Bateig de neu al Port del Comte

Una estació per als més petits

Vista del Port del Comte
Vista del Port del Comte
25 de gener de 2011 a les 00:00
Guardar a favorits

Les pistes de Port del Comte són visitades per famílies amb nens petits per molts motius. Per exemple, perquè són les més properes a l’àrea metropolitana de Barcelona i queden a prop d’altres ciutats com la Seu d’Urgell, Tàrrega, Solsona, Manresa o Berga. Al nord del Solsonès, als Prepirineus, encerclades de muntanyes cobertes per boscos màgics de pi negre, es troben al capdamunt de la petita vall de Lord, una vall amb uns poblets que, com l’estació d’esquí, també estan fets a la mida dels nens. 

Les pistes, amb un ambient familiar i lluny de massificacions, ofereixen un espai per a tothom, fins al punt que la seva imatge seria una il·lustració dels contes d’en Teo. En aquest cas, el de Teo se’n va a la neu. Així, veuríem alguns adults pujant i baixant pels remuntadors, però també d’altres jugant com criatures a llançar-se boles de neu.

Veuríem també l’espai atractiu i tancat del jardí de neu on criatures de quatre a set anys, amb petits esquís als peus, aprendrien a esquiar tot divertint-se. Alguns pujarien per la cinta transportadora que avança a pas de tortuga, d’altres farien la primera cunya pel pendent suau del costat i encara uns quants construirien un ninot de neu abrigant-lo, com ells van vestits, amb gorra, bufanda, anorac i guants.

A la petita vall de Lord, els poblets també semblen fets a mida dels nens

Veuríem també uns quants nens al parc d’aventura. Aquestes instal·lacions obren tot l’any i són especialment divertides a l’hivern. Un tobogan gegant batejat amb el nom de Tubby puja els visitants amb una cinta transportadora i després els baixa entaforats a dins d’un gran flotador. Per la cinta també es pot pujar amb el trineu per fer la baixada pel pendent del costat del tobogan. Trineus de colors llampants de plàstic, amb nens al damunt, lliscarien avall enmig de crits i rialles. 

Veuríem en un camí del bosc una família passejant amb raquetes als peus i tal vegada un simpàtic esquirol saltant per les branques dels arbres. A prop, una altra família faria cua per pujar amb el telecadira fins al pic de la serra de Querol o intentaria aixecar un petit iglú com els dels esquimals. Uns passarien la tarda a la piscina climatitzada de l’alberg, d’altres s’apuntarien a l’escola d’esquí per a l’endemà rebre unes hores de classe d’esquí alpí, de surf de neu o de telemarc (uns esquís amb la fixació del darrere mòbil).

Diumenge hi ha mercat i es pot aprofitar per visitar la vila de Sant Llorenç de Morunys

I encara n’hi hauria que decidirien anar a voltar per la vall. Una vall amb només tres nuclis: Sant Llorenç de Morunys, la Coma i la Pedra. Cadascun mereix una visita, sobretot la vila murallada de Sant Llorenç de Morunys, amb els seus cinc portals per accedir-hi. En aquesta vila es fa mercat els diumenges. S’hi poden comprar embotits, mató, formatge fresc, bolets si és la temporada i, també, les conegudes patates de l’alt Solsonès. Al petit Museu de la Vall de Lord, al carrer Estret, hi ha antigues eines de pagès, tant del segle passat com de l’edat de pedra.

El Port del Comte és una estació perfecte per començar a fer les primeres esquiades
El Port del Comte és una estació perfecte per començar a fer les primeres esquiades

A només 3 km de Sant Llorenç i situat a dalt d’un turó, hi ha el santuari de Lord, on encara habita una petita comunitat de monjos. Té la gràcia que els últims 15 minuts s’han de fer a peu i que, un cop a dalt, la vista sobre la serra de Busa i el pantà de la Llosa del Cavall són impressionants. Des de la Coma és molt recomanable arribar-se a les fonts del Cardener, convenientment senyalitzades. Són uns salts d’aigua on neix aquest riu. 

Des del santuari de Lord s'albira la serra de Busa i el pantà de la Llosa del Cavall

Si fa mal temps i no es pot pujar a les pistes, val la pena arribar-se a Tuixén pel coll de Port. Des del coll fins al poble hi ha un tram de carretera molt bonic. Després, ja en aquest poble de muntanya amb balconades de fusta especialment treballades, és de visita obligada el Museu de les Trementinaires, unes dones que durant el segle xix i bona part del xx anaven pels pobles oferint herbes i productes remeiers que prèviament havien recol·lectat i elaborat. Entre els seus preparats destacava la trementina. Obtinguda a partir de la destil·lació de la resina del pi roig, tenia molts usos que anaven des de curar refredats fins a fer pegats per a cops, torçades, picades o úlceres.

Un cap de setmana a les pistes de Port del Comte per prendre contacte amb la neu ens tornarà a casa cansats, però plens d’aire saludable, de bona gastronomia, de paisatges naturals i de records agradables.