A Solsona planava l’aire d’un déu medieval, sever, que amb dos dits i escaig movia els fils de l’ordre i la hisenda. Tot controlat amb el què diran, per l’església, el bar i la feina: la roba bruta, a casa; i pels carrers, camàlics, recaders i secretaris. Tot ben lligat, com els sacs, fins dalt: de l’era a la farinera, passant pel banc, en feixos inodors, ben comptats.
Però d’un dia per altre el déu medieval es va esfumar. Jo diria que això va passar fa menys de vint
El Carnaval, la festa més sonada de Solsona
Els solsonins fa més de 50 anys que es rendeixen a la disbauxa

27
de gener
de
2020
Guardar a favorits