“Solsona, una experiència gegant”, diu el lema de la ciutat. Passem un cap de setmana immersos en la tradició gegantera de la ciutat i descobrim un refugi d’animals als Pirineus.
Ja fa una setmana que estem emocionats per anar a veure els gegants de Solsona. A casa, en tenim dos de goma, i en Roc i la Tanit tenen moltes ganes de veure els de veritat. Arribem a Solsona, just abans de sopar, i ens instal·lem a l’Hotel Sant Roc. “És el meu hotel!”, diu en Roc amb un somriure d’orella a orella. L’edifici, amb la façana modernista i elegant, és un dels més singulars de la ciutat. Ens allotgem a l’habitació familiar, situada just sota la teulada. El terra de fusta grinyola lleugerament, com si volgués explicar-nos històries d’altres temps, i el llit petit, amb un marc de fusta treballat, es converteix en el refugi perfecte per als nens, que hi salten emocionats. “Aquest llit és un castell! Mira, Tanit, jo soc el rei!”. Entre riures i imaginació, sortim a sopar un pizza a un local que ens ha recomanat la Xesca de la recepció. “La pizza era boníssima!”, li diu en Roc quan tornem a descansar.
El món dels gegants
Dissabte el dia comença al taller Casserras, on s’han fet els gegants de Solsona i de bona part del país. La Teresa, tercera generació de geganters, ens explica amb orgull que encara treballen amb materials tradicionals com el cartó pedra, la pintura a l’oli i els ulls de vidre. “Això és el que ens diferencia: volem donar realisme als gegants”, ens diu, mentre en Roc observa embadalit els detalls d’en Tòfol Nano, un dels gegants de Carnaval, que necessita alguns retocs abans de ballar per Carnaval. “Són dos gegants, l’un sobre l’altre!” diu en Roc, rient. La Tanit, però, té un altre interès: la Duna, una gosseta, i en Mixu, un gatet, que campen pel taller.
Amb el matí encara per davant, decidim explorar el nucli antic amb una passejada autoguiada a la recerca dels caps de biga, figures de fusta que adornen les cases i que tenen formes d’animals i de criatures fantàstiques. “Són monstres!”, diu en Roc, emocionat. Però la Tanit protesta: “A mi no m’agraden els monstres”. Així que fem un pacte: mentre en Roc busca monstres, la Tanit prefereix veure’ls com a guardians amables de les cases. La seva imaginació ens acompanya fins a l’hora de dinar.

El restaurant de la Mare de la Font, als afores de Solsona, és el lloc perfecte per agafar forces. Enmig d’un parc fresc i ombrívol, els nens corren amunt i avall mentre esperem el dinar.
A la tarda, aprofundim en el món geganter amb la visita al Quarto dels Gegants. El local on es guarden els gegants de Festa Major és un veritable tresor. Els nens descobreixen els gegants vells i els joves i, també, les bèsties festives. El drac —amb unes ales impressionants—, l’àliga —amb una gran majestuositat— i la mulassa —amb el seu curiós genet, l'Antonio Rico— captiven l’atenció d’en Roc. La Tanit, en canvi, queda encantada amb les gegantes. “Porten les ungles pintades!”, diu, mentre assenyala els detalls del vestit rosa de la geganta jove.
La visita segueix a Lo Cal Boig, on viuen els gegants de Carnaval, les paròdies dels gegants de Festa Major, coneguts com a gegants bojos. Són les rèpliques divertides dels gegants tradicionals. En Xut —en lloc de l’Àliga—, el Mocós i la Geganteta —com a substituts dels gegants joves—, el gegant boig i la geganta boja —parodiant els gegants vells— o, el preferit d’en Roc, el Tòfol Nano —és una paròdia de la societat actual. La Tanit prefereix la geganteta, amb “el seu nino i les seves trenetes”. Acabem el dia a la plaça de Sant Joan, on sopem tapes mentre planegem quan podem venir a Solsona a veure els gegants ballar.
L'anècdota
Un refugi d’animals
Diumenge, canviem els gegants pels animals amb una visita al Zoo del Pirineu, al nord del Solsonès. Tot just arribar ens expliquen que no és cap zoo, sinó un refugi d’animals autòctons on recuperen exemplars ferits o abandonats que no poden tornar al seu hàbitat. Amb la visita guiada coneixem les històries de la guineu Nikki —que va viure a una casa els tres primers anys de la seva vida fins que la van abandonar—, la cérvola Bambi —que va viure a un jardí des que va néixer fins que es va fer massa gran perquè la família que l’havia agafat la volgués mantenir a casa— o el xut Frodo —que amb deu anys ja no hi veu i gairebé no hi sent. Els nens escolten aquestes històries amb els ulls ben oberts, com si fossin contes. La Tanit queda embadalida amb la Bambi, que ens acompanya durant una part de la visita, i en Roc, amb en Frodo: “Mama, jo em pensava que era molt gran, com el gegant, i és minúscul”.

Guia pràctica
Aquest article es va publicar en el número 315 del Descobrir (Març 2025)