica del Castell i surto del clos antic pel portal de Llobera. Propera i darrera parada: Fruits Taribó. En aquest establiment, l’Albert treballa dia rere dia per reunir el millor assortiment de productes del territori, des dels trumfos del bufet d’Odèn als pèsols negres, les pomes de muntanya Biolord, els pollastres del Quico de la Cajola i un llarg etcètera deliciós. La sorpresa magna d’avui són les primeres peces que han arribat de l’obrador de la flamant Formatgeria Rotxés, de Lladurs, on les mans del Marc elaboren formatges de cabra amb llet del ramat propi amb vista a la ciutat.

Enmig de tastets d’excel·lència corre la brisa diocesana, a voltes càlida, i m’empeny a fer una crida: Solsona nostra, que estàs al paradís, sigui santificat el teu nom. Beneït el dia en què els nostres camins es van creuar!