Solsonès, el país de les mil masies

A la comarca, les cases de pagès han sobreviscut a guerres, sequeres i canvis socials

Enlairada dalt d’un turó, la casa Pujantell atresora més de 1.000 anys d’història
Enlairada dalt d’un turó, la casa Pujantell atresora més de 1.000 anys d’història FOTO: Oriol Clavera
24 de març de 2026 a les 10:00
Guardar a favorits

Escolta l'article ara…

0:00
1:33

Al Solsonès, de les masies en diem cases de pagès. I aquesta terminologia escau al caràcter d'una comarca forjada al tremp de la gent —soferta i treballadora— de pagès. De fet, "l'element colonitzador de la comarca va ser la casa de pagès", explica Ramon Clotet, amo de Cal Minguet de Navès i exalcalde d'aquest municipi que té més de 300 masies escampades per 145 km² (una centena són habitades; les altres, abandonades o en ruïnes). Per entendre'ns, amb un 45% més de territori que la ciutat de Barcelona, Navès té una densitat de 2,1 h./km². Amb disset municipis, el Solsonès ocupa 1.000 km² i (com Navès) quasi tots són d'hàbitat rural dispers. De fet, els tres únics nuclis urbans (Solsona, Sant Llorenç de Morunys i ara tambe Torà) no ocupen més de 30 km².

I què és una casa de pagès? “No és un edifici únic, sinó el conjunt de casa, quadres, corts, estables, coberts, palleres, corrals, granges, camps i boscos, que conformen una unitat productiva lligada a una família.” Ho explica Joan Carol, arquitecte que ha rehabilitat masies com la de l’hotel La Vella Farga.

El cap del Pla, un altiplà de Lladurs on hi ha masies escampades, com la Casanova de la Salada
El cap del Pla, un altiplà de Lladurs on hi ha masies escampades, com la Casanova de la SaladaOriol Clavera

L’edifici central de la casa és sobri i es repeteix invariablement a tota la comarca: un edifici quadrat o rectangular de murs de pedra, sovint assentats sobre el rocam (codinera), d’uns 90 metres quadrats de planta. Moltíssimes cases mantenen aquesta base, amb no més d’un o dos petits coberts adossats, però les altres han crescut per successives ampliacions que els hereus han fet en èpoques de bonança. Afegint volums, obrint portes i finestres (amb la data a la llinda) han aparegut grans sales, eixides, galeries, porxos… i algun baluard. I són aquests afegits allò que fa tan diversa la casa solsonenca, perquè depenien del gust familiar i de les necessitats del moment.

El termenat de les grans masies s’estén per centenars d’hectàrees i inclou altres cases menors o masoveries. Però ni en les més riques cases del Solsonès no hi trobarem gaires edificis sumptuosos, perquè aquí no hi ha amos amb títols nobiliaris, ni indians, ni grans senyors que visquin apartats de la casa o esquenadrets. “Aquí tothom treballa fort”, diu Sergi Pujantell, fill gran de l’hereu de Pujantell.

Ho sabíeu?

La casa et diu qui ets

Avui sabem que en aquest tros de país ara fa mil anys tot estava a punt perquè una nissaga s’establís per segles en una casa, sota l’autoritat temporal de l’hereu o la pubilla (que segueix la llei no escrita, però d’obligada obediència, que busca mantenir sencera la propietat). La casa et diu qui ets i què has de fer, segons el lloc que ocupes… El vell de Cinca, l’hereu del Solanelles, el Teixidor xic, la jove de Rotxés, l’onclo, el pubill, la conca, el mosso, el masover del Soler, la mestressa de Porredon… De primer la casa donava feina a tots (i més). En acabat els fills segons i tercers, cabalers i fadristerns, sortien de la casa i se n’anaven al poble a treballar. Els de casa xica i pobra eren menestrals i criades, obrers, o aprenien ofici. Els de casa gran i rica feien carrera o es plantaven pel seu compte, sovint ajudats per l’hereu.

Al sud-oest del Solsonès hi ha masos com les Casas de Matamargó, amb quasi mil anys d’història i 1.500 metres quadrats de teulada. Té habitatges per als amos i els masovers, quadres, corrals, palleres i baluard defensiu. A finals del segle XIX en aquesta casa industriosa i autosuficient (amb molí, premses, cups, gran forn, celler…) hi vivien fins a 50 persones. Ara és oberta al públic com a museu.

Enlairada dalt d’un turó des del segle IX

Bona casa és també Pujantell, enlairada dalt d’un turó de Castellar de la Ribera, i amb possible menció ja al segle IX. El cos central ha quedat quasi tot amagat dins el gran edifici, per ampliacions fetes el 1772, el 1912 i el 1929. Però l’afegit més icònic data del 1923 i és la gran sala modernista que guarda memòria de multitudinàries ballades i dinades de caramelles. Avui, sota la direcció de l’hereu Josep Maria, tres generacions conviuen i treballen a Pujantell, fent agricultura i ramaderia inten- siva (tenen granges de porcs i de pollastres).

