Al Solsonès, de les masies en diem cases de pagès. I aquesta terminologia escau al caràcter d'una comarca forjada al tremp de la gent —soferta i treballadora— de pagès. De fet, "l'element colonitzador de la comarca va ser la casa de pagès", explica Ramon Clotet, amo de Cal Minguet de Navès i exalcalde d'aquest municipi que té més de 300 masies escampades per 145 km² (una centena són habitades; les altres, abandonades o en ruïnes). Per entendre'ns, amb un 45% més de territori que la ciutat de Barcelona, Navès té una densitat de 2,1 h./km². Amb disset municipis, el Solsonès ocupa 1.000 km² i (com Navès) quasi tots són d'hàbitat rural dispers. De fet, els tres únics nuclis urbans (Solsona, Sant Llorenç de Morunys i ara tambe Torà) no ocupen més de 30 km².
I què és una casa de pagès? “No és un edifici únic, sinó el conjunt de casa, quadres, corts, estables, coberts, palleres, corrals, granges, camps i boscos, que conformen una unitat productiva lligada a una família.” Ho explica Joan Carol, arquitecte que ha rehabilitat masies com la de l’hotel La Vella Farga.

L’edifici central de la casa és sobri i es repeteix invariablement a tota la comarca: un edifici quadrat o rectangular de murs de pedra, sovint assentats sobre el rocam (codinera), d’uns 90 metres quadrats de planta. Moltíssimes cases mantenen aquesta base, amb no més d’un o dos petits coberts adossats, però les altres han crescut per successives ampliacions que els hereus han fet en èpoques de bonança. Afegint volums, obrint portes i finestres (amb la data a la llinda) han aparegut grans sales, eixides, galeries, porxos… i algun baluard. I són aquests afegits allò que fa tan diversa la casa solsonenca, perquè depenien del gust familiar i de les necessitats del moment.
Relacionat
Barroc pagès al Bages i al SolsonèsEl termenat de les grans masies s’estén per centenars d’hectàrees i inclou altres cases menors o masoveries. Però ni en les més riques cases del Solsonès no hi trobarem gaires edificis sumptuosos, perquè aquí no hi ha amos amb títols nobiliaris, ni indians, ni grans senyors que visquin apartats de la casa o esquenadrets. “Aquí tothom treballa fort”, diu Sergi Pujantell, fill gran de l’hereu de Pujantell.
Ho sabíeu?
Al sud-oest del Solsonès hi ha masos com les Casas de Matamargó, amb quasi mil anys d’història i 1.500 metres quadrats de teulada. Té habitatges per als amos i els masovers, quadres, corrals, palleres i baluard defensiu. A finals del segle XIX en aquesta casa industriosa i autosuficient (amb molí, premses, cups, gran forn, celler…) hi vivien fins a 50 persones. Ara és oberta al públic com a museu.
Enlairada dalt d’un turó des del segle IX
Bona casa és també Pujantell, enlairada dalt d’un turó de Castellar de la Ribera, i amb possible menció ja al segle IX. El cos central ha quedat quasi tot amagat dins el gran edifici, per ampliacions fetes el 1772, el 1912 i el 1929. Però l’afegit més icònic data del 1923 i és la gran sala modernista que guarda memòria de multitudinàries ballades i dinades de caramelles. Avui, sota la direcció de l’hereu Josep Maria, tres generacions conviuen i treballen a Pujantell, fent agricultura i ramaderia inten- siva (tenen granges de porcs i de pollastres).

La casa de pagès perviu, però sotmesa als forts canvis socials, tecnològics i burocràtics que sacsegen el món sencer. Ca l’Hilari, per exemple, és la típica cabana (per les reduïdes dimensions) del Vinyet de Solsona. D’aquí han sortit llargues nissagues, però avui és Miquel Sala Prat qui mena la casa, fent agricultura regenerativa amb animals de tir. Biòleg de formació, cultiva blat ecològic, mol farines, fa pa i distribueix cistelles de verdures. De fet, el Miquel té una bona colla d’oncles i cosins pagesos, perquè el seu pare és fill de Sanmiquel, una gran casa d’Olius que ara comanda Valentí Sala amb el seu pare, del mateix nom.