El Miquel Sala mira per la finestra de Ca l’Hilari, casa situada al Vinyet de Solsona
El Miquel Sala mira per la finestra de Ca l’Hilari, casa situada al Vinyet de SolsonaOriol Clavera

La casa de pagès perviu, però sotmesa als forts canvis socials, tecnològics i burocràtics que sacsegen el món sencer. Ca l’Hilari, per exemple, és la típica cabana (per les reduïdes dimensions) del Vinyet de Solsona. D’aquí han sortit llargues nissagues, però avui és  Miquel Sala Prat qui mena la casa, fent agricultura regenerativa amb animals de tir. Biòleg de formació, cultiva blat ecològic, mol farines, fa pa i distribueix cistelles de verdures. De fet, el Miquel té una bona colla d’oncles i cosins pagesos, perquè el seu pare és fill de Sanmiquel, una gran casa d’Olius que ara comanda Valentí Sala amb el seu pare, del mateix nom.

A Sanmiquel practiquen l’agricultura, i coneixen prou bé la ramaderia, però també s’han obert al turisme rural. La casa, de 500 metres quadrats per planta i amb mil anys d’història, va ser ampliada als segles XVI i XVIII. Hi destaca una galeria porxada i una cisterna d’obra que feia de cup per al vi, amb obertura a una eixida ran de teulada. Tenen capella pròpia, construïda el 1758. A la sagristia tot està a punt per a quan vingui el mossèn a celebrar Sant Miquel. De fet, i durant dècades, la casa mantenia parada l’habitació del capellà. Ara la campana toca cada hora, com a testimoni del paper que l’església ha tingut a pagès.

Tipologies de cases de pagès

Diversa i utilitària

“L’arquitectura de la casa de pagès del Solsonès destaca per la seva diversitat.” Ho diu Lídia Fàbregas, arqueòloga i directora tècnica del Museu de Solsona. “La diversitat ve de les masies que van ser ampliades principalment al segle XVIII”, afegeix. Les cases derivaven d’una torre defensiva o de guaita o d’una cabana d’un sol cos. En aquests verals, la casa més comuna és sòbria. Té planta baixa enllosada, per a magatzem i estable d’animals de tir (fins fa quatre dies pel portal adovellat entraven tant les persones com els animals); un pis per a la llar de foc (aquí en diem foc a terra), cuina, sala i dormitoris; unes poques finestres a les façanes i teulada a dos vessants, fent l’espai per guardar grans i fruits. Més enllà del Solsonès, l’arquitecte Josep Danés i Torras va agrupar la masia catalana en tipologies:

Masia clàssica

És la més freqüent. Consta de tres cossos paral·lels, normalment allargats, amb teulada a dos vessants. El cos central (amb l’espai simbòlic de la sala) té més volum i pot tenir dos o tres pisos d’alçària. Sovint tota la casa presenta una harmònica simetria, amb una planta basilical.

Cases senyorials

Grans cases amb torre i teulada a quatre vessants, que acostumen a derivar d’antigues fortaleses de la noblesa. (Amb la guerra dels remences, al segle XV, els pagesos s’emancipen dels senyors feudals, es fan amos i senyors del seu destí, i fins i tot els compren les cases.)

Bordes i cabanes de vinya

Les bordes pirinenques i els masos o cabanes de vinya són les construccions més simples, ja que poden tenir baixos de pedra i pis amb estructura de fusta.


D’hereu en hereu, la casa de pagès travessa el temps. L’edifici resisteix. La institució s’adapta. Hi ha unes quantes cases que han estat llogades a gent fugida del brogit urbà. Per exemple, Vilafranca de Joval, a Clariana de Cardener, que és habitada per Sílvia Ferrer-Dalmau i Alfred Capdevila. Crien ànecs, cuiden l’hort, planten fruiters i olive- res i proposen experiències de vida saludable al cobert rehabilitat per ells.

“La casa em té a mi”

Escola de vida, formadora de temperaments, instructora d’oficis…, la casa mena la història, més que no pas la seva gent. “Hereu és qui està de pas”, diu l’hereu de Pujantell. “Em diuen que tinc una casa —fa Valentí Sala, l’hereu de Sanmiquel—, però jo dic que la casa em té a mi.” Moltes cases conserven desos, cataus i ama- gatalls. Els seus habitants han suportat mil peripècies. Fa mil anys, en temps de repoblació, cada casa era una fita de resistència. Les famílies han suportat guerres, sequeres, incendis, malures… Però sempre han tornat els temps de les collites. Potser per això, quan tenien problemes, l’àvia de Sanmiquel deia amb humor: “Bé hem de tenir alguna cosa…! Seríem molt pobres, si no tinguéssim res!”.

El Pujol

Situada al nord del Solsonès, sota els cingles de Busa i en un mirador de la Vall d’Ora, aquesta gran casa del segle XIII va ser primer fortalesa i després hospital militar carlí. Ara és un hostal amb cambres i restaurant regentat per Dolors Pujol i Ce- lestí Comaposada. Ofereixen set habitacions i la saborosa cuina casolana de la Dolors (n’ha publicat les receptes al llibre El xup-xup de la Vall d’Ora). masiaelpujol.com

Molí de Querol

Allotjament rural amb capacitat per a 6 persones que es lloga sencer. Està situat en un entorn natural molt tranquil, a tocar de la ribera Salada, bon indret per banyar-se al riu. Ideal per anar-hi amb nens. agroviure.com

La Vella Farga

Hotel amb encant ubicat en una masia del segle XI, restaurada amb molta cura per mantenir-ne l’essència original. L’entorn és espectacular: més de 300 hectàrees de prats, boscos i oliveres centenàries, un espai pensat per al descans i el benestar. hotelvellafarga.com

Hotel Japonès Puigpinós

Situat en una masia amb 900 anys d’història i lligada a l’explotació del bosc (i la tòfona), l’hotel és la síntesi del llegat dels avis de Núria Jou amb la sofisticada cultura japonesa dels avis del seu company, Tessin Sano. Tots dos regenten les vuit habitacions d’estil japonès i la deliciosa cuina dels germans Sano. 669 52 73 38 | 973 29 87 27 

Propostes

Un viatge al Solsonès d'ahir i d'avui

Masies museïtzades, antics molins, rutes entre boscos i conreus i fins i tot un pou de gel del segle XVII permeten endinsar-se en la història quotidiana rural de la comarca.

Casa museu Les Casas de Matamargó

Masia del segle XIV situada a Pinós que ara s’ha transformat en museu per explicar com era la vida familiar d’una casa autosuficient al segle XIX. Les visites sempre són guiades, inclouen un tast de productes de proximitat, es fan el primer diumenge de mes, a les 11.30 h, i és imprescindible reservar-hi abans. lescasas.com/museo

Museu de l'Escola Rural

Dona a conèixer l’evolució de l’escola rural al llarg del segle XX fins a l’actualitat. Està ubicat a Cal Sastre, una masia que va acollir l’escola rural de Castellar de la Ribera entre el 1926 i el 1974. Cal reservar la visita prèviament. castellarribera.ddl.net

Casa Marcús

Casa de turisme rural on s’exposa una col·lecció de més de 2.000 peces relacionades amb el treball del camp i la vida rural dels segles XIX i XX. La visita es pot completar amb l’accés a la granja, amb conillets, porquets, gallines, paons... No cal estar-hi allotjat per visitar el museu i la granja, però cal reservar-hi prèviament. marcuscasarural.com

Molins i ecomuseu de la Vall d'Ora

A la Vall d’Ora es conserven diversos molins fariners, com ara Cal Guirre i Ca l’Ambròs. Actualment, juntament amb l’escola de la vall, els dos molins, connectats a través del camí del rec, conformen l’Ecomuseu, on s’explica com era la vida a les cases de pagès al segle XIX i els oficis propis de la vall. ecomuseuvalldora.cat

Pou de gel de Solsona

Documentat des del 1693, fins al segle XIX va servir per emmagatzemar el gel natural obtingut de rius i rieres per comercialitzar-lo després. Avui, s’hi fan visites guiades per descobrir-ne la història. solsonaturisme.com

Ruta a peu entre boscos i camps de conreu

El paisatge del sud del Solsonès és un mosaic de bosc i de camps de conreu. Ho podreu comprovar amb una ruta de 6,6 km que surt del santuari del Miracle, a Riner, i arriba fins al nucli de Freixinet, al mateix municipi. Es pot fer en 1 h i 30 min i transcorre per una pista forestal còmoda de transitar. Cal tenir en compte que no és un itinerari circular, i que per completar l’anada i la tornada cal doblar la distància i el temps. turismesolsones.com

Passejada entre pomeres de muntanya

A la vall de Lord es conreen diferents varietats de pomes de muntanya, com ara la roja, la bruna, la groga i la negreta. La Ruta de les Pomeres, que surt de l’Oficina de Turisme de Sant Llorenç de Morunys, permet fer una passejada entre conreus d’aquests arbres fruiters. L’itinerari, de 3,35 km, és circular i es fa en poc menys d’1 h. lavalldelord.com

Itineraris temàtics de Territori de Masies

Pedra seca i Pagesia i cel són dos dels sis itineraris temàtics que promou Territori de Masies pels municipis del sud del Solsonès. Les rutes enllacen propostes i iniciatives dels socis de la cooperativa, entre els quals hi ha productors locals, empreses de turisme sostenible, restaurants, allotjaments... L’objectiu és fomentar la descoberta d’aquesta zona amb mirada sostenible i conscient. territoridemasies.cat