Relacionat
MasiesA Sanmiquel practiquen l’agricultura, i coneixen prou bé la ramaderia, però també s’han obert al turisme rural. La casa, de 500 metres quadrats per planta i amb mil anys d’història, va ser ampliada als segles XVI i XVIII. Hi destaca una galeria porxada i una cisterna d’obra que feia de cup per al vi, amb obertura a una eixida ran de teulada. Tenen capella pròpia, construïda el 1758. A la sagristia tot està a punt per a quan vingui el mossèn a celebrar Sant Miquel. De fet, i durant dècades, la casa mantenia parada l’habitació del capellà. Ara la campana toca cada hora, com a testimoni del paper que l’església ha tingut a pagès.
Tipologies de cases de pagès
D’hereu en hereu, la casa de pagès travessa el temps. L’edifici resisteix. La institució s’adapta. Hi ha unes quantes cases que han estat llogades a gent fugida del brogit urbà. Per exemple, Vilafranca de Joval, a Clariana de Cardener, que és habitada per Sílvia Ferrer-Dalmau i Alfred Capdevila. Crien ànecs, cuiden l’hort, planten fruiters i olive- res i proposen experiències de vida saludable al cobert rehabilitat per ells.
Relacionat
Masies d'Osona“La casa em té a mi”
Escola de vida, formadora de temperaments, instructora d’oficis…, la casa mena la història, més que no pas la seva gent. “Hereu és qui està de pas”, diu l’hereu de Pujantell. “Em diuen que tinc una casa —fa Valentí Sala, l’hereu de Sanmiquel—, però jo dic que la casa em té a mi.” Moltes cases conserven desos, cataus i ama- gatalls. Els seus habitants han suportat mil peripècies. Fa mil anys, en temps de repoblació, cada casa era una fita de resistència. Les famílies han suportat guerres, sequeres, incendis, malures… Però sempre han tornat els temps de les collites. Potser per això, quan tenien problemes, l’àvia de Sanmiquel deia amb humor: “Bé hem de tenir alguna cosa…! Seríem molt pobres, si no tinguéssim res!”.
El Pujol
Situada al nord del Solsonès, sota els cingles de Busa i en un mirador de la Vall d’Ora, aquesta gran casa del segle XIII va ser primer fortalesa i després hospital militar carlí. Ara és un hostal amb cambres i restaurant regentat per Dolors Pujol i Ce- lestí Comaposada. Ofereixen set habitacions i la saborosa cuina casolana de la Dolors (n’ha publicat les receptes al llibre El xup-xup de la Vall d’Ora). masiaelpujol.com
Molí de Querol
Allotjament rural amb capacitat per a 6 persones que es lloga sencer. Està situat en un entorn natural molt tranquil, a tocar de la ribera Salada, bon indret per banyar-se al riu. Ideal per anar-hi amb nens. agroviure.com
La Vella Farga
Hotel amb encant ubicat en una masia del segle XI, restaurada amb molta cura per mantenir-ne l’essència original. L’entorn és espectacular: més de 300 hectàrees de prats, boscos i oliveres centenàries, un espai pensat per al descans i el benestar. hotelvellafarga.com
Hotel Japonès Puigpinós
Situat en una masia amb 900 anys d’història i lligada a l’explotació del bosc (i la tòfona), l’hotel és la síntesi del llegat dels avis de Núria Jou amb la sofisticada cultura japonesa dels avis del seu company, Tessin Sano. Tots dos regenten les vuit habitacions d’estil japonès i la deliciosa cuina dels germans Sano. 669 52 73 38 | 973 29 87 27
Propostes
Aquest article es va publicar en el número 326 del Descobrir (Abril 2026